La XXXIV Volta a peu a Pego, i...

Un any més i van ja 34 ens hem citat amb la Volta a peu a Pego, una carrera que contínua sent el principal escaparate de la carrera a peu en el nostre poble. També un any més anem a trobar-nos amb la tasca d'escriure una crònica de com es desenrotlla la carrera i anomenar els guanyadors així com enumerar la quantitat de participants.

          Quasi tots els anys és el mateix, classificacions, marques, ritmes, crítiques i elogis. Es podria repetir el que vam escriure l'any passat canviant només alguns noms i algun número, i tindríem escrita la crònica de la XXXIV Volta a peu a Pego,però a passat un any i alguna cosa diferent hi hauria d'haver passat. 

Acabaríem ràpidament esta crònica amb el següent enllaç per a veure els resultats: "resultats" i alguns més per a veure algunes imatges: "imatges" i mes "imatges".  

Es diu que per a conéixer bé una cosa cal allunyar-se, cal mirar-ho des de fora per a veure-ho en conjunt i així veure-ho amb més claredat.

Imaginem una persona que s'acosta al passeig Cervantes el 30 d'abril del 2016 al voltant de les 18 hores, una persona que no sap res de la carrera a peu, que no sap que se'n va hi ha celebrar la XXXIV Volta a peu a Pego, i es troba amb un ambient diferent del de qualsevol dissabte. 

Costa imaginar-ho, ja que nosaltres estem acostumats quasi totes les setmanes a estar en ambients semblants i estem familiaritzats amb estos esdeveniments i ràpidament localitzem la meta, i l'eixida, i l'entrega de dorsals i nos en adonem si l'organització esta bé o té algun defecte, però el nostre personatge veu molts hòmens i dones amb roba esportiva deambulant per tot el passeig, i uns parlant, i altres trotant, i no sap en realitat que va hi ha succeir en el passeig, però es dóna compte que tota eixa gent esta feliç, i que estan contents i satisfets amb el que se'n va hi ha celebrar en el passeig.

Ràpidament localitza el que sens dubte és una meta i algunes tanques que limiten l'accés a un cert llocs i té la sensació que tots els que per allí estan es preparen per a una festa. La paraula clau per al nostre personatge pot ser festa. Va hi ha celebrar-se una festa a què han acudit persones de molt distints llocs, i comença a comprendre, i a saber que la carrera a peu que se'n va hi ha celebrar és una festa per a tots els que omplin tot el passeig i el Pla de la Font.

Una volta a peu és sempre una festa, perquè quan una ciutat està plena d'hòmens i dones que vaguen pels carrers amb vestimentes esportives de tots els colors, omplint tots els bars, rient-se, saludant-se, açò és una verdadera festa. Però després està la festa més gran que és la festa de la carrera, quan corren junts, disfrutant, alguns escoltant música, altres romanent en silenci i concentrats a mantindre un ritme constant; tot açò és la culminació de totes les festes de la carrera a peu que se celebren tots els caps de setmana en una gran quantitat de pobles.

I el nostre amic comença a adonar-se que hi ha molts que porten la mateixa roba amb un dorsal en el pit, i que s'agrupen en equips o clubs, i que es troba amb gent de totes l'edats que han arribat a Pego amb una missió; córrer 10 quilòmetres. Van passant els minuts, i es va creant una multitud que es va concentrant al voltant d'un arc unflable per a començar la carrera.

Pensem en el que significa aquella multitud de persones que s'han reunit en el passeig Cervantes per al nostre espectador quan esbrina que és la 34 edició i que mai ho havia sentit, ni llegit en cap lloc, i es pregunta Com un esdeveniment d'esta magnitud mai a sigut notícia?

I el nostre, ja fan, comença a admirar a tots els corredors que es va trobant en qualsevol lloc al voltant del passeig, i comença a adonar-se que són uns esportistes diferents, i amb una visió de la practica esportiva especial, i es meravella al trobar-se amb un esport en què hi ha més participants que espectadors. Ell, que sempre ha sigut espectador comença a sentir que vol ser protagonista d'un esdeveniment esportiu com este.

I, llavors li sorgix la pregunta; qui organitza tot açò?

I pregunta, i li contesten que un grup de corredors de Pego que s'agrupen en un club que es denomina Dorsal 19, i de sobte comença a veure camisetes amb el nom d'eixe club que fins a este moment desconeixia que existira a Pego. I vol acostar-se a un d'ells, i preguntar-los, però no pot les tanques li l'impedixen, i espera, i quan comença la carrera, i per moments el passeig es queda tranquil aprofita l'ocasió, i pregunta, i li responen, i li animen a córrer, i li diuen que l'any que ve en la XXXV Volta a peu a Pego l'ha de ser un d'eixos corredors, i de sobte comença a veure passar corredors al voltant de tot el passeig, i per la dreta, i per l'esquerra, i els seus dubtes comencen a aclarir-se quan veu passar a corredors amb els que ell podria córrer, i se'n va en busca de la meta vol veure com acaben els que podrien arribar a ser els seus companys l'any que ve, i els veu arribar cansats però alegres, suats però satisfets, i ja no té elecció, l'any que ve correrà la XXXV Volta a peu a Pego.

I el nostre amic, mentres pensa on comprar-se unes sabatilles, s'acosta a on estan arreplegant la zona de meta els de Dorsal 19, i al parlar amb ells es lamenta de no poder participar en el II Relleu 24 x 1 de Pego perquè el 17 i 18 de juny encar no podrà córrer durant una hora però els promet participar en les ultimes etapes del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, i és que córrer a Pego esta de moda, i encara que la XXXIV Volta a peu a Pego només haja servit perquè el nostre amic s'anime a córrer, hi haurà valgut la pena tot l'esforç que s'ha realitzat per a organitzar esta carrera.

I, i, i… ens detenim per hui, hi ha moltes més “i” en esta XXXIV Volta a peu a Pego, però com diem moltes vegades; eixa serà una altra història.