Penyagolosa trails i marató

Continuaré amb una entrada que se'm queda retardada a l'involucrar-nos en la Volta a Peu, se'm va ocórrer al veure com Batiste Piera es llançava a pel trail del Penyagolosa, i, si es podia combinar un entrenament de trail amb una marató.

És un poc complicat combinar els dos entrenaments almenys en els dos últims mesos ja que l'entrenament de marató és un entrenament que es basa a buscar  i mantindre el ritme de marató i en la muntanya els canvis de ritme i d'intensitat són constants.

Però, sens dubte, l'entrenament per muntanya ens pot servir per a oblidar-nos per unes hores del rellotge i per a fer alguna tirada llarga de cap de setmana. 

L'ideal seria córrer per muntanya al principi de l'entrenament per a la marató, fer uns 20 quilòmetres, sense mirar el GPS, perquè no ens interessa el ritme, només cal recórrer un circuit que ja coneguem i a disfrutar-lo. Però, sempre que es corre per muntanya cal prendre unes poques precaucions.

Cal eixir amb una xicoteta motxilla on deuríem portar alguna beguda, alguna barreta o algun gel i també és aconsellable alguna peça de roba per a protegir-nos del fret per si ens hem de posar a caminar durant una llarga estona o ens parem uns moments a admirar el paisatge.

Una altra cosa que hauríem de fer quasi obligatòriament és anar acompanyat i, en tot cas, portar un mòbil damunt pel que puga passar.

Però clar, fer un entrenament no és fer com el nostre amic Juanito els 65 quilòmetres del Penyagolosa, perquè per a això cal tindre una àmplia experiència en la muntanya i preparar-se d'una manera diferent.

Ara, ens toca, escriure un poc de oïdes ja que no m'he llançat mai a córrer una carrera tan llarga però supose que per a acabar una carrera així, que era l'objectiu de Juanito, no tot depén de l'entrenament físic que s'haja realitzat sinó que té una part molt important altres factors, com per exemple l'estratègia.

Anar improvisant no sol ser un bon sistema en este tipus de carreres, cal saber el que hem de fer en cada moment, cal tindre-ho tot pensat i molt ben estudiat ja que en carrera se'ns solen oblidar moltes coses i a vegades més passem per alt algunes molt importants com menjar i beure. 

Abans que res cal saber on ens anem a ficar, cal buscar un bon mapa i estudiar sobre tot l'itinerari i triar quin material portarem, on el tindrem d'agafar i on el podem deixar.

El dia de la carrera no cal confiar en la nostra memòria sinó que cal portar-ho tot per escrit en un paper, com més informació tinguem menys coses se'ns oblidaran, portar les distàncies i on es troben els avituallaments i on menjar i beure és fonamental per a poder arribar a meta.

Un apartat molt important que els resulta difícil de comprendre als maratonians d'asfalt són les parades en els avituallaments, cal saber el que hem de fer en cada un d'ells, quan cal carregar aigua, en quin avituallament cal menjar i en quin no, si cal parar o passar de llarg, i una cosa també molt important és saber com anem de ritme, i és aconsellable saber amb quin temps cal passar per cada avituallament perquè este control és fonamental per als menys experimentats per a no passar-se de ritme almenys en els primers avituallaments.

De totes maneres el millor serà que tinga una llarga conversació amb Juanito perquè me explique com he de preparar-me per a córrer amb seguretat un ultra-trail. L'experiència que es va adquirint carrera rere carrera és fonamental per a encertar en estes carreres tan llargues, sens dubte cal córrer algunes un poc més curtes perquè eixe dia nostra estratègia ens siga fàcil de planificar.

M'he desviat un poc de la meua primera intenció, però torne ràpidament a ella, les carreres de muntanya són bones per a l'entrenament de marató si les fem lluny de la marató ja que aprofitarem els pendents per a millorar la nostra força, al córrer per un terreny més bla les nostres articulacions patiran menys

 El fet de córrer per diferents superfícies, pendents, terrenys amb dificultat tècnica diferent farà que els principals grups musculars implicats en la carrera treballen d'una manera diferent i més variada,  pel que ajudara a sobrecarregar menys algunes zones de la nostra musculatura.

En fi, tenim encara molt que aprendre en Dorsal 19 sobre les carreres de muntanya però tot es caminarà perquè és una especialitat que no para de créixer i a la que hem de prestar més atenció.