Diumenge
passat com ja tots sabreu es va celebrar la Marató de València i
com tots també sabreu Dorsal 19 va tindre una nombrosa participació,
16 corredors, als que hem d'afegir els que van participar en el 10K.
Sens dubte, després d'un esdeveniment de tanta importància no sols
per a Dorsal 19 sinó també a nivell mundial ja que mirant les
millors marques dels deu primers classificats, en tot 2018 només la
Marató de Dubai ha sigut capaç de ser més ràpida.
La
“raó de ser” d'un corredor, no pot per tant de ser la simple
satisfacció de complir un únic desig. Encara més, l'evolució del
corredor hui en dia on el món de la carrera a peu comprén tantes
activitats, hauria d'estar unida als projectes de molts dels seus
companys, del seu club i ajudar a fer que la seua afició a la
carrera a peu servisca a molta més gent, que aporte als que ens
rodegen uns beneficis molt majors dels que ens generen a nosaltres.
L'experiència
dels 16 dorsaleros que van participar en la marató ens ha de servir
a tot Dorsal 19, les seues experiències, els seus èxits i els seus
fracassos han de transmetre's a la resta de corredors, i el millor
mitjà és utilitzar el club com el millor altaveu, i podem començar
per mostrar que continuarem amb nous projectes.
És
el moment de prendre una decisió, què volem ara” Quin repte
desitgem? Tenim dos opcions: quedar-nos com estem, satisfets o
insatisfets amb la marató que hem corregut, o bé, podem prendre la
decisió de continuar enfrontant-nos a nous reptes. Si volem
quedar-nos quiets i esperar l'any que ve i repetir el mateix que hem
fet, és fàcil només cal “fer-se el mort”, “flotar” i
deixar que la corrent ens porte però en este cas només tindrem la
sensació que avancem, que anem a alguna part però en realitat
estarem com “morts” perquè res no ens va a diferenciar d'un tros
de fusta que sen porta la corrent.
O
bé, podem prendre la decisió de “nadar”, però nadar a
contracorrent, encara que estiguem ara malament i ens estiguem
ofegant en les desgràcies d'una temporada desastrosa, perquè encara
que ens estiguem ofegant, els que estiguen mirant el riu veuran
almenys que som vius, que bracegem encara que només siga per a
salvar-nos. I per què a contracorrent? Per què el que ens va ser
útil l'any passat ja no ens servix, ja no ens pot servir, només ens
servix l'experiència que hem adquirit. Si el que vam fer per a
córrer la marató de València enguany i ens va servir per a
aconseguir el nostre objectiu, ja no ens pot servir més ja que el
nostre objectiu és un altre distint, partirem d'un lloc diferent i
si partim d'un lloc diferent i volem arribar un altre lloc diferent
el camí mai pot ser el mateix, hem de canviar, començant pel nostre
sistema d'entrenament.
Setze
dorsaleros hem recorregut cada un dels 42195 metres de la Marató de
València, molts més han vist complits els seus objectius en els
10K, mitges maratons, trail, circuits de cross, triatlons i circuits
de carreres però ja és hora que plantejar-se la pròxima temporada,
l'acabarem com sempre amb la San Silvestre i ja amb l'any nou serà
l'hora de buscar el canvi en la Gala de Dorsal 19 que celebrarem el
dissabte 12 de gener de 2019.
Dorsal
19 ja ha començat, tenim una nova Junta Directiva, que esperem ens
dure molts anys, i amb ella buscarem nous objectius que ens han
d'ajudar a continuar disfrutant del món de la carrera a peu.
Directiva vol dir que té la facultat o virtut de dirigir, i dirigir
vol dir; adreçar, portar rectament quelcom cap a un terme o lloc
assenyalat, que és capaç de guiar, mostrant o marcant els senyals
d'un camí, esta és la missió de la nostra nova Directiva.
Seria
fàcil anar donant les marques de cada un dels dorsaleros en la
Marató de València i anar valorant cada una de les seues
intervencions però no ho vaig a fer, i no ho vaig a fer perquè
m'agrada tindre sempre present una frase d'Henry Wadsworth Longfellow
que diu “No és en el clamor de les multituds en els carrers ni els
crits i aplaudiments de les multituds, si no dins de nosaltres
mateixos on estan la victòria i la derrota”. I si açò és així,
cada un ja sap on va estar la seua victòria o la seua derrota.
És
precís tindre present que, en este món de la carrera i un poc més
en el de la marató, ens trobarem moltes vegades davant de la postura
que no val la pena tant esforç, que tant entrenament no té sentit,
que no val la pena, que no serem feliços així i que estem perdent
el temps. I que hi haurà una altra postura que al contrari ens
encoratjarà a continuar entrenant, una opció que ens donarà l'ànim
que necessitem per a entrenar, per a nadar a contracorrent; ens dirà
les paraules necessàries per a aguantar l'esforç, ens encoratjarà
a seguir avant, ens ajudara quan les lesions apareguen, quan el
corrent siga molt forta, i esta veu no serà una altra que la d'un
club de corredors.
No
és fàcil el món de la marató, ningú ha dit que ho siga, però,
així com el salmó lluita constantment per arribar a l'aigua més
dolça perquè és el lloc perfecte per a reproduir-se, el maratonià
ha de lluitar amb la mirada posada en els seus somnis; perquè,
encara que el camí siga complicat és allí on el corredor sap que
ha d'arribar per a estar en pau amb la carrera a peu.
Ara
donaré un repàs a les classificacions dels circuits de 10K i de
Cross Trail d'Alacant per a veure quina a sigut la trajectòria de
Máximo Folques, per a veure quin a sigut el camí que ha seguit per
a guanyar un i quedar segon en l'altre, però eixe anàlisi ja sera
la setmana que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada