La “raó de ser” d'un corredor, la Marató de Valencia,

Diumenge passat com ja tots sabreu es va celebrar la Marató de València i com tots també sabreu Dorsal 19 va tindre una nombrosa participació, 16 corredors, als que hem d'afegir els que van participar en el 10K. Sens dubte, després d'un esdeveniment de tanta importància no sols per a Dorsal 19 sinó també a nivell mundial ja que mirant les millors marques dels deu primers classificats, en tot 2018 només la Marató de Dubai ha sigut capaç de ser més ràpida.

            Sempre que acabem un esdeveniment en què hem posat tant interés i tant sacrifici ens sentim un poc buits, ho hem posat tot, ens hem bolcat a aconseguir que tot isquera com volíem i ara estem un poc desemparats. Alguna vegada ho haurem dit, de res ens servix començar amb molt afany algo que volem aconseguir si no tenim en la nostra ment la idea de seguir després en això, no es deu, després d'uns quants mesos perseguint un objectiu i una vegada aconseguit deixar-ho abandonat, hi haurà sigut un temps perdut.

La “raó de ser” d'un corredor, no pot per tant de ser la simple satisfacció de complir un únic desig. Encara més, l'evolució del corredor hui en dia on el món de la carrera a peu comprén tantes activitats, hauria d'estar unida als projectes de molts dels seus companys, del seu club i ajudar a fer que la seua afició a la carrera a peu servisca a molta més gent, que aporte als que ens rodegen uns beneficis molt majors dels que ens generen a nosaltres.

L'experiència dels 16 dorsaleros que van participar en la marató ens ha de servir a tot Dorsal 19, les seues experiències, els seus èxits i els seus fracassos han de transmetre's a la resta de corredors, i el millor mitjà és utilitzar el club com el millor altaveu, i podem començar per mostrar que continuarem amb nous projectes.

És el moment de prendre una decisió, què volem ara” Quin repte desitgem? Tenim dos opcions: quedar-nos com estem, satisfets o insatisfets amb la marató que hem corregut, o bé, podem prendre la decisió de continuar enfrontant-nos a nous reptes. Si volem quedar-nos quiets i esperar l'any que ve i repetir el mateix que hem fet, és fàcil només cal “fer-se el mort”, “flotar” i deixar que la corrent ens porte però en este cas només tindrem la sensació que avancem, que anem a alguna part però en realitat estarem com “morts” perquè res no ens va a diferenciar d'un tros de fusta que sen porta la corrent.

O bé, podem prendre la decisió de “nadar”, però nadar a contracorrent, encara que estiguem ara malament i ens estiguem ofegant en les desgràcies d'una temporada desastrosa, perquè encara que ens estiguem ofegant, els que estiguen mirant el riu veuran almenys que som vius, que bracegem encara que només siga per a salvar-nos. I per què a contracorrent? Per què el que ens va ser útil l'any passat ja no ens servix, ja no ens pot servir, només ens servix l'experiència que hem adquirit. Si el que vam fer per a córrer la marató de València enguany i ens va servir per a aconseguir el nostre objectiu, ja no ens pot servir més ja que el nostre objectiu és un altre distint, partirem d'un lloc diferent i si partim d'un lloc diferent i volem arribar un altre lloc diferent el camí mai pot ser el mateix, hem de canviar, començant pel nostre sistema d'entrenament.

Setze dorsaleros hem recorregut cada un dels 42195 metres de la Marató de València, molts més han vist complits els seus objectius en els 10K, mitges maratons, trail, circuits de cross, triatlons i circuits de carreres però ja és hora que plantejar-se la pròxima temporada, l'acabarem com sempre amb la San Silvestre i ja amb l'any nou serà l'hora de buscar el canvi en la Gala de Dorsal 19 que celebrarem el dissabte 12 de gener de 2019.

Dorsal 19 ja ha començat, tenim una nova Junta Directiva, que esperem ens dure molts anys, i amb ella buscarem nous objectius que ens han d'ajudar a continuar disfrutant del món de la carrera a peu. Directiva vol dir que té la facultat o virtut de dirigir, i dirigir vol dir; adreçar, portar rectament quelcom cap a un terme o lloc assenyalat, que és capaç de guiar, mostrant o marcant els senyals d'un camí, esta és la missió de la nostra nova Directiva.

Seria fàcil anar donant les marques de cada un dels dorsaleros en la Marató de València i anar valorant cada una de les seues intervencions però no ho vaig a fer, i no ho vaig a fer perquè m'agrada tindre sempre present una frase d'Henry Wadsworth Longfellow que diu “No és en el clamor de les multituds en els carrers ni els crits i aplaudiments de les multituds, si no dins de nosaltres mateixos on estan la victòria i la derrota”. I si açò és així, cada un ja sap on va estar la seua victòria o la seua derrota.

És precís tindre present que, en este món de la carrera i un poc més en el de la marató, ens trobarem moltes vegades davant de la postura que no val la pena tant esforç, que tant entrenament no té sentit, que no val la pena, que no serem feliços així i que estem perdent el temps. I que hi haurà una altra postura que al contrari ens encoratjarà a continuar entrenant, una opció que ens donarà l'ànim que necessitem per a entrenar, per a nadar a contracorrent; ens dirà les paraules necessàries per a aguantar l'esforç, ens encoratjarà a seguir avant, ens ajudara quan les lesions apareguen, quan el corrent siga molt forta, i esta veu no serà una altra que la d'un club de corredors.

No és fàcil el món de la marató, ningú ha dit que ho siga, però, així com el salmó lluita constantment per arribar a l'aigua més dolça perquè és el lloc perfecte per a reproduir-se, el maratonià ha de lluitar amb la mirada posada en els seus somnis; perquè, encara que el camí siga complicat és allí on el corredor sap que ha d'arribar per a estar en pau amb la carrera a peu.

Ara donaré un repàs a les classificacions dels circuits de 10K i de Cross Trail d'Alacant per a veure quina a sigut la trajectòria de Máximo Folques, per a veure quin a sigut el camí que ha seguit per a guanyar un i quedar segon en l'altre, però eixe anàlisi ja sera la setmana que ve.