Hem
entrat fa uns dies al juny, en la segona part de l'any, i hem de
començar a moure'ns per a poder complir amb tots els objectius que
ens havíem proposat al principi d'esta temporada. No cal posar la
mirada en els projectes i reptes que ja hem aconseguit per a estar
satisfets, sinó per a preparar tots els que tenim per davant. No hem
de mirar per a arrere, i menys per a deixar-nos portar per la peresa.
Per
curiós que puga paréixer, els dorsaleros són corredors de futur,
per la qual cosa sempre hi haurà un futur per a Dorsal 19 i sempre
existiran projectes per realitzar. Este és el verdader repte d'un
dorsalero; buscar i crear eixe futur. Dos objectius són els que
hagueren de centrar primer la nostra atenció; assentar la nostra
identitat i obrir-nos a la resta de corredors.
Identitat!
O ens definim en la nostra essència i en el nostre forma de ser o
sucumbirem absorbits per altres formes de veure i entendre la carrera
a peu, les diferències han d'existir entre diferents formes per
exemple d'organitzar carreres, i no cal negar-les ni oblidar-les,
però hem de subratllar i defendre les nostres, sempre serà més el
que ens unix als altres clubs que el que ens separa i si desgastem
moltes energies a ser iguals als altres, quedarem desproveïts de
força per a dur a terme nostres projectes i la nostra targeta de
presentació no es diferenciara en res de la resta.
Hem
de pensar que el futur ens està cridant a veus que siguem Dorsal 19,
al mig de tants clubs que només es diferencien per les camisetes. Es
poden tindre les mateixes idees en l'essencial de la carrera a peu i
tindre formes diverses d'encarnar la nostra identitat. Este és un
principi que és valit per a tots els clubs.
La
nostra identitat no ha d'estar renyida amb una obertura a altres
visions de la carrera a peu, podem estar units a altres clubs en
diferents circuits o associar-nos per a participar en alguna
competició, més encara, en eixa obertura es capta d'una manera més
plena allò que és imprescindible perquè cada dia ens resulte més
sorprenent la carrera a peu. Una mentalitat oberta és fonamental per
als clubs de corredors de hui i del futur, pa què Dorsal 19 no sols
sobrevisca, sinó sobretot que siga també un exemple per als altres
corredors que volen experimentar en este món de la carrera a peu.
Començarem
d'ací a uns dies una sèrie d'actes que ens mantindran actius tots
els caps de setmana fins a final d'any, molts d'ells seran iguals als
de molts clubs però altres són essencialment dorsaleros i saber-los
conjugar és un art, una tècnica, i sobretot una habilitat que
sempre hem sigut capaços de desenrotllar per a estar a tot arreu.
Tindrem
un repte que es mantindrà actiu durant tot un any.
El
VI “Open summer circuit training” de Dorsal 19 ens mantindrà
ocupats durant 9 caps de setmana.
Dos
caps de setmana els haurem de dedicar també a actes protocol·laris
com les dos Gales, la del Circuit de la Marina i la de l'Ajuntament
de Pego.
Acudirem
a la presentació del repte solidari Esperança 506.
Un
cap de setmana que l'utilitzarem per al V Relleu 24x1 Hora de Pego.
Tenim
el X Trofeu Dorsal 19, que encara desconeixem en la carrera que es va
a celebrar.
Ens
desplaçarem al Burg d'Osma per a augmentar la nostra llegenda.
Prepararem
amb tota l'exquisitat que és pròpia de Dorsal 19 la Marató de
València.
El
Trail ens ocupara un cap de setmana en què intentarem consolidar-ho.
I,
si ens queda lliure algun cap de setmana el dedicarem per a
descansar.
Tenim
davant de nosaltres enormes desafiaments que afrontar, i tal vegada
el major d'ells siga aconseguir que tots estos actes es duguen a
terme. No estan tots en la llista anterior, són tots els que més o
menys tenen una data establida perquè les actuacions dels nostres
dorsaleros més xicotets i els dels federats són quasi impossibles
de predir amb tanta antelació, encara que la data del Campionat
d'Espanya sub-14 on per primera vegada vegada tindrem representació
estiga ja clara.
No
són tots, perquè cada un d'ells comprén al seu voltant altres
reptes més xicotets. Si és possible dir que cada carrera per a tot
corredor és un repte, per al dorsalero el córrer és sentir en
l'entranya del seu cos l'eriçó desafiador dels caps de setmana que
li vénen damunt com una allau incontenible a què ha d'enfrontar-se.
En
Dorsal 19 estem convençuts de que els corredors anhelen córrer,
córrer tots els dies, tots els caps de setmana, i per consegüent
intentarem fer el que es puga perquè els dorsaleros no es detinguen.
Intentarem anar donant a poc a poc tota la informació necessària
per a poder acudir a tots els actes que ens siga possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada