Esperança 506 i V Relleu 24 X 1 hora de Pego

El passat cap de setmana començava un repte i acabava un altre, començava en Almagro el repte Esperança 506 i acabava el V Relleu 24 X 1 hora de Pego. Carlos Siscar Bay començava una llarga sèrie de maratons que li portaran a intentar córrer dotzes maratons en dotze mesos, un repte que es presenta fa dos setmanes en la Casa de Cultura de Pego, amb el que es recaptaran fons per a la Fundació Esperanza de Pego, en la seua lluita contra el càncer. 

La presentació del repte solidari Esperanza 506 va tindre la repercussió que es mereixen estos esdeveniments i va comptar amb la presència d'innumerables persones que no sols van rebre tota la informació necessària sinó que van poder donar-se compta de la importància d'estos actes solidaris per a associacions com la Fundació Esperanza de Pego.

Vam poder comprovar com hui en dia hi ha persones que s'alienen en causes alienes, persones que davant del dolor, ja no sols parlen sinó que actuen. La solidaritat ha adquirit una transcendència evident en la nostra societat. No hi ha dubte que, solidaritat, és una paraula positiva que transmet l'interés pel bé dels altres. Enganxa amb facilitat a milers de persones, té urpa, i ens enlluerna. Sabem que amb ella, prestem un gran servici a la societat, a través de causes que no ens pertanyen, però que des del moment que ens adherirem les adoptem com a cosa pròpia.

Els problemes que genera el càncer ho veiem tots els dies al nostre voltant i acaba per convertir-se en una realitat tan pròxima a nosaltres que, fàcilment, desperta l'interés de prestar ajuda, i el repte Esperanza 506 és una oportunitat per a posar-la en practica.

Les persones no vivim aïllades, estem units encara que moltes vegades no siguem conscients d'esta unitat de què formem part. Llavors, quan naix un acte com este, la consciència es desperta i brolla la necessitat de participar i intentar alleujar el dolor alié. La verdadera solidaritat sorgix de la igualtat radical que unix a tots els hòmens. I esta igualtat es deriva de manera directa de la verdadera dignitat del ser humà, sense que importe la raça, el sexe, la cultura ni el pensament polític.

Encara que a vegades s'ha pretés utilitzar la solidaritat a altres tipus d'ajuda, com la relació entre un ser humà i un animal, o amb el seu entorn ecològic, el verdader principi i fi de la solidaritat és, i serà sempre, el ser humà.

En estos termes, molta gent ha sigut capaç de descobrir este missatge. Ha sigut capaç d'esbrinar què significa donar sense rebre res a canvi, a ajudar sense que ningú s'assabente. Este ha sigut, potser, un dels grans èxits aconseguits: entregar-se a una causa, sent al mateix temps totalment desinteressats.

Si l'egoisme és aïllament, la solidaritat és unió. Val la pena aprofitar esta onada que ha irromput en la societat. Entenent que, en primer lloc, la solidaritat ha d'exercir-se en la pròpia família, per a donar pas posteriorment a l'entrega als altres. A vegades causa dolor veure als que s'entreguen amb passió a causes externes mentres s'obliden d'aquells que els rodegen.

Potenciem i animem les accions solidàries. Gràcies a tots els Bay que són o seran persones solidàries!

Desitgem a Bay un èxit millor de l'aconseguit per l'altre repte del cap de setmana, que no era un altre que el que es plantega el V Relleu 24 x 1 hora de Pego, els 307 quilòmetres amb 21 metres no van poder superar-se, va ser una danya però no va ser en va.

Cal donar-li la importància que té a eixos 27 dorsaleros que van tindre la valentia d'afrontar-los, a eixos valents que van fer un pas avant, i encara que es podria pensar que es tracta d'un acte de valentia personal és més aïna és un acte d'audàcia i d'autèntica valentia.

Cal tindre en compte que l'autèntica valentia és fer, en soledat i sense testimonis, com ho van fer molts dels què van córrer en hores intempestives, lo que faríem davant dels altres només perquè ens admiraren. Ser una xicoteta part de algo molt més important que es portarà tota l'admiració, això és valentia, això és ser audaç. Que la nostra xicoteta aportació servisca per a un poc més important és el que dóna valor a l'audàcia. La verdadera audàcia es mesura més per la coses xicotetes, per la fidelitat a un seriós compromís d'equip, que pel soroll d'un acte fet ostentós que quasi busca l'aplaudiment.

Per això, el valor d'una persona es mesura per la discreció, i no per la cridòria externa. Podríem afegir una altra observació que va més enllà, a vegades la valentia no és més que inconsciència i pot caure en una lleugeresa que porta a l'acte irreflexiu. Per això, ser heroi de veritat no és obra d'un moment, viscut amb falta de juí i de responsabilitat. És més aïna un optar constantment per accions no extremes, en favor d'una altra persona per a ajudar-la, i no tant per a rebre el seu aplaudiment. "El coratge és saber a què no tindre por", diu Plató, doncs bé, tinguem coratge, i donem les gràcies a què no van tindre por per a acceptar un repte com el de Dorsal 19.

Durant el transcurs de les 24 Hores em va vindre a la ment aquell episodi, que molts de vosaltres recordàreu perquè ho haureu estudiat, quan en un dia de tardor de 1523 junt amb les aigües del Pacifique, Pizarro desembaina la seua espasa, traça amb ella una llarga línia en la terra, d'orient a occident, i llança el seu repte: "Amics, allí està el sud. Per ací se'n va cap a la mort i cap a la glòria. Per este altre costat, cap a la comoditat i la mol·lície. El que tinga cor, que em seguisca!".

I com ara en les 24 Hores, va haver-hi instants de dubte. Ningú s'atrevia a traspassar eixa ratlla que tant significava. Però finalment, uns pocs van superar la por i van continuar amb aquella empresa que verdaderament era una bogeria. En aquella ocasió amb Pizarro van ser tretze, els tretze de la fama, l'audàcia dels quals va ser premiada amb una gesta que sorprendria al món. Ara en les 24 Hores van ser vint i set, els vint i set del V Relleu 24 X1 hora de Pego, que no van poder aconseguir el seu objectiu i és que no tots els gestos d'audàcia al llarg dels temps han sigut premiats igualment, però és indubtable que el món es mou arrossegat per persones amb caràcter.

El passat cap de setmana vam estar rodejats de fortalesa i de generositat, de temperar la voluntat, de tindre caràcter, de ser magnànims. D'aspectes que són fonament sobre els quals es construïx un corredor, fonaments ferms per a ser suport de la resta de les virtuts i qualitats que es necessiten també per a construir una persona i que s'aconseguixen amb un continuat exercici de la voluntat: un entrenament que mai acaba i que diu molt de la vàlua de la persona.