Demà comencem!!!

             Demà comencem amb el Circuit de la Marina i tenim un punt al nostre favor per a començar-lo amb il·lusió i esperança; no estem contents amb els resultats que vam aconseguir l'any passat. Sé que serà molt difícil superar-los, no obstant això, si no ho aconseguim, els hauríem de convertir en divertits. 

Pot semblar estrany, però estar insatisfets amb allò que s'ha realitzat és positiu, no es tracta d'un descontentament angoixant o paralitzador, sinó d'un descontentament que és impuls i que ens estimula per a continuar entrenant. Significa que tenim davant dels nostres ulls un objectiu molt alt. Significa que encara no hem pogut aconseguir-ho. La distància entre els nostres objectius per a enguany i el que va succeir l'any passat continua sent molt gran. I llavors queda una inquietud permanent en el nostre interior que no ens deixa tranquils. I això, des del punt de vista psicològic, vol dir que existeix un anhel molt profund en nosaltres. I si som homes i dones de l'anhel, serem en la mateixa mesura homes i dones de la realització.

És ací on ha d'estar la nostra força, si cultivem aqueix anhel en nosaltres tindrem les ganes renovades per a començar un any més amb tot el tràfec de diumenge rere diumenge acudir a competir i continuar entrenant.

 No és fàcil cada any començar una altra vegada, amb ànim renovat, després de les fallades que vam cometre l'any passat. I tampoc és fàcil passar per alt les derrotes i decepcions personals.

 Hem de deixar arrere ja tot el que passa. És hora, per tant, d'orientar-se de nou, els nostres reptes són ací.

 Espere que no caiguem o més ben dit no cometem l'error de ser indiferents o d'acostumar-nos als errors. No es tracta de no cometre alguna fallada, sinó de “engolir” habitualment els errors, sense lluitar ni preocupar-se d'ells. No siguem tebis, ja que la tebiesa és, per tant, un estat d'immobilització, d'indiferència.