Desperteu, dorsalers; és hora ja de començar l'aventura!!!

     Recorde ara una frase que crec que ja vaig utilitzar fa alguns anys, una frase que es va escriure en el segle XII, són part d'uns versos que Yalal ad-DIN Muhammad Rumi: “Desperteu, amants; és hora ja de començar l'aventura! Hem vist ja bastant d'aquest món; és hora de veure un altre”.

Supose que no es podia imaginar que uns quants segles més tard ací a Pego algú de Dorsal 19 els utilitzaria per a animar als dorsalers a descansar, sí, a oblidar-se de moment, de les maratons i les mitjes, per a dedicar-nos a explorar altres mons dins de la carrera a peu, i per uns mesos córrer distàncies més curtes en el XXV Circuit a peu Marina Alta. 

 “Desperteu, corredors; és hora ja de començar l'aventura!”. Amb aquests sentiments i aquest esperit, amics meus, ens trobem a uns dies del començament del XXV Circuit a peu Marina Alta.

I ara vull donar des d'aquesta humil tribuna una salutació a tots. Una salutació cordial. Una salutació amb deferència als corredors de Dorsal 19, i als corredors de tota la Marina Alta. Una salutació als organitzadors i a tots els clubs organitzadors, igual que als clubs i tots els corredors que vindran de tota la Comunitat Valenciana, i de manera especial a tots aquells que s'acostaran de la resta d'Espanya. La meua salutació arriba també a tots els que vindran a córrer al maig la XXXIX Volta a peu a Pego i com no a tots els que en qualsevol lloc del món lligen aquest blog.

 "Hem vist ja bastant d'aquest món; és hora de veure un altre”, diu Rumi, aquesta frase pot considerar-se com la clau per a comprendre el que mou als corredors a buscar altres aventures i altres metes.

 “Desperteu, corredors; és hora ja de començar l'aventura!, La temporada per excel·lència dels 10K, com se'ls denomina ara, comença, i ens trobem en el preàmbul del Circuit a la Marina Alta i aquest és el moment de recordar que significa córrer 10 000 metres.

 La majoria dels corredors populars estan molt acostumats a córrer els 10K i sobretot els de la Marina Alta ja que el Circuit a peu porta molts anys insistint en aquesta distància.

 Per a la majoria dels mortals és una carrera que sol durar entre la mitja hora i l'hora i mitja, i que ens diu això? Doncs que és una carrera que l'anem hi ha córrer utilitzant predominantment la via energètica aeròbica.

 Això vol dir com tots ja suposem que el glucogen muscular serà el que ens donarà l'energia, també sabem que si la correm al nostre ritme no anem hi ha produir més acid làctic del que podrem eliminar. Què més sabem? Sabem, perquè ho haurem vist en els nostres GPS, que el gasto energètic serà d'uns pocs centenars de calories, estarà entre les 600 a les 800, depenent sobretot del nostre pes i quasi res de la velocitat al fet que la correguem. Per tant, també sabem que amb el glucogen que tenim emmagatzemat anem hi ha tindre suficient energia per a tota la carrera, per aquest motiu no cal fer cap mena d'alimentació especifica tal com succeeix en la marató.

 Sabem que no necessitarem un entrenament molt específic per a acabar els 10K, només posseir al fons suficient, és a dir la resistència necessària. Una altra cosa ja serà aconseguir realitzar una marca determinada.

 L'èxit dels 10K és la facilitat amb què es pot acabar la carrera, només a poder aguantar corrent sense detindre'ns 45 minuts és una garantia perquè el dia de la carrera puguem acabar relativament bé. Com tots ja sabem l'èxit d'una carrera, i en 10K també, és conéixer bé el nostre estat de forma i triar el nostre ritme, si cometem algun error i eixim massa ràpid, els 10K ens dona l'oportunitat de quan el mal ja siga irreparable que ens trobem relativament prop de meta i en pocs dies puguem tornar a intentar-lo.

 Per als que som més maratonians l'entrenament del 10K ens presenta alguns problemes si el volem preparar bé, perquè l'entrenament se sol fer a més velocitat i en distàncies més curtes de les habituals, solem fer també algunes costes i això als motors dièsel no els agrada res, però és el que hi ha si volem millorar les nostres marques.

 Com sempre, l'important no és guanyar o trencar el rècord d'un altre, sinó guanyar-se a un mateix i trencar el propi rècord, la marca, que tot corredor porta sempre present com a punt de referència, com a rival a véncer, com a obstacle a sortejar. Molta sort a tots aquells que ho intenten.

Aquesta setmana ha sigut de mig descans pensant en la carrera de Xàbia així que és millor que continuem descansant, perquè, encara que no vulguem, el diumenge a l'ésser la primera carrera tots volem comprovar el nostre estat de forma i normalment forçarem més del que seria recomanable.

 En fi, ens espera un cap de setmana mogut amb lliurament de dorsals, el divendres, el dissabte i el diumenge i amb els nervis de començar un any més la Volta a la Marina.