IN MEMORIAM

divendres, 8 de novembre del 2024

L'important no és participar, no ens enganyem.

     Com tots sabeu diumenge que ve se celebra l'XI Trofeu Dorsal 19 i sabem també les característiques que té, com es desenrotllarà i com s'establiran les classificacions, no obstant això, encara ens queden alguns “caps per lligar”. 



Tindrem l'oportunitat de participar ja siga corrent, caminant o simplement com a espectador i poder descobrir que no tot són guanyadors ni perdedors en este món de la carrera a peu.

No sabem a estes hores els participants en la Mitja Marató ni en el 10K, sabem els caminants, el que com ja suposareu afig una emoció extra a l'XI Trofeu Dorsal 19.

El sacrifici que tots fem per a entrenar, el necessari esperit competitiu que hem de tindre i l'alegria de veure aconseguits els nostres objectius, són detalls que ens recorden que la carrera a peu està formada per persones, tan fràgils i senzilles com tu i com jo. I que potser les nostres vides tenen molt d'això, de saber acceptar les vicissituds d'una realitat imperfecta que sí o sí que hem d'assumir, encara que a vegades faça mal. I és ací on també hem de mostrar la nostra pròpia grandesa. Cal reconéixer que hi ha un alguna cosa que no controlem i que es torna un factor determinant, que el mateix et porta a l'alt del podi o et condemna a un trist lloc en la classificació. Senzillament, que una carrera es pot torçar i que estem obligats a donar una resposta a l'altura de les circumstàncies, encara que per moments tot semble un desastre.

Hem preparat unes breus indicacions.

Instal·larem un lloc per a repartir els dorsals i les plaques perquè tots els dorsalers puguen passar a arreplegar-los.

El lloc està per determinar perquè se situarà en el lloc on s'estacione la furgoneta, ubicació que es comunicarà eixe mateix matí el més primerenc possible, intentarem que siga en l'aparcament situat al costat de l'Església de Sant Nicolás.

Qui vulga usar els dorsals en la carrera ho ha de fer a l'esquena, mentres que els caminants el poden portar en el pit.

Hem preparat dos circuits perquè els caminants trien el que més els agrade.

https://maps.app.goo.gl/kEm8CKQwdeMnqPcJ8

https://maps.app.goo.gl/m7qWKUd2ZkTpxogD6

Un ens portara pel port i el passeig marítim i l'altre a l'Alqueria del Duc i el Ullal de l'Estany.

Així com els corredors tindran una samarreta de record de la seua participació en la mitja o en el 10k quan arrepleguen el seu dorsal als caminants li l'entregarem quan arrepleguen el seu.

En l'XI Trofeu Dorsal 19, i diria que, en la vida, l'important no és participar, no ens enganyem. L'important té a veure amb donar-ho tot, amb anar al màxim a cada moment, tinguem el nivell que tinguem. Fer bé el que ens toque fer, donar la cara quan el vent bufe en contra. Donar el millor que tenim, coste el que coste. I és ací on tots podem guanyar, encara que a vegades els resultats no acompanyen.

Potser per a molts tot això no són més que paraules boniques i una utopia irrealitzable, però participar en l'XI Trofeu Dorsal 19 també ensenya a com enfrontar-se a la vida per a fer-la més encarnada i real. I és que tot somni té alguna cosa d'incert i de difícil, exigint aposta i compromís. I aquí és on divergix la nostra existència, podent ser viscuda de gom a gom o a mig fer, podent posar-se tota la carn a la graella o guardant-se cartes en la mànega. En tot es pot viure de gom a gom o reservant-se. Viure amb esportivitat significa viure de gom a gom per a traure el millor d'un mateix, és viure intentant donar-ho tot sempre, i conscient que viure a mig fer és un mode de no viure. Perquè només així es pot somiar i aspirar a molt, només així és possible apostar per alguna cosa sense tindre-ho tot segur, llançant-se per allò que es vol.

Acabe hui esta reflexió entorn d'este XI Trofeu Dorsal 19 a la qual tots els dorsalers estem convidats a viure-ho amb esportivitat, precisament perquè som esportistes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada