UN ESTIU UN POC FRED.

Esta sent este un estiu fred, tota la calor que vam començar a sentir quan vam estar en el spa, va lentament refredant-se, tot l'ardor que vam posar pa acudir tots els caps de setmana al Blau del Garapatar i tastar totes les cerveses possibles mentres ens féiem un massatge en les aigües del Bullent ha anat a poc a poc temperant-se, així com tota la passió que pensàvem posar en el nostre entrenament per a Set Aigües se'ns ha anat calmant, i com a conseqüència de tot l'anterior la nostra intenció de millorar marca en Setaigües s'esta aplacant.

Els mesos de juliol i agost del 2009 ens estan portant lentament a una perduda de forma com a conseqüència de la dificultat que hem trobat a l'hora d'entrenar i inclús d'eixir a córrer.

Amb tot açò estem dient que el Gran Fons de Set Aigües en la seua XXX edició va hi ha ser la carrera de l'estiu mes freda dels últims anys,- pues no -, encara que els nostres rivals mes directes no acudisquen per falta de forma del que estic segur es penediran, perquè ara que ja estan tancades les inscripcions ho puc dir - jo estic pitjor – I és que he esperat fins hui per a anunciar-ho, però com diuen per ací –En boca tancada no entren mosques-, en fi, de qualsevol manera ja siga amb rivals o sense ells, amb forma o sense ella, jo este diumenge en Set Aigües donaré el 100 % en la carrera, i és que Set Aigües contínua sent la carrera d'este fresc estiu.

Mes abaix podeu llegir els rivals, encara que no directes, que acudiran este diumenge a Set Aigües per a córrer amb nosaltres.

Correrán en Siete Aguas

El atleta Paul Kosgei de Kenia recordman mundial de 25 Km con 1h 12m 45seg., el portugués Nuno Costa vigesiomoquinto clasificado en el Campeonato de Europa de Clubes de Estambul y las atletas Magdaline Chemjor ganadora del Maratón de Boston 2008, Leonor Carneiro vencedora en Siete Aguas 2007 junto con Monica Rosa campeona de Portugal de los 10.000m en 2006, estarán este año en el Gran Fondo Internacional de Siete Aguas corriendo con todos los atletas populares en esta XXX edición.

También estarán en Siete Aguas

La atleta etíope Genet Getaneh cuarta clasificada en el campeonato del mundo de media maratón 2008, la española Azucena Díaz Calvo vencedora en Siete Aguas 2008 y subcampeona de España 2008 de media maratón, Beatriz Morillo Carreño cuarta clasificada en el campeonato de España 2009 de 10.000m, Fátima Ayachi primera en el medio maratón de la Rioja, Meritxell Calduch campeona de España de 10.000m 2009, Teresa Pulido novena clasificada en Siete Aguas 2008 y campeona de España de maratón 2007 estarán con nosotros.

Así mismo el atleta Ayele Abshero campeón del mundo junior de cross 2009, Ricardo Serrano quinto clasificado en 10.000m del campeonato de España 2009, Abdelhadi El Mouazziz vencedor en siete Aguas 2008, Javier Díaz Carretero tercer clasificado en Siete Aguas 2008 y campeón de España de media maratón 2008, Fernando Rey de Paz segundo clasificado en el campeonato de España de media maratón 2007 y Antonio Núñez Sánchez sexto clasificado en Siete Aguas 2008 y octavo clasificado en el campeonato de España 2009 de 10.000m, también estarán corriendo con nosotros el próximo día 16 de agosto a las 19’30h.

Esperamos que con esta pléyade de estrellas del atletismo podamos dar la grandeza que se merece a esta XXX edición y además poder batir nuestros records de la prueba.

(Tret de la pagina web http://www.gfisieteaguas.com/noticias/)

MARATÓ 08-09.

Marató, esta paraula que fa uns anys molt pocs podien identificar s'ha convertit per a molts de nosaltres en una referència, durant tota la temporada tot el nostre entrenament gira al voltant d'este vocable.

En esta campanya han tornat a ser molts els Pegolinos que ens hem atrevit amb la mítica distància, si no m'equivoque hem sigut 11.

Si haguérem de fer una valoració de la temporada mirant les marques estaríem davant d'una campanya mediocre, perquè sol Bay hi ha pogut amb les tres hores, en canvi si miràrem l'ambient que ha rodejat tot allò que s'ha relacionat amb la marató ens trobaríem tot al contrari, perquè tots els que hem corregut en este període alguna marató ens hem sentit acompanyats de l'ambient maratonià que sap donar este Club a tot allò que te algo que vore amb la marató.

Alguna vegada ho hauré expressat ja, ens agrada la marató, per això veure com Bay preparava els seus maratons, seguir tots els entrenaments de Vicent i Alberto, estar amb Pascual i Briones en tota la planificació, especular sobre l'entrenament de Mas, descobrir com Morera, Rafa i Ángel es van plantar en la Marató de València ha sigut tot un luxe, que es complementa amb tots els comentaris que es fan i que s'escolten abans i després d'haver corregut la marató, ja siga a València, Paris, Praga o Barcelona és lo mateix, la marató és el marató siga on siga.

Tres hem repetit l'experiència, Vicent i Alberto ho hem fet en dos ocasions en canvi Bay no em recorde quantes vegades, a mi em pareix que s'ha passat la temporada passada de marató en marató, encara que tal vegada “només” hagen sigut quatre de totes maneres han sigut moltes.

Carlos Siscar Bay ha tornat a ser el nostre corredor mes ràpid, un any mes torna hi ha baixar de les 2 h. 50 m., esta temporada no ha tingut rival amb les marques ja que sol Vicent Sendra s'haguera pogut acostar però ha triat la comoditat de fer de llebre.

Ferran Mas ha realitzat una gran marató de València, els seus 3 h. 5 m. són com ja vaig dir en el seu dia una excel·lent targeta de presentació per a estar esta temporada per davall de les tres hores.

Carmen simplement es passega en la seua marató de Carpi i només cal esperar que torne una altra vegada a pensar com maratoniana.

Vicent Sala amb els seus 3 h 10 m. intuïsc que ha estat en el seu lloc, encara que li costara molt esta temporada baixar eixa marca.

Carlos Briones i la seua marató de València són l'evidència del que aconseguirà el dia que torne a entrenar seriosament.

Pascual Sendra pense que en la temporada passada hauria de donar per acabat el seu cicle d'adaptació i que esta temporada deu ja pensar a fer marca personal.

Alberto Pons ha realitzat una temporada en què ens demostra que és el nostre corredor amb mes marge de millora però té dos problemes u és que no ho sap i un altre serà que no s'ho creurà.

Morera ha consumat una gran primera marató i ha aconseguit baixar de les 4 hores, esta temporada millorara però ha de tindre tranquil·litat.

Angel Sastre ha tornat una altra vegada a la marató amb molt d'esforç i sacrifici, senyal que li agrada i segur que en esta temporada repetirà i es tornarà a divertir.

Rafa Lull, ens vam alegrar quan vam saber que s'atrevia amb la distància i ens demostrava que la paciència i la tranquil·litat són dos bones virtuts per a acabar una marató.

Com veieu hem sigut molts però hi ha absències molt significatives i és que la marató imposa també molt de respecte i és que esta carrera que s'inventa el baró Pierre de Coubertin quan va llegir el poema de Robert Browning en l'obra “Dramatic Idyls” de 1879, ha tornat bojos a molts corredors que any rere any volem emular un heroi que no és real, perquè Filipides és l'heroi que mai va existir.

Però per a nosaltres, els maratonians, inventat o real, Filipides és un paradigma necessari.

Entonces, cuando Persia fue polvo, todos gritaron: "¡A la Acrópolis!
¡Corre, Filípides, una carrera más! ¡Tendrás tu recompensa!
Atenas se ha salvado gracias a Pan. ¡Ve y grítalo!" Arrojó él su escudo,
corrió otra vez como una saeta; y toda la extensión entre el campo de hinojo
y Atenas de nuevo fue rastrojos, un campo que recorría una saeta,
hasta que él anunció: "¡Regocijaos, hemos vencido!" Como vino que se filtra en arcilla,
la felicidad que fluía por su sangre le hizo estallar el corazón: ¡el éxtasis!

Robert Browning , 1879.

"EL DIA DESPRES"

Ja haureu vist, supose, el vídeo del mes, com veieu es tracta del dia després de la marató, supose que hi ha tots ens haurà succeït alguna cosa pareguda alguna vegada i és possible que hi ha algú amb mes intensitat del què es pot observar en les imatges.
Normalment li solem donar la culpa al maleït acid làctic, però estem equivocats, ja que la marató sempre la correm a una intensitat de carrera en què no es deuria acumular acid làctic en els nostres músculs.
Un breu aclariment, l'acid làctic s'acumula en els nostres músculs quan arribem a produir mes de 4 ml/l. , que és el nivell del llindar anaeróbic; però la marató la correm pràcticament al nivell del llindar aeròbic que és el de 2 ml/l.

Per tant no és l'acide làctic el culpable de mostre mal de cames, ni tan sols en el cas en què algun de nosaltres s'atrevisca o millor dit puga realitzar un llarg esprint al final; en este cas al realitzar un esforç elevat que pot durar mig minut, en què si que produïm acid làctic este desapareixeria als pocs minuts.
Llavors que els passa als nostres corredors del vídeo, que ens succeïx també a nosaltres, pues que mal de cames que tenim en els dies successius a una marató és causat pels elevats traumatismes que han suportat les fibres musculars dels nostres cames i del dolor que açò produïx.
A cada pas, quan el peu toca l'asfalt i sosté el nostre cos en la fase d'amortiguació hi ha unes forces negatives que actuen sobre els nostres músculs i les seues estructures musculars.
Un altre aclariment, l'estirada del múscul, definit com a contracció excèntrica, que es manifesta en el contacte del peu a terra, s'oposa a les forces d'acurtament (contracció concèntrica), i quan les dos forces actuen en direcció oposada els nostres músculs patixen. La força que se sol exercir sobre el múscul és prop de 5 vegades el pes del nostre cos, i com en la marató solem recolzar el peu en terra al voltant de 25 mil vegades és inevitable que la suma de totes estes forces d'impacte supere la capacitat que poden suportar el nostre cansats músculs el que provoca la consegüent ruptura (microscòpica) de les fibres musculars i este és el dolor que sentim, i en definitiva cal deixar passar de 2 a 3 setmanes perquè eixes ruptures estiguen completament curades.

Com diuen el vídeo, el nostre cor és l'única part del nostre cos que no odiem en el “dia després”, i és que en totes aquelles coses que realitzem en la nostra vida devem ficar un poc del nostre cor, i en la marató eixa és una part molt important.

GRANS ESDEVENIMENTS.

Durant una temporada sempre tenim unes carreres que considerem mes importants que altres, unes vegades perquè pensem realitzar una marca en concret altres perquè la importància de la carrera fa interessant que acudim per a poder disfrutar de l'ambient, hi ha també carreres que pel nivell dels seus participants fa atractiu acudir i poder observar a eixos corredors o corredores que ens sorprenen amb les seues marques, tenim igualment algunes a les què vam acudir simplement per que ens agrada el seu paisatge o el seu poble.
Segur que em deixare algunes però una temporada és molt llarga i els gustos molt diferents però si alguna carrera que deu estar, que s'ha quedat en el tinter ho podeu dir en el comentari.

SET AIGÜES.
Que dir ara del Gran Fons de Setaigües que no hàgem ja comentat en tantes ocasions, però havia d'anomenar-la perquè pense que és una gran carrera, és la carrera de l'estiu.

MITJA DE SANTA POLA.
Esta Mitja és una de les Mitges mes clàssiques a la Comunitat Valenciana, encara que la seua filosofia ha canviat en els últims anys, a passat de ser una carrera on hi havia molt de nivell a ser una competició amb molta participació popular, el seu circuit continua any rere any sent dels més ràpids, però la gran quantitat de corredors fa un poc complicat realitzar una bona eixida, enguany ha tornat a ser fidel i a no defraudar amb la seua posada en escena, una gran zona de meta i eixida han sigut els seus principals avals per a continuar sent una de les grans.

MARATÓ DE VALÈNCIA.
Com no, devia estar, esta Marató és per a nosaltres la referència cada any en la ja llegendària distància dels 42195 metres, i enguany ha tornat a ser-ho, acudim a córrer-la com ho solen fer en les grans competicions els corredors d'elit, amb la mateixa il·lusió, les mateixes ganes, les mateixes pors, les mateixes incerteses i cada un de nosaltres amb totes les esperances posades a poder realitzar eixe dia l'objectiu marcat durant tants mesos.
Encara que no puga considerar-se un gran esdeveniment esportiu a nivell de participació i de grans marques, si que ho és per al nostre club ja que és on més representants tenim, les nostres millors marques estan ací i és per això pel que l'anomenem com un dels nostres successos esportius mes importants durant la temporada 08-09.

MITJA DE RIBA-ROJA.
Diferent estratègia la que utilitza Riba-roja respecte a la de Santa Pola, amb un circuit dur i difícil, han triat la qualitat en compte de la quantitat.
Amb un numere limitat de corredors, enguany es tancava als 2000, han buscat molta qualitat, ja siga amb grans corredors com amb moltes atencions al corredor popular, enguany han tornat a demostrar que si hi ha qualitat les marques ixen, ja vam parlar del valor de les marques dels seus guanyadors així com el nivell que tenien, sol recordar que el guanyador realitza setmanes després la segona millor marca mundial en marató amb 2 hores i 4 minuts, per a mi, Riba-roja 2009 ha sigut la carrera amb mes qualitat de la temporada 2008-2009.

MITJA DE VALÈNCIA.
Esta carrera esta crida a ser una de les Mitges de referència en tota la Comunitat, enguany ja a superat els 4000 corredors, el seu bon circuit per a realitzar bones marques i la seguretat que ens dóna Correcaminos en l'organització fan que haja d'estar en un dels grans esdeveniments esportius en què hem participat en la temporada passada.

MITJA SERRA DE CÒRDOVA.
No és esta una mitja que puguem dir siga molt significativa, però la vull anomenar perquè la recordare com la carrera mes dura en la que he participat, per la qual cosa també ho és en esta temporada, va ser dura, ho va ser pel circuit que si que ho era però jo la recordare per la calor, que al acabar feia 37 graus, va ser algo que no oblidare durant alguns anys ja que vaig haver de caminar durant els tres últims quilòmetres, una cosa que no m'havia succeït mai.

Segur que de les mes de 75 carreres en què el nostre club a participat hi ha moltes mes carreres importants, ja que cada corredor tindrà la seua carrera de l'any perquè nosaltres podem arribar a convertir cada carrera de cap de setmana en un Gran Esdeveniment, qualsevol carrera en qualsevol poble pot acabar sent “la carrera”, la que mes recordarem, la que mes ens hem divertit o tal vegada haurà sigut eixe dia en què haurem guanyat als nostres rivals mes pròxims, o tal vegada algun imprevist faça que ens recordem ja siga per la pluja que vam haver de suportar o per la calor que vam suportar, la carrera de la temporada pot sorgir qualsevol cap de setmana només hem d'acudir i participar.
Ens deia John Lennon en una cançó “La vida és això que passa mentres fem plans” que no ens succeïsca que preparant la carrera de l'any se'ns passen eixes grans carreres dels caps de setmana, estiguem atents.