IN MEMORIAM

dissabte, 3 de novembre del 2012

Previsions per la Marato de Valencia.


Estes són les previsions per al dia 18 de novembre del 2012 que tenim hui, pareix que pot ploure un poc però no farà fred, encara que tindrem un poc de vent però com tindrem l'anticicló centrat en la península i el que ens afectara serà una xicoteta borrasca que es generara en el mediterrani, la veritat és que pot passar de tot, encara que tot sera bo.










dijous, 1 de novembre del 2012

“Alea iacta est”


          Ens trobem com a Julio Cesar moments després de creuar el riu Rubicón, sabem que després d'haver acabat bé l'entrenament de les tres hores hem triat córrer la marató i ara la nostra sort esta tirada. Julio Cesar creua el Rubicón i es diu que pronuncia la famosa frase de “alea iacta est”, nosaltres no hem sigut tan solemnes i només hem pronunciat eixe demolidor “si vull”, ara esperem que ens acompanye la sort.


Un altre cap de setmana molt intens, el dissabte amb la dura Mitja Marató de Mora de Rubielos que enguany ha afegit al seu dur circuit el fort vent i un fred al què encara no estem acostumats ha permés que la pitjor marca de la temporada siga batuda. El diumenge un altre dur entrenament amb eixes tres hores de carrera que es van suavitzar amb un recuperador bany en la piscina i una dinar on tots els que van voler assistir van poder disfrutar d'un bon ambient maratonià amb un saboros menjar i molts quilòmetres en les conversacions.
Un altre cap de setmana on l'efecte femení torna a triomfar, si en Cullera van ser Tina i Carmen en Mora de Rubielos, Laura es va unir Carmen en l'arreplega de trofeus i és que com ja comente la setmana passada alguna cosa tenen les dones de Dorsal 19.
Ja siga per eixa aparent soledat en què es troben dins del club i que és fàcil que els faça esforçar-se un poc més o per la seua qualitat com a corredores la veritat és que són els únics trofeus que Dorsal 19 esta aconseguint.
Però és que, amb independència de la fascinació que ens produïxen les nostres corredores, la dona encarna d'una forma molt particular, més pròpia i accentuada, el peculiar caràcter de tot corredor popular i sobretot del maratonià. Si no pot dir-se que és més corredor, sí que cal afirmar que ho és d'una manera més patentment personal i més exquisidament humàna.


Tots sabem molt bé que la dona, precisament com a tal, i en la mesura que sap i vol ser-ho, és el més ‘amable'. Així s'entenen ben moltes característiques de la feminitat: com eixe instint que mou a la dona a procurar ser amable, atractiva (i no em referisc ací principalment al físic, sinó al psíquic i espiritual: la simpatia, la tendresa, la paciència, la pietat, per exemple).
Per tot això, la dona encarna de forma privilegiada la condició d'un corredor popular ideal ho podíem traduir en la seua delicada sensibilitat enfront de les necessitats i requeriments dels altres corredors, en la capacitat d'adonar-se de les seues limitacions i de comprendre-les.
Però així mateix quan entrenem amb elles ens transmeten i ens informen, si som un poc observadors, que per a aconseguir-ho resulta imprescindible que tots aquells valors que podríem qualificar com propis del femení, com l'atenció i el cuidat diligent pels altres corredors la seua la falta de competivitat així com la seua sana rivalitat, no els considerem de cap manera privatius ni exclusius de la dona (encara que en ella hagen pogut tindre una major presència per raons històriques), sinó que els advertim com igualment indispensables en els corredors barons, per a evitar que ens convertim en energúmens tan sols preocupats per ser superiors, que no millors, i en uns competidors atroços.



Les nostres corredores no solen assistir a les reunions del club, ni solen formar part de l'organització del club ni de les carreres, ni tan sols solen assistir a les menjars i als esmorzars, es tracta ara que s'integren més en tota l'estructura de Dorsal 19 pa què el nostre club siga més humà, més càlid. Perquè, com recorda José María Pemán en clau un tant humoristica i sense cap afany de danyar, «el baró pot fer sense la dona tot —Art, ciència, guerra, política—, tot menys un xicotet detall: viure…».
Com vinc dient, només la dona pot aportar al nostre club i per ampliació al conjunt de la societat civil, el que li pertany nativament i, no obstant això, està cridat a ser patrimoni de tots: la seua delicada tendresa, la seua generositat sense límits, la seua amorosa i perspicaç atenció  al concrete, la seua creativitat i agudesa d'enginy, la seua intuïció clarivident, la seua pietat profunda i senzilla, la seua tenacitat…
Es tracta, per tant, seguir un senda que assegura, i d'una manera indefugible, la presència femenina en el nostre club.
Esperem trobar més corredores en Dorsal 19, fadrines o casades, segons les circumstàncies, però sempre membre eminent del nostre club, és la dona, en fi de comptes, la clau i l'arrancada de l'encoratjadora universalitat de la carrera a peu.


I als barons ens correspon hui en dia, en contra del que habitualment s'afirma i ben sovint es viu, fer possible i amable el ple desenrotllament de la dona… amb això impulsar el progrés genuïnament humà de la societat en el seu conjunt, sense discriminacions.

Vertical de la FEMECV, BÈRNIA.

01:04:37.- FOLQUES LORENTE, MAXIMO


MORA DE RUBIELOS.

Sala Ferrer, Carmen.-                     01:35:07.
Siscar Bay, Carlos.-                          01:36:43.
Sala Gonzalez, Vicent,.                    01:41:53.
Sendra Franqueza., Pascual           01:48:01.
Pascual Pascual, Laura,.                 01:48:13.
Camps Sendra, David.-                  01:48:26.

divendres, 26 d’octubre del 2012

“Coneix-te, accepta't i supera't”


         Acudir els caps de setmana a les carreres i que les nostres participacions en les carreres siguen cada dia més satisfactòries no és un treball fàcil però és prou senzill, tres passos ens recorda Sant Agustí per a millorar en la nostra vida i que podem aplicar també a la carrera a peu: “Coneix-te, accepta't i supera't”. Si tots els corredors seguírem estos passos no hi hauria necessitat de nous propòsits frustrats, que ens impedixen disfrutar plenament de la carrera a peu.




S'acosta la marató i a estes altures ja devem conéixer qual és el nostre estat de forma, ja coneixem si les nostres esperances es van convertint en realitat o al contrari ja sabem que deurem esperar una altra oportunitat tal vegada en una altra marató o un altre any.
Conéixer-se bé, és a dir, de forma realista, saber que ritmes podem córrer i per quants quilòmetres, representa un primer i important pas per a aconseguir orientar i dirigir tota l'estratègia de la marató, i és una qüestió tan important que sempre s'ha presentat al llarg dels anys com el gran repte per als maratonians, és certament una àrdua tasca, no és tan fàcil com pareix i que al ser de vital importància per a córrer la marató ho és així mateix pa què puguem divertir-nos corrent la marató.


Per això és un gravíssim error no reconéixer els pròpies limitacions i no és menys error no reconéixer ni acceptar les pròpies qualitats, que segur tenim per a córrer i acabar la marató. Hem entrenat i ens hem sacrificat així que segur que estem físicament millor preparats, és possible que tinguem algunes molèsties, és possible que algun este lesionat i és possible que no hàgem aconseguit l'objectiu que teníem previst però tindre el coneixement de tot això i la seua acceptació, és el pas previ necessari per a una possible superació i això no ha de conduir mai ni a la resignació ni a la indiferència.
És imprescindible poder i saber distingir el que no es pot o no s'ha de modificar quan preparem la nostra tàctica de carrera, del que es pot i ha de modificar-se.

Sabem per experiència que han sigut els entrenaments llargs amb ritmes sostinguts els que ens ajuden a entendre i conéixer el nostre ritme i a entendre on podem fallar, no podem oblidar que són 42195 metres i que devem comprendre que no coneixem amb seguretat el que ens pot succeir després dels 35000 metres.
Només la nostra intel·ligència serà l'encarregada que correguem com devem i que no ens extralimitem ni que ens tenalle la por. Però cal ser objectius i deixar que siga el nostre cos i els entrenaments realitzats els que ens ajuden a ser realistes i objectius i per tant a deixar les paraules i passar als fets, i complir amb els ritmes.
Per això, amic corredor, sigues qui sigues, fes un esforç, com fan els millors maratonians i encara que siga necessari fer un alto en el nostre entrenament “coneix-te, accepta't i supera't", per a poder córrer bé la marató.


Però en Dorsal 19 no tota és marató, molts dels nostres corredors no participaren en cap marató enguany i el seu objectiu continua sent continuar divertint-se amb la carrera a peu i acudir a alguna carrera els caps de setmana com així a succeït diumenge passat, amb participacions en la Mitja de València, la Volta a Peu  a Cullera i la Volta pel Benicadell.
Un altre cap de setmana on les nostres dones tornen a ser les encarregades de pujar a arreplegar els trofeus. Ja vaig escriure l'any passat una entrada sobre les nostres dones, http://dorsal-19.blogspot.com.es/2011/06/les-nostres-dones.html
Des que vaig escriure l'entrada en el blog de l'any passat s'han incorporat a Dorsal 19 molts corredors però només una corredora i és esta una llacuna que deurem solucionar per a anar millorant en el nostre club, el percentatge de corredores és molt baix tan baix que només tenim a Laura, Carmen i Tania.
Pretendre fer de la dona un altre home és una equivocació. La dona i a més corredora té les seues qualitats específiques que no han de perdre, i nosaltres els hòmens i a més corredors devem ser capaços de veure i procurar que tinguen un lloc en el nostre club, elles i les seues qualitats.

Hui més que mai, el món necessita la dona i el nostre club també, alguna cosa estem fent malament en Dorsal 19 quan tenim tan poques dones, hem de començar ja a buscar una solució. 

CULLERA.

CARMEN SALA FERRER.-          0:49:26
FERNANDO VICENS PASTOR.- 0:53:20
CARMELO VIDAL BAÑULS.-      0:53:42
FREDERIC SERVER.-                   0:56:15
VICENT SALA GONZALEZ.-        0:56:19
PASCUAL SENDRA FRANQUEZA.- 0:56:53
FRANCISCO CERESOLA PIERA.-     1:02:59
BAUTISTA PIERA FERRER.-              1:07:55
RAMON ALEMANY SENDRA.-         1:08:31
TANIA NAVARRO AGUD.-               1:10:47
TINO NAVARRO MARTINEZ.-          1:10:47

BENICADELL.

SERVER MILLET, JUAN ANTONIO.- 1:31:39
CAMPS SENDRA, DAVID.-               1:35:04

VALENCIA.

SISCAR BAY, CARLOS.-                     1:29:42
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE.-  1:35:46

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Les Tres Hores de Dorsal 19.


          El pròxim cap de setmana se'ns presenta un altre dels reptes que haurem d'afrontar abans d'atrevir-nos amb els 42195 metres; les Tres Hores de Dorsal 19, consistent en una carrera continua lenta seguides de 20 minuts de flotació en piscina i que rematarem amb un dinar a base de porc senglar i molts hidrats de carboni.


Ja tots sabem la importància que té dins de l'entrenament de la marató la “llarga distància lenta” així que les tres hores serà el mateix però més “llarga”. El circuit serà el mateix dels trenta quilòmetres però li afegirem una volta al polígon per a completar les tres hores.
Els més ràpids hauran de recórrer tots els carrers que facen falta per a augmentar prou la distància i començar el circuit ja amb la distància afegida.
L'hora d'eixida esta pensada per a les 08,00 del matí des de la Piscina Municipal encara que com ve sent habitual ens prendrem un café una mitja hora abans en el bar la Forana.
Cal recordar que els que no estiguen obligats a realitzar este entrenament i vullguen realitzar menys quilòmetres només han de començar més tard i realitzar el recorregut en sentit contrari fins a trobar als maratonians.
Com serà este, l'entrenament més llarg que haurem realitzat ens tocara per tant inventar una recuperació especial per a este dia, i hem pensat en una sessió de flotació per a recuperar les nostres forces.



La realitzarem res més acabar en la mateixa Piscina Coberta, recordar-vos de portar un gorro, a l'introduïrmos en l'aigua, la pressió hidrostàtica que s'exercix sobre el nostre cos augmenta pel pes de l'aigua, i, com és lògic, s'incrementarà al seu torn a mesura que el cos se submergisca més profundament, en un bany complet (cos submergit, excepte el cap) la pressió exercida per l'aigua afavorix el reprenc venós i a l'existir una major pressió en la nostra superfície corporal, es comprimixen els vasos sanguinis, predominantment els superficials i en particular les venes, per la qual cosa hi haurà un augment del reflux venós cap al cor, enfortint-lo.
Ampliarem un poc on està la gràcia en açò de surar, vegem els beneficis: al deixar d'oferir resistència a la força de gravetat, el cos descansa i experimenta una absència total de pes. Açò reduïx la tensió muscular i accelera la recuperació dels nostres músculs.
Baixa el ritme cardíac i millora la circulació sanguínia i limfàtica. Disminuïx a més la producció d'hormones de l'estrés (adrenalina i cortisol) i augmenten les endorfines. Diuen, que ja és molt dir, que recorda la sensació d'estar en l'úter matern i que predisposa a estats de meditació i creativitat intensos.
En què consistix una sessió de flotació? Consistix a surar sense esforç “fer el mort”.


Així que recordeu de portar un gorro de bany i accelerarem la nostra recuperació física alliberant la tensió muscular i augmentant l'oxigenació de la nostra fibra muscular. A més també accelera els processos de rehabilitació de lesions, esgarros, estirades i contractures.
Després ens anirem a dinar per a reposar tota l'energia que haurem perdut en l'entrenament. Dinarem en les Pistes d'Atletisme i utilitzarem bàsicament per a reposar els hidrats de carboni la creïlla i un poc de cervesa perquè la base del menjar serà el porc senglar al què recolzarem amb algunes creïlles.
Per a beure utilitzarem la clàssica cervesa però esta vegada gràcies al porc senglar inclourem algunes botelles de vi negre.
Menjar porc senglar ens porta irreparablement a recordar el mite del Porc senglar de Calidón, una cacera que acaba com els nostres entrenaments, quasi tots “morts”.


Repassem per tant un poc la mitologia grega. Tot va començar quan Eneo, rei de Calidón, celebrava els sacrificis anuals en honor dels déus. En aquella ocasió, al rei se li va oblidar incloure a Ártemis en les seues ofrenes. Ofesa, la deessa de la salvatge Naturalesa i de la Caça va decidir alliberar a un feroç i enorme porc senglar, una bèstia que assolaria tota la regió de Calidón. Desesperat, Eneo va enviar missatgers en busca dels millors caçadors de Grècia perquè acabaren amb el terrible animal, oferint com a recompensa la pell i els claus del porc senglar. Es va convertir, sens dubte, en la cacera més important de l'Hélade, perquè van acudir la majoria dels herois grecs, entre ells el fill d'Eneo, Meleagro, també van acudir a la crida entre altres Jasón, Teseu, Càstor i Pòl·lux, dos centaures i els tios materns de Meleagro, Plexipo i Tóxeo. Es va presentar a més Atalanta, una xica jove i veloç proveïda d'arc i fletxes, filla del rei d'Arcàdia.
Després de diversos dies de festejos, van iniciar la cacera, a pesar de l'oposició d'alguns a què participara Atalanta, per ser dona. Però Meleagro els va obligar a tots a assistir.


Una vegada en el bosc van trobar al porc senglar que envisti contra els caçadors ferint a uns i matant a altres. Atalanta el va ferir amb una de les seues fletxes baix l'orella i el caçador Anfiarao li va travessar l'ull dret. Ja finalment Meleagre li va travessar el cor amb una llança.
Després va escorxar l'animal i li va donar la pell a Atalanta, perquè considerava que era ella qui la mereixia per haver ferit la primera l'animal.
Els altres es van oposar, i després d'una forta discussió, Meleagro va matar els seus tios.
Esperem per tant que les nostres disputes només siguen esportives i que es puguen calmar menjant-nos el porc senglar que per cert és un dels animals més maratonians que tenim per les nostres muntanyes i la seua carn és un bon aliment per a la dieta maratoniana.
La carn de porc senglar és un aliment ric en vitamina B12 ja que 100 g. d'esta carn contenen 12 ug. De vitamina B12. També té una alta quantitat de vitamina B3. La quantitat de vitamina
B3 que té és de 12,90 mg per cada 100 g.
Entre les propietats nutricionals de la carn de porc senglar cal destacar que té els nutrients següents: 1,80 mg. de ferro, 19,50 g. de proteïnes, 9,90 mg. de calci, 359 mg. de potassi, 2 mg. de iode, 2,30 mg. De zinc, 22 mg. de magnesi, 94 mg. de sodi, 7 ug. De vitamina A, 0,39 mg. de vitamina B1, 0,11 mg. de vitamina B2, 1,10 ug. De vitamina B5, 0,50 mg. de vitamina B6, 4 ug. De vitamina B9, 0,20 ug. De vitamina D, 0,01 mg. De vitamina E, 5 ug. De vitamina K, 167 mg. de fòsfor, 162 kcal. de calories, 63 mg. de colesterol i 9,30 g. de greix.


L'alt contingut de vitamina B3 de la carn de porc senglar, fa que siga un aliment beneficiós per al sistema circulatori. A més, la vitamina B3 o niacina pot ajudar a reduir el colesterol. Pel seu alt contingut en vitamina B3, esta carn és recomanable per a combatre malalties com la diabetis, l'artritis o el tinnitus.
El consum d'esta carn també pot ajudar persones amb problemes estomacals gràcies a la seua alta quantitat de vitamina B12.
Com veieu anem hi ha tindre de tot i això que no passe a enumerar les qualitats de la creïlla i les del vi per que si no açò es fa massa llarg.
Així que un xicotet resum:
Diumenge 28 d'octubre del 2012.
Hora: 07,30. Café, al Bar la Forana.
Hora: 08,00. Eixida de les Tres Hores Dorsal 19 des de la Piscina Coberta.
Hora: 11,00. Sessió de Flotació en la Piscina Coberta.
Hora: 12,30. Començament del dinar en les Pistes d'Atletisme.
P.D. El porc senglar per sort ja esta mort i el nostre Meleagro no és un altre que Batiste Piera.
Recordeu el gorro per la flotació.