divendres, 16 de gener de 2009

SÓN D'UNA ALTRA PASTA?

Quan parlem de com solen ser de dures les carreres en què participem, solem arribar a la conclusió que les fem dures els corredors, diem que és la velocitat amb què fem front als quilòmetres el que determina si la carrera és dura o no, i mantenim esta conclusió sense donar-li importància al circuit, i és possible que tinguem raó però clar hi ha carreres que són la “excepció que confirma la regla”, i esta pot ser el Quilòmetre Vertical de Gandia, si el circuit ja sabem que és dur este diumenge passat no va haver-hi forma de suavitzar-lo amb el ritme perquè les condicions meteorològiques feien impossible que fóra una carrera senzilla.


Els que han corregut alguna carrera de muntanya ja saben que pujar per senda és dur però plovent ha de ser pràcticament impossible, el fang que es va pegant a les sabatilles, l'esvarós de les pedres i els barrancs que hi ha creuar fan que els corredors hagen de patir per a mantindre's de peu i si afegim que va fer molta fret  podem imaginar el que degueren patir els nostres tres corredors. 

Si ens parem a pensar un poc en les condicions amb què es va córrer el diumenge a Gandia caldria preguntar-se Com és possible que se suspenguen carreres en asfalt per culpa de la pluja? , són diferents els corredors?, ho són les normatives?, com veieu respostes que necessiten una reflexió per part dels organitzadors de carreres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada