COM A SALMONS.

El divendres passat ja vam donar alguns consells per a córrer amb fred i amb pluja, no els vam poder posar en practica fins a este cap de setmana on el dissabte a la vesprada ja vam tindre una xicoteta experiència però no ha sigut fins al diumenge al matí quan realment comprovem si realment estem preparats per a la pluja.

La cita que teníem per a este diumenge a les 8 en la que pensàvem pujar a córrer per la pistes forestals de la Vall d'Alcala, estava clar que era anul·lada per la pluja però no així l'entrenament del diumenge, 04 de gener del 2009, cap dels què acudim a la cita teníem clar que tipus d'entrenament s'anava a realitzar, ja que plovia i ho havia fet durant tota la nit, però els quatre que allí estàvem sabíem que hi havia carrera, només quedava determinar el circuit i es va triar el del dia 28 però sense passar per la Marjal.

Cal dir que córrer davall la pluja no representa cap problema, altres vegades ja en vam parlar, però quan ha estat plovent tota la nit, els nostres camins es convertixen en barrancs i si l'aigua que ens baixa del cel no molesta si que ho fa la que corre pel sòl, recorde la pujada a la granja de Valeriano quan mes fort plovia i ens abaixava un verdader torrent d'aigua en eixos moments mes que corredors pareixíem salmons intentant remuntar el riu, és en eixos moments on no s'esta a gust, però tot ha funcionat bé, els que teníem la intenció de la marató de València, Briones i els dos Vicent, anàvem mes animats davall la pluja en canvi  Carmen pareixia no tan satisfeta, però és que la marató és un estimule que ens ajuda a eixir a córrer quan el normal haguera sigut quedar-se a casa, és el que té la marató.

Com es pot comprovar l'entrenament ha complit amb el que s'entén com LSD, han sigut 19 km., i no dic “només” sino "han sigut", a un ritme de 5,10 minuts el km. Que per a mi és un ritme acceptable tenint en compte que el ritme de marató serà a 5 minuts el km.