Ja tenim davant de nosaltres el plano de la marató de València, encara que no el seu perfil, i encara que ens falten molts dies és interessant que anem pensant a elaborar un pla de carrera.
Després de tants mesos entrenant estem davant de la ultima fase del nostre entrenament i ja cal pensar en el que haurem de fer eixe dia, el millor seria plantejar-nos una sèrie de preguntes i anar responent-les a poc a poc: Cal arriscar? Eixim lents o ràpids? Ens interessa unir-nos a un grup gran de corredors o correm sols? Hem de ser conservadors? És a dir, hem d'elaborar la nostra estratègia de carrera.
Per a això, abans que res, hem de tindre en compte dos aspectes: d'una banda, hem de tindre clar quin és el ritme de carrera que, en cap concepte, ens hem de botar i, d'un altre, hem de conéixer el terreny pel qual ens anem a moure, és a dir, el perfil de la prova. Una vegada que tenim clares estes premisses, podem donar començament a l'última tasca, prèvia a la marató.
Cal “estudiar” el terreny pel qual ens anem a desplaçar corrent: si és pla, si té pujades o baixades, si és probable que hi haja gent animant, si els carrers són estretes o amples... En fi, hem d'analitzar el nombre més gran de condicionants de la carrera.
Tots els que coneixem València tenim clar que la carrera va ha ser plana, només tindrà dos passos elevats que ja tenim localitzats, que es troben en la fase final de la carrera, els problemes estaran entre el km. 37 i 39, quilòmetres ja de per si complicats, la primera pujada serà quan passem per damunt de les vies del tren ( 37) en el Bulevard Sud , la pujada és curta, a continuació tenim un poc més d'un quilòmetre de baixada perquè a la de les vies del tren s'unix la que ens portara fins davall de la rotonda (38,500) que creua per davall d'Ausias March, coneguda com la dels hams, la part mes dolorosa serà eixir d'allí perquè la pujada és prou llarga, per als que van córrer l'any passat dalt estava el km. 35, d'ací a meta tot serà pla. Dalt 39.
Com podem comprovar el circuit serà molt pla, però com tots els anys tindrem el mateix problema, la gent animant, al ser grans avingudes la gent si és que n'hi ha esta molt lluny i normalment se sol deixar un carril per als corredors i els altres seran per als cotxes, amb la qual cosa la sensació serà córrer rodejats de vehicles, una forma de pal·liar un poc este problema és córrer agrupats, o siga estar sempre rodejats de corredors. A vegades és complicat trobar a corredors que vagen al nostre ritme però cal procurar no quedar-se sol, si el numere de participants no baixa de 3000 no sol haver-hi problema perquè hi ha de tots els nivells i en quantitat suficient perquè en els quilòmetres finals vegem una fila índia.
Si estudiem un poc el plano del circuit nos en adonem que tot seran avingudes, molt amples, la qual cosa indica que cal estar molt atents a les revoltes, perquè recórrer les revoltes per fora ens pot fer recórrer molts metres de mes, si mirem la primera revolta és d'esquerra per a després tindre uns quants quilòmetres en què totes les revoltes seran de dreta, després entrem en el circuit de Formula 1, (Km. 7) ací hi ha un poc de tot però el circuit és ha esquerra així que si hi ha molts corredors el millor serà anar pegat a l'esquerra fins a tornar a passar per meta,(Km. 11) després ja és mes fàcil perquè a l'estar la situaacio mes aclarida és mes fàcil traçar les revoltes i buscar el camí mes recte possible.
Quina serà la nostra estratègia? Nosaltres formarem un grup que intentara arribar a meta amb 3 hores i 30 minuts, per descomptat no pensem arriscar d'eixida, no eixirem ni ràpids ni lents sinó que ho farem a 5 minuts el quilòmetre, i intentarem córrer un poc per davant de la pancarta de 3:30, sempre que este gran grup no ens obligue a passar la Mitja en menys d'1:44 en cas contrari no quedaria més remei que anar darrere amb tots els problemes que això representa.
Què vol dir açò? Pues que serem conservadors, només intentarem baixar de les tres hores i mitja si després d'eixir de la rotonda, Km. 39, tenim forces per a baixar de 5 minuts el quilòmetre, sinó podem ens conformarem amb les 3:30 que representa córrer deu minuts menys que l'any passat.
Com podeu observar, el nostre pla de carrera està dissenyat per a anar de menys a més.
Ho faig així, perquè crec que al fi i a la fi, el que més recordarem passat la marató, no és com anàvem al principi, sinó la sensació final; eixa sensació que et queda (dins de la pròpia emoció que suposa acabar la marató) una vegada que creues la línia de meta: “He arribat de meravella. Crec que fins podia haver fet millor temps” O: “No podia més. He hagut de caminar una bona estona perquè les meues cames no donaven més de si. He patit”.
Estic convençut que la probabilitat que repetim o no l'experiència de córrer novament una marató, depén en gran manera, d'esta última sensació.
I vaig més lluny encara; si tornes a córrer una marató, estic segur que la diferència entre córrer-lo amb la por que tornes a passar-ho malament o no, està supeditat, de la mateixa manera, a les SENSACIONS FINALS DE CARRERA de l'última marató que has disputat.
Isca com isca la marató solem dir que "acabar-la ja hem triomfat" però jo aniré una altra vegada més lluny i diré que fer la inscripció i atrevir-se a prendre l'eixida ja és un èxit, el que en realitat compta és el M.A.S. “Memento Audere Semper” o siga “Recordeu d'Atrevir-se Sempre” acabem o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada