dijous, 13 de novembre de 2014

Pelegrinatge a la Marató de València

     Molt estem parlant de la marató de València, i ho fem perquè pensem que és la nostra marató i és a la que acudix la majoria de Dorsal 19, a pesar de tot som un club “viator” o el que és el mateix un club viatger, un club que pelegrina en busca de la marató. 


     Milers de corredors arribaran esta setmana a València amb la intenció de veure complides les seues metes darrere de l'esforç d'uns quants mesos d'entrenament, corredors que vindran de totes les parts d'Espanya i de la resta d'Europa, corredors que s'aventuren a córrer una marató que quasi desconeixen, sense cap seguretat de tindre èxit i en la que esperen trobar complides les il·lusions que han posat en la marató.

Gran Fons de San Sebastia.
     També molts dels nostres corredors viatjaran d'ací a poques setmanes a la marató de Castelló i de Sant Sebastian, com ho van fer els que se'n van anar a córrer a Alemanya i a Sant Sebastian i els que viatjaran l'any que ve a Barcelona i Roma. Som un club viatger en busca de noves carreres i noves experiències.
     L'esperit del corredor pelegrí porta amb si l'estar canviant constantment, canviar els circuits on entrena, canviar assíduament d'entrenament, buscar noves carreres, deixar el que coneix i quotidià, per a anar lluny, és a dir, més enllà del que un coneix o posseïx. «Per a anar on no sabem, cal anar per on no sabem», escrivia sant Joan de la Cruz. El corredor busca la novetat, la novetat sempre intentant provar els nous sistemes d'entrenament, les noves sabatilles, el nou gel, els últims GPS i el nou material, i com no noves carreres.
Mitja Marato de Nüremberg
     Corredors de Dorsal 19 eixiran este mes cap a Sant Sebastian i a principi de desembre cap a Castelló a l'espera de trobar allí noves sensacions i experiències, i és que en el caràcter de corredor viatger, sobreïx l'esperança com l'element que l'impulsa a viatjar. Només el corredor que espera quelcom nou pot considerar-se un “corredor viator”.
     El corredor viatger sent l'absència dels seus companys, la precarietat amb què es troba en un lloc desconegut i l'eradicar-se de la seua rutina diària, patix eixos inconvenients perquè espera la satisfacció de realitzar una bona carrera o una bona experiència que sentir i que contar.

Ondara
     Estem còmodament instal·lats en els circuits de carreres de la nostra zona veient tots els caps de setmana les mateixes cares, els mateixos colors en les vestimentes i on el valencià predomina, i de sobte un dia en una carrera com la Marató de València quan anem a pels dorsals nos en adonem que no coneixem a quasi ningú, que encara que predomine el xandall com a vestimenta els seus colors ens són desconeguts i de sobte sentim altres llengües, altres expressions i per fortuna naix en nosaltres la necessitat de conéixer altres gents, altres llocs i com afirma Aristòteles, «tot home desitja per naturalesa saber».
     El corredor es fa viatger acudint a carreres com la marató de València.
     
Ondara
     Molts de nosaltres triem València per comoditat, pel circuit, per l'ambient, per córrer acompanyats i per sentir-nos com a casa, i encara que el corredor viatger accepta tots estos avantatges necessita buscar un sentit més per a córrer, un sentit que tinga totes les garanties de ser innovador, nou i que en ultima instància li dene quelcom que ja va trobar en la seua primera marató.
     Ja se que el corredor viatger també fa turisme i que utilitza eixos dies per a estar de vacacions però no cal oblidar que fa coincidir les seues vacacions amb una carrera i que fa turisme on se celebra una carrera, ací esta la particularitat del corredor “viator”.

Ondara
     Molts no senten la necessitat de buscar eixe “un poc més” que hi ha en la marató més enllà de la marca i d'un bon circuit però el corredor “viator” fa de la seua busca una necessitat, podríem dir que pelegrina a les maratons en busca de la marató perfecta, necessita tindre un sentit per a córrer la marató, un sentit que tinga totes les garanties de ser autèntic, i no limitar-se a rècords i a números que li vénen de fora, busca l'impossible.
     Ací esta la mística de la marató, com deia aquella famosa pintada del maig Francés en el barri de Censier, "Siguen realistes, demanen l'impossible". El maratonià viatger somia, somia amb eixa marató ideal perquè a través del seu somni no sols veu les coses com són, sinó com podrien ser i s'inventa nous sistemes d'entrenament, es fabrica nous reptes perquè a través d'estos nous esforços intenta fer possible el que somia i així és com transforma les seues idees en realitats.
     En fi, així és com molts de nosaltres intentem millorar la qualitat de les nostres vides. Perquè somiem, perquè perseguim somnis.
     Molts acudirem a la marató de València pensant que només busquem una marca i que no hi ha res més però si ens parem un poc a preguntar-nos el Per què? I som capaços de rascar un poc i mirar el que hi ha davall d'eixa marca ens trobarem un món de sensacions i emocions.

     Però bo, ja esta bé de pensar i reflexionar, correm com ho van fer molts dels nostres corredors en el Gran Fons d'Ondara, perquè no tot és marató en Dorsal 19.

     Com veieu estem en una regió privilegiada per a la carrera a peu, tots el fines de setmana ens trobem amb carreres a què podem acudir i la setmana anterior a la marató de València no podia ser una excepció i alguns dels maratonians es van atrevir a competir amb bons resultats el que ens demostra que es troben en gran estat de forma, a ells i a tots els altres sort en diumenge a València.  

1 comentari:

  1. Ieeee xicons (i xicones)!!!

    Aprofite el blog per a desitjar-vos que demà vos vaja a tots (i totes) molt bè en la Marató de València. Espere que pugueu tornar a casa amb el somriure dibuixat al rostre per haver aconseguit l'objectiu al què tants kilòmetres heu dedicat. S'ho mereixeu.

    Ànim i a per totes!!

    ResponElimina