San Antonio y la Hoz del Huecar

Bon cap de setmana este passat, pues vam estar en tres carreres, el dissabte en Sant Antoni de Requena i Ondara, mentres que el diumenge ens en vam anar fins a Cuenca per a córrer la Hoz de l'Huecar.
La carrera de Sant Antoni de Requena és una clàssica en el circuit de la Diputació de València així que calia córrer si volíem agafar punts, enguany al no fer calor ens vam poder adaptar millor a un circuit que ens ha donat molts dolors de cap altres anys, i que enguany hem dominat millor, bona carrera i bon ambient.
El diumenge vam estar en Cuenca, crec no exagerar quan dic que és de les carreres mes boniques que he participat, ens vam reunir allí prop de 1600 corredors arribats majoritàriament del centre d'Espanya, i que siga una carrera bonica no vol dir que no siga dura i si en compte de disfrutar del paisatge vols córrer ràpid et pots portar algun que un altre disgust, però este no era el nostre cas perquè al córrer el dissabte ens interessava més disfrutar d'una agradable matí de diumenge rodejats d'un bell paisatge, i així ho vam fer, el bon ambient i la bona organització van acabar per fer perfecta la carrera.
Era la vint-i-unena edició de la Hoz de l'Huécar, primera de caràcter internacional, i va hi ha passar ja a la història com la dels rècords. Si no vols caldo, pren dos tasses...En la prèvia tots els pronòstics apuntaven que la portuguesa Inés Monteiro podia rebaixar el rècord femení fixat en 53:27 i avisaven que el kenyà Peter Kirui venia a per totes. Van encertar, però quedant-se curts...perquè ambdós van guanyar en una exhibició de poder i van fulminar les dos rècords, la de la categoria masculina i la de la femenina amb unes marques (44:11 i 51:19, respectivament), que, segurament, es mantindran algunes edicions. Amb l'incomparable paisatge de la Hoz de l'Huécar de testimoni, Peter Kirui va destrossar els seus rivals. Es va plantar en el Castell pujant al ritme d'una gasela, després va enfilar Sant Pere feia la catedral i va continuar camí de l'Audiència com un puma darrere de la seua presa (el rècord). Pel centre de la calçada per a evitar el pavés, el kenyà volava camí de la línia de meta a què va arribar entregat sabent-se nou “Cèsar” de Cuenca. Va ser una exhibició de potència i classe a què se sumaria Inés Monteiro. No va començar bé la portuguesa, però en l'últim tram de la prova va liquidar a la marroquí Salinha Khaldoun finalitzant amb un estratosfèric temps de 51:19, dos minuts menys que l'anterior millor marca, 53:27. Per a llevar-se el sobrer.
Els nostres temps encara que mes modestos tan bé van estar bé.

SALA FERRER, CARMEN

TEMPS: 1:00:00

MITJANA: 04:00 (mm:ss per quilometre)

VELOCITAT: 15,00 km/h
SENDRA FRANQUESA, VICENTE

TEMPS: 1:01:52.
MITJANA: 04:07 (mm:ss per quilometre)
VELOCITAT: 14,55 km/h
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE

TEMPS: 1:04:29
MITJANA: 04:18 (mm:ss per quilometre)
VELOCITAT: 13,96 km/h
SALA GONZALEZ, VICENT

TEMPS: 1:07:13

MITJANA: 04:29 (mm:ss per quilometre)

VELOCITAT: 13,39 km/h

I estos són també els resultats de Sant Antoni de Requena.
CARMEN SALA: 1:03.
VICENT SALA: 1:07.