Inagurat el trajecte Dorsal 19 - Marató de València.

Pareix que no tinga importància però ja estem en la segona setmana d'entrenament per a la Marató de València. Saludem abans a tots els corredors de Dorsal 19.

Tornem una altra vegada a formar un “autobús” per a la marató, enguany una altra vegada amb alegria perquè portarem passatgers nous, portarem a viatgers que se'n van hi ha atrevir per primera vegada amb la marató i este ja és un motiu per a estar contents, Dorsal 19 és un club de corredors però deuríem dir més aïna de maratonians així que posarem la màxima atenció amb què el nostre autobús arribe al seu destí el millor possible.

Començarem hui una sèrie de xarrades sobre la marató, comentaris que molts de nosaltres ja coneixem però que els que van hi ha fer este viatge per primera vegada els abellirà conéixer.

Parlarem per tant de com el nostre organisme després d'un entrenament modifica alguna de les seues estructures i funcions. Ens referirem també a quals seran les millores que busquem amb cada classe d'entrenament en fi parlarem de MARATÓ.

  Cada sessió d'entrenament pot ser considerada com un mitjà pel qual el nostre organisme rep un senyal que desencadena una successió de canvis en certes estructures del nostre cos a fi d'adaptar-se i eixe factor és el que explica el perquè la nostra  prestació física resulta millorada.

  No vull ni pretenc dir en estos comentaris “per a la marató s'entrena així”, només vull explicar, encara que tampoc seria explicar, més aïna que entenguem com veig jo l'entrenament de la marató, i ho vull mostrar des del punt de vista de la reacció del nostre organisme davant dels 42 Km. I 195 m

  És possible que algú pense que centrar l'entrenament a saber que cosa succeïx en el nostre cos quan correm siga una complicació inútil. Però no és així, és possible que al principi puga paréixer  avorrit i un poc complicat però al final nos en adonarem que serem més precisos a saber les nostres necessitats i per tant més segurs.

  El criteri mes elemental i més simple de qualsevol tipus d'entrenament és el d'imitar la competició, ja se que molta gent oblida este ingenu raonament, però és el que nosaltres anem en una certa forma ha seguir.

  Quan comencem a córrer, els nostres músculs que són el verdader motor del corredor, comencen a encollir-se i allargar-se i per a aconseguir açò necessiten una classe d'energia, que en este cas és l'ATP.

   Es pot dir que esta és la nostra gasolina, seguint amb l'exemple dels motors, veiem que n'hi ha que funcionen amb gasolina, altres amb dièsel i altres amb querosé, però els nostres músculs només utilitzen ATP.

  A diferència dels motors de cotxes el nostre cos no disposa d'un deposite d'ATP, la qual cosa és un avantatge perquè no hem d'eixir carregats amb ell, sinó que el nostre organisme té la sorprenent capacitat de produir l'ATP segons el va necessitant, i és ací on hem de centrar el nostre entrenament, per a aconseguir més i millor ATP.

Com veieu el tema és interessant i continuarem en els pròxims dies.