VETERANS, MESTRES, un DEGÁ i una DONA.

En els Estats Units que porten molts anys practicant el nostre esport, denominen a les categories de veterans de la següent manera, de 30 a 39 anys els denominen Majors, de 40 a 49 els denominen com a Veterans, els que ja tenen entre 50 i 59 els denominen Mestres i els que ja superen els 60 anys els denominen Degans. 

Però saludem abans a tots els corredors de Dorsal 19 que van estar en la Reprimala – Lorcha.

Esta forma tan curiosa de denominar les diferents categories dels corredors Veterans em ve a la memòria al comprovar que tots els corredors que vam participar en el recorregut des de la Reprimala fins a Lorcha estàvem en estes categories, i nosaltres igual que els deu succeir als Americans sentim una admiració cap als corredors de més edat. No se si per que en el nostre club siguem molts, la veritat és que sentim una verdadera estima per ells.

I és que si mirem amb deteniment, vam comptar amb tres VETERANS, tres MESTRES, un DEGÀ i una DONA.

Hi havia molta experiència en la Reprimila, hi havia molt que aprendre i molt que ensenyar, havien molts quilòmetres recorreguts i molts més per recórrer, havien moltes maratons acabades, moltes més per acabar i algunes per començar i és que els corredors majors poden aportar i aporten, entre altres valors, i sense ànim de ser molt exhaustiu, els següents:

l'experiència de la seua vida que és el millor aprenentatge, el que ells van ser i van viure, la seua història, el seu passat, el respecte, el treball, la fidelitat i la solidaritat, l'aprendre a disfrutar de la vida, realitzant-se fent el que a un li agrada i sentir-se bé corrent.

Són moltes d'estes coses les que vam poder observar este diumenge, els quilòmetres acumulats en les cames dels què vam recórrer eixa vella via fèrria són suficients per a donar hi ha entendre la qualitat de l'excursió.

Este diumenge vam poder aprendre a ser més realistes amb els nostres projectes, ser més pràctics en els nostres entrenaments, vam aprendre, perquè no, a ser menys perfectes i prendre'ns la vida i la carrera a peu amb humor, a relaxar-nos un poc més amb els entrenaments a saber també desprendre'ns de les coses supèrflues que no ens servixen per

a anar millorant en les nostres carreres, i ja que estàvem en un paratge impressionant a disfrutar d'un entorn relaxat i ideal per a començar a pensar i hi ha madurar el nostre entrenament per a la vinent Marató.

I encara que vam tindre un error en l'hora d'eixida i es van formar dos grups, tots vam acabar junts i és que ho reflectix molt bé eixe gran poeta de la Generació del 27 que és Lleon Felipe:

"Voy con las riendas tensas

y refrenando el vuelo.

Porque no es lo que importa

llegar solo, ni pronto,

sino con todos y a tiempo."

I així va ser, vam acabar tots i a temps per a esmorzar a Villalonga.