Els entrenaments: eixos que costen i que dolen i que fan feliç.

Després d'un cap de setmana d'esmorzars i de vida social, la setmana passada ens vam centrar ja a realitzar els nostres primers entrenaments, en els que vam intentar concentrar-nos ja en els ritmes de carrera.

Va ser la primera setmana en què vam posar un fort interés a seguir l'entrenament i he de dir que el diumenge ja tènia les cames molt pesades, normal en les primeres setmanes.

Ha arribat l'hora de deixar de parlar d'entrenaments i començar a fer-los així que saludem primer a tots els que comencen a entrenar en este calorós estiu.

Este cap de setmana hem començat amb les Mitges Maratons i ho hem fet amb tota una clàssica, Rubielos de Mora.

Com quasi tots els anys el tret d'eixida en la classificació de marques en Mitja Marató comença en les muntanyes de Terol, encara que l'any passat va acabar, i és que la nostra temporada no té una data fixa ni de principi ni de final, i encara que la millor marca de la temporada és difícil que es mantinga molt de temps, la pitjor sol durar alguns mesos més perquè el circuit es presta pa que puguem realitzar les nostres pitjors marques.

Res podem afegir d'esta Mitja que no este escrit ja en este blog encara que no em cansare de lloar el bonic circuit que posseïx.

No és un circuit en què es puga mantindre un ritme constant però vam intentar que ens servira per a realitzar un bon entrenament, sempre amb canvis de ritme, i ens vam poder donar compte sobretot el diumenge que enguany estem un poc retardats en el nostre estat de forma, així que ens espera un mes d'agost en què no ens podrem relaxar.

Durant els nostres entrenaments és fàcil que sentim dolor, algunes vegades patiment, freguem alguna vegada la tragèdia. Però, al cap i a la fi, dolor necessari, patiment necessari, tragèdia necessària. Perquè el corredor quan prepara una marató no està cridat a viure eternament entrenaments plaents. És un altre. Ha de fer el seu propi camí, ha de ser ell, ha de deixar alguns entrenaments divertits, començar de nou a patir corrent, recordar els primers adoloriments que fa temps que no té.

Al final, l'entrenament d'una marató continua sent un misteri. Uns tracten d'entendre'l com si es tractara d'un dos-més-dos-són-quatre; i mentres s'esforcen per comprendre'l, fugen desesperadament d'ell; i curiosament no aconseguixen escapar-se-li; prompte o tard l'esgotament i el patiment toca a la seua porta i entra, a pesar que no se li haja volgut obrir.

Altres simplement el viuen i fins l'agraïxen perquè ben sovint es donen compte que aquell patiment era rajola necessària per a ser millors corredors.

Algú deia que si al corredor se li ensenya a no assumir el patiment, a no donar-li un sentit, se li està ensenyant a no ser “ser” humà.

A ningú li ve mal reprendre amb constància els entrenaments: eixos que costen i que dolen i que fan feliç.

MITJA DE REBIELOS. 

Sala Ferrer, Carmen            01:30:59.

Sala Gonzalez, Vicent         01:44:23.

Sendra., Pascual                   01:46:12.