Presents en el present.

     “Tots desitgem als altres i a nosaltres mateixos un bon any, però pocs lluiten per obtindre'l.”

     Així acabàvem l'última entrada, però quins són els nous reptes que ens podem plantejar per al 2013. A l'inici de cada any, invariablement ens fem la mateixa pregunta. 

     De fet, no som els únics a estar obsessionats de saber què és el que ens va a passar en el futur –I no sols a principi d'any-, és més, inclusivament arribem a consultar tot el calendari de carreres per a veure quins seran els nostres objectius.

     Si no em falla, els típics interrogants han de ser: Com ens anirà en la pròxima carrera?, quina marca aconseguirem?, quan correrem la vinent marató?, eixirà bé la Volta a Peu a Pego?,  a quantes carreres de la Volta a la Marina acudirem?, canviara el circuit de la III Mitja Marato “Vila de Pego”?, correrem, caminarem o acompanyarem en la Yecla –Pego?,  qui seran els nostres rivals directes en la carrera del club?,  on serà la carrera del club?, estarem en forma?,entre moltes altres més.

     En fi, vivim preocupant-nos pel que vindrà i deixem passar de llarg el moment actual; sense donar-nos compte que moltes de les coses que volem que ens passen en el futur depenen de com ens manegem en el present. 

     Per exemple, si volem buscar les respostes a moltes de les anteriors preguntes només hem de haver acudit hui a l'excursió de Murla o a la Volta de la Vall de Gallinera i hem d'acudir a la Sant Silvestre de Pego, al Gran Fons de Xaraco i sobretot al menjar de Nadal del club el diumenge 13.

     Si no afrontem el present immediat deixem que qualsevol circumstància es faça càrrec del nostre destí, no siguem còmodes com quan usem el pretext de la pluja per a justificar que no podem entrenar; quan la verdadera raó va ser que ens va donar fluixedat de por o estàvem molt a gust prenent un café amb els amics.

     Per tant, si el que volem és saber com anirà 2013 per Dorsal 19, no hem de recórrer als astres ni a la màgia, ni a llegir el blog el mes que ve, ni esperar que altres decidisquen per nosaltres; l'única cosa que hem de fer és encaminar els nostres primers entrenaments i carreres d'una manera adequada per a estar presents en el present, en eixos moments claus.

     D'esta manera, assegurem que podrem fer un pronòstic molt encertat del nostre futur.

     Viure sempre pensant en el futur és ridícul i en el passat impossible, així que visquem bé el nostre present que és l'única cosa que en realitat tenim!