Tot és segons el color / del cristall amb què es mira

     Analitzar un circuit pa que servisca de guia als corredors sempre és i serà complicat, ja que cada corredor té unes preferències i una forma de córrer. No és el mateix plantejar-se una carrera per a ocupar una bona posició en la classificació final, voler realitzar una marca o guanyar a un company.

     En un mateix circuit els plantejaments de carrera canviaran segons les nostres pretensions, per això és molt complicat donar consells en general.

     Cada un hauria de saber qual és la seua forma física i adaptar-la al circuit, si a més volem guanyar al nostre company llavors deuríem pensar al mateix temps quals són els seus punts més forts i les seues debilitats, llavors l'estratègia es complica molt més.

     Repassarem hui un poc més el circuit de la nostra ja volguda Volta a Peu, perquè és necessari amar-la després de trenta edicions. Coincidix esta part del recorregut completament amb la realitzada l'any passat.

     Amb una distància de quasi quatre quilòmetres recorrerem la primera volta afegint-li la baixada i la pujada al passeig de les Verdalas i una xicoteta desviació pels carrers Ausias March, Sant Bartomeu i Reguero.

     Tenim el punt més baix d'este tram en l'eixida del passeig de les Verdalas i el més alt pràcticament un quilòmetre després, dalt en el passeig del Calvari, un quilòmetre este que sense tindre cap rampa és d'una dolça i suau pujada i que enllaça amb un altre quilòmetre d'amable i fàcil baixada on poder recuperar.

     Entrem a continuació en els carrers intricats de Pego, les coneixem de la primera volta, a la majoria no ens agrada anar girant cantons que ens obliguen a canviar el nostre ritme però esta part dels circuits són perfectes per a la competició “cos a cos” per a la lluita entre companys. 

     És angoixós veure com cada vegada ens costa més recuperar el nostre ritme després de cada revolta, però és meravellós comprovar com al nostre rival li costa un poc més recuperar-se i tornar al nostre costat i és que tot corredor ha d'aplicar la famosa Llei de Campoamor, «En este món traïdor / res és veritat ni mentida / tot és segons el color / del cristall amb què es mira».

     En esta part del circuit res sabrem del resultat final de la nostra carrera però hi ha els suficients canvis de ritme per a poder endevinar com ens trobem i com es troben els nostres companys per a afrontar amb intel·ligència els últims quatre quilòmetres que tindrà la ultima volta.