Els ecos del IV Trofeu Dorsal 19

     Com tots els anys a l'hora d'ara deuríem escriure alguna cosa sobre els problemes que ens presenta la calor a tots els corredors i un poc espere poder dir però és que els ecos del IV Trofeu Dorsal 19 són encara molt alts i no em deixen.

     És evident que per a molts de nosaltres – un poc ja comente dies arrere- la tertúlia és una de les principals activitats de les nostres vides. L'assistència al bar per a prendre un café és un plaer habitual que esperem il·lusionadament dia darrere de dia i que estem aprofitant per a continuar informant-nos de tot el que va succeir en Rubielos de Mora. 

      Per a les dones, abans, era l'equivalent al dia de mercat, o més antigament la xarrada a l'anar a la font a omplir els cànters o al llavador a llavar. Així com les tertúlies que encara podem observar entre els veïns assentats en les voreres, en estes nits d'estiu. Estem molt acostumats a les tertúlies i m'atreviria a dir que són formes d'amistat, diferents tal vegada de què existixen entre amics però amistat al cap i a la fi.

     I és eixa amistat que naix en estes tertúlies de corredors les que fan a un club créixer, tal vegada no en numere però si en eficàcia. Molts dels corredors de Dorsal 19 desitgen que arriben eixos entrenaments llargs per a la marató per a començar amb les tertúlies dels esmorzars.

     Però no tot es va dir en la gran tertúlia que es va produir durant el sopar del Trofeu de Dorsal 19, érem massa, massa distància hi havia entre nosaltres, massa xicotetes tertúlies, ara falta anar mesclant els tertulians perquè puguem conéixer totes les opinions i per a això encara passaran unes quantes setmanes.

     Poc se de la carrera de Fede, de Batiste, de Ramón, de Joan, de Briones, de Mas, de Fernando, de Jorge, de Ximo, de Màxim, de Juan Antonio, de Bay. Perquè només vaig tindre una verdadera tertúlia amb què tenia al voltant i amb els que durant estos dies estic prenent algun café. Però prepararem alguna activitat este agost per a anar arreplegant totes les experiències del IV Trofeu Dorsal 19.

     Ja se que fa calor i que no hi ha res que condicione tant per a entrenar com l'augment de la temperatura. Però són ja molts anys els que vivim a Pego i alguna cosa hem hagut d'aprendre sobre la calor i com suportar-lo millor.

     Tots sabem que quan estem corrent produïm calor, que el nostre cos sol arribar fàcilment als quaranta graus i en eixes condicions les conversacions no solen ser molt fluides, al contrari que quan estem a l'hivern i la temperatura ambient esta per exemple a quinze graus i la calor del nostre cos es dissipa fàcilment en l'ambient. 

     Però quan la diferència de temperatura entre el nostre cos i la de l'ambient que ens rodeja és molt poca, com ens succeïx estos dies, el nostre cos utilitza una major quantitat de sang per a refrescar-nos enviant sang als capil·lars més superficials per a refrescar-nos produint suor.

     Així que, eixes xarrades que realitzàvem este hivern mentres corríem ara ens toca deixar-les per a l'esmorzar, perquè a quasi tots ens sol faltar l'aire pa què la xarrada siga fluida ja que si repartim la sang entre els músculs que utilitzem per a córrer i la que enviem a la pell per a refrigerar-nos el resultat és que ens costa més mantindre els ritmes i les conversacions.

      Què fem llavors? Correm més lentament i en distàncies més curtes, també triar les hores en què fa menys calor.

     Ara esta de moda fer les carreres nocturnes, però el problema és pràcticament el mateix, és veritat que baixa la temperatura amb la nit però també és veritat que augmenta la humitat, i tots sabem el que succeïx amb la humitat, la solució durant l'estiu no és córrer de nit sinó córrer més lentament si volem evitar-nos problemes.

     Però la veritat és que a Pego ja siga amb calor o sense ell eixim pràcticament tots els dies ha entrenar, és veritat que amb este calor sense massa entusiasme però entrenem.

Este cap de setmana Dorsal 19 no realitzara cap activitat però el pròxim segur que alguna cosa hi haurà.