Carnet 13-14

     Tenim ja confeccionat el carnet que ens servirà per a reconéixer-nos durant esta temporada i amb el que ens podrem identificar com a membres de Dorsal 19.

     Encara que tots els carnets són iguals no tots els corredors som iguals, i no hem de ser iguals. Tots som diversos, diferents, cada un amb les seues pròpies qualitats i eixa és la bellesa de la carrera a peu.

     I en un club de corredors com a Dorsal 19 entre els seus membres hi ha esta diversitat, però és una diversitat que no entra en conflicte, no es contraposa; és una varietat que es deixa fondre en harmonia.

     Per a esta temporada hem abandonat el color negre que predominava en el nostre carnet en els anys anteriors i l'hem substituït pel blau, que cobrix la imatge del nostre Dorando Pietri creuant la línia de meta de la marató dels Jocs Olímpics de Londres en 1908, amb el seu dorsal 19 en el pit.

     Quan mirem el nostre carnet podrem observar no sols aun corredor entrant el primer en una marató olímpica, també veiem l'esforç, el sacrifici i la força de voluntat infinita que tenim els corredors que ens fa seguir cap avant encara que els nostres genolls no puguen sostindre'ns, tot per a aconseguir creuar la meta.

     A causa de la certesa que la majoria dels corredors d'un club com a Dorsal 19 els agrada córrer podríem pensar que el treball en el club esta realitzat perquè hem aconseguit que hòmens i dones es convertisquen en corredors, em va impressionar escoltar l'altre dia que el que un club necessita no són milers de corredors sinó bons i saludables corredors. Estes paraules no sols em van impressionar sinó que van fer replantejar-me la funció d'un club de corredors: no hem de conformar-los de ajudar a fer que les persones es convertisquen en corredors, hem d'aconseguir que siguen bons i sans corredors.

     Vaig pensar que el treball seria fàcil: si ja són corredors - em deia a mi mateix - un xicotet esforç i seran bons corredors. En canvi he descobert que el xicotet esforç es requerix més aïna per a donar el salt de no ser corredor a ser-ho. En canvi, el pas de ser corredor a ser un corredor saludable és un poc més que un xicotet esforç.

     Per a ser un corredor Dorsal 19 es necessita canviar de perspectiva, deixar de veure les coses des d'una visió normal per a començar a veure des de la perspectiva de viure la carrera a peu durant totes les hores del dia, es requerix deixar de ser el corredor que jo desitge ser per a començar a ser el corredor que representa tots els valors de Dorando Pietri, cuidar l'alimentació i buscar hàbits de vida saludable.

     Dorando amb el seu Dorsal 19 busqua en cada moment disfrutar i divertir-se, inclús si això comporta dolor i patiment. Buscant ser el millor no va regatejar el “morir-se” amb cada caiguda i repetir cada vegada eixe mateix sacrifici a l'alçar-se i tornar a defallir.

     Dorsal 19 alimenta als seus corredors per mitjà de les seues activitats amb eixe esperit però deixant una total llibertat. Ací estan els entrenaments conjunts, els esmorzars, les carreres…, per a tots, però no tots ho reben amb la freqüència que Dorsal 19 desitjaria. Dorsal 19 és pacient, espera, motiva, però no obliga a ningu.
     I ara preguntem-nos: en les nostres famílies, treball, amics o en Dorsal 19 vivim en harmonia, o discutim entre nosaltres? En la meua família, en el meu treball, amb els amics o en Dorsal 19 hi ha parleries? I, si hi ha parleries, no hi ha harmonia: hi ha lluita. I esta no és la idea de societat ni de club que busquem: un entorn per a viure i un club com a Dorsal 19 és l'harmonia de tots. Acceptem a l'altre, acceptem que hi haja una justa varietat, que açò siga diferent, que este pense així, o pense ansa? Però, en un mateix club es pot pensar així, o tendim a uniformar-ho tot? La uniformitat mata la vida. La vida de Dorsal 19 és varietat, i quan volem posar esta uniformitat en tot, matem els dons del club!