Què té la tardor?

     Fa ja unes setmanes que hem començat la temporada de maratons i mitges maratons, després d'un estiu en què les carreres es troben al voltant dels 10 quilòmetres, el gran fons ha pres el protagonisme.

     Cal reconéixer que la reputació de la tardor és, més aïna, desastrosa. De manera constant, la literatura, el cine i els mitjans de comunicació han clavat sobre la tardor, una etiqueta amb un missatge i una classificació neta, l'al·lusió de la tristesa, la foscor, la destrucció i de la mort.

     I em tem que, si no fóra perquè amb l'estació es torna als entrenaments llargs junt amb tots els companys i tornen les mitges i les maratons, que ens aparten de quedar-nos a soles amb els nostres entrenaments, hi hauria moltes més melancolies o tristeses que les del famós espectacle primaveral, que pareix que té un origen més fisiològic.

     Per al corredor, la tardor és una estació gojosa, en realitat és l'estació de les maratons, de les nostres maratons, ací es troben la de València, Castelló i enguany també Múrcia, les de Berlín, Praga, Venècia i Nova York. Les nostres millors mitges també les trobem a la tardor, València, Alacant, Castelló, Benidorm, Gandia, Oliva, Petrer i Alcoi.

     La tardor va començar just el dia després de la III Mitja Marató “Vila de Pego” i acabara amb la Mitja de Paiporta – Picanya, seran quasi 90 dies, faltaren només 4 hores, de carreres intenses i llargues amb fred però amb molta calor en els carrers.

     El ball de millors i pitjors marques de la temporada en Dorsal 19 ha començat també, Berlín i Alacant han donat el senyal d'eixida i Fede amb les seues 3 hores, 25 minuts i 55 segons, temps real, perquè en estes grans maratons així com en les grans mitges no aplicarem la marca oficial perquè seria injust, i Máximo amb la seua hora, 17 minuts i 41 segons en mitja han posat les primeres marques hi ha batre.

     Jorge també a Alacant, perquè enguany tornem només a les marques realitzades en circuits homologats, a posat la seua marca d'una hora, 55 minuts i 20 segons com la pitjor marca. Hi ha corredors que no entenen que es premie la pitjor marca però un club també es mesura per la diferència entre la millor i pitjor marca ja que com més gran siga eixa distància major varietat de corredors pot existir.

     Perquè així és el món de la carrera a peu; amb millors i pitjors marques, i nosaltres estem en ell. Més per això mateix és bell, i cal prendre eixa bellesa i alegrar-se.

     Què té la tardor? Comencen a acurtar-se els dies i els entrenaments sempre són nocturns, arriben els primers núvols amb la seua pluja i ens obliga a buscar els impermeables, canvia l'hora i l'ànim se'ns desunfla.

     En estes dates alguns corredors es deprimixen per raons molt variades. En la majoria de les depressions juga un paper decisiu l'ànsia per aconseguir unes marques que no podem aconseguir, alguna lesió que no acaba d'anar-se o alguna experiència vital traumàtica.

     La tardor amb els seus vents gelats desperta els fantasmes de la depressió. La calor que fa un instant teníem front nosaltres i ara s'ha descompost en canvis ràpids de temperatura conduïx a l'abatiment, a la freda rutina, a la pluja, a la nit primerenca. Però es pot remuntar, hem nascut per a ser feliços inclús en les circumstàncies més adverses i no hem de deixar de buscar el gaudi cada vegada que isquem a córrer.

     Per això, quan la tardor es presente esquerp i mal educat, donem un vot de confiança al demà amb les seues xicotetes coses.