Normativa de la XXXII Volta a Peu a Pego

     Vull que servisca d'introducció el que vam comentar l'altre dia en l'entrada -El Circuit a peu Marina Alta alguna cosa mes que carreres?- i que deia: “Com a organitzadors no ens deuríem dedicar ha redactar un reglament on fóra impossible el seu trencament, ni establir uns sistemes ferreros de control per a controlar uns fets que tot corredor deuria saber respectar.

     Hi ha potser corredors que no saben que cal utilitzar un dorsal i que deu ser el propi, hi ha potser corredors que no saben que cal realitzar unes inscripcions i seguir unes normes tan bàsiques de conducta que no faria falta que estigueren reflectides en un reglament, perquè si n'hi ha, ensenyem-los però no en les carreres desclassificant-los sinó en cada un dels seus entrenaments amb el seu club o els seus companys, és ací on realment cal educar perquè no tot ha de ser com millorar una marca sinó també com millorar com a persona.”

     Hui ens toca dir que ja tenim publicat en el blog de la XXXII Volta a Peu a Pego el seu reglament i que bàsicament és el mateix que existix en la majoria de les carreres en què participem encara que el d'esta edició té algunes variants.

     Hem augmentat el numere de categories en concret han sigut quatre, dos en categoria masculina i dos en la categoria femenina a fi d'establir més igualtat en els veterans, vista la quantitat d'estos corredors que acudixen cada any.

     Altres dos canvis importants són el de prohibir la participació de corredors amb cotxes de xiquets i els que van acompanyats amb gossos.

     Ja se que la paraula “prohibir” pot resultar políticament incorrecta i podria haver utilitzat el que esta en el reglament “No està permés córrer amb…” però el significat és el mateix.

     Han sigut unes mesures molt discutides però davant dels problemes que vam patir en la passada edició ens hem vist obligats ha establir-les.

     Com sabem que en la majoria de les carreres populars els organitzadors no poden establir mesures de control molt fortes, perquè prou tenim d'organitzar mitjanament bé la carrera com per a establir uns controls exhaustius, encara que és també veritat que si redactes un reglament estes obligat que es complisca, és este un problema complicat per a les organitzacions xicotetes com nosaltres.

     Per això, apel·lem a l'ajuda i bona voluntat dels corredors, no denunciant ni acusant els seus companys sinó complint el reglament.

     El que acabem de dir, pel que pareix, no és fàcil d'entendre, i menys encara en estos dies.

     En tot cas, és molt significatiu que l'organitzador no expose en el reglament com s'ha de córrer una carrera si no com no devem fer-ho, pareix que ens agrada més prohibir que donar uns bons consells perquè tots puguen córrer millor i que només els recordem com no fer-ho: “SERAN AUTOMÀTICAMENT DESQUALIFICATS DE LA PROVA TOTS ELS CORREDORS QUE:  

- No passen pels punts de control establits. 

- No realitzen el recorregut complet. 

- Alteren o oculten la publicitat del dorsal. 

- Porten el dorsal adjudicat a un altre corredor. 

- No porten el dorsal original assignat per a esta edició. 

- Entren en META sense dorsal.

- Entren en META sense xip.

- No atenguen als instruccions dels jutges i/o personal de l'organització.

- No està permés córrer amb carret de xiquets.

- No està permés córrer amb gossos.

Els corredors desqualificats perdran automàticament tota opció als premos.

Per a tots estos corredors l'organització habilitara un desviació amb la finalitat que no arriben a la línia de META.”

     Certament, el tema del compliment dels reglaments és controvertit. L'any passat vam comptabilitzar 52 corredors entrats en meta sense dorsal, fàcilment comprovable en les imatges d'entrada en meta, corredors que es presenten sense D.N.I. per a arreplegar el dorsal i moltes altres infraccions que encara que puga paréixer que no tinguen importància per al desenrotllament final de la carrera són un motiu de preocupació per a l'organitzador que li agradaria que és compliren unes poques normes. 

     En tot cas, l'organitzador indica al corredor unes regles. Però, córrer té un "reglament" i una "normativa"? Perquè, sí. Com tot joc, també el "joc de córrer" té unes regles. Més encara, esta normativa -que no és arbitrària, sinó que reflexa les exigències d'una competició- fa possible que puguem córrer; este reglament no és per al corredor una amenaça, sinó que indica el camí pel qual el corredor es relaciona amb els seus companys i amb l'organitzador.

     Si cada un volguera inventar-se el reglament (segons la seua visió de la carrera a peu), senzillament, no podríem participar en una carrera.

     Provem tan sols imaginar-nos, posem per cas, la ridícula situació que es plantejaria si un corredor decidira pel seu compte prendre l'eixida o posar-se a córrer per on volguera. Lògicament, l'organitzador denunciaria la infracció del reglament. Podríem concebre que el corredor s'encarara amb l'organitzador, dient-li que ell ja és prou major com per a poder córrer com li parega i que ningú ha de dir-li res, i menys encara "imposar-li" un reglament? "Disculpe -diria l'organitzador-, però jo no faig més que recordar-li el reglament establit per a esta carrera i vetlar pel seu compliment. Si jo no ho fera així i permetera que cada un s'inventara el reglament segons el seu capritx, llavors vosté no podria tan sols disputar esta carrera. Si a vosté li agrada córrer quan vullga i per on vullga, pot practicar este esport tranquil·lament on li abellisca, però no en una carrera, ja que el que definix esta competició és, precisament, córrer tots en les mateixes condicions i seguint les mateixes regles".

     En fi, u és bén lliure de córrer o no córrer, però si decidix competir en este esport, haurà de fer-ho seguint unes regles i, a més, haurà de respectar el reglament. I esta normativa no restringix la llibertat de córrer, sinó que la protegix: sense reglament no hi ha joc.

     Com degué seguir i complir el reglament de la carrera de Xàbia, Carlos González per a aconseguir guanyar en la categoria de prebenjamins en Xàbia donant-nos una alegria que lamentablement se'ns oblida anomenar la setmana passada, servisca per tant estes breus línies per a fer-ho saber a tots els que no ens vam quedar a veure les ultimes carreres.