La marato de Barcelona i la destral

     Cap de setmana amb molt d'entrenament i a més amb la marató de Barcelona, per a començar esta primavera que ens esta esperant per a veure'ns disfrutar del bon clima.

     Si l'entrenament ha sigut bo, d'excel·lent deurem catalogar l'esmorzar que hem realitzat a continuació ja que el seguiment dels parcials dels nostres companys a Barcelona amb els comentaris i les cerveses segur que han estat a l'altura del millor comentarista esportiu.

     

Patin durant el marato de Barcelona.

     Hem viscut quasi en directe els passos pels primers parcials i com se'ns afonava a poc a poc Tony, que veia com Vicent anava agafant el ritme a partir de la mitja marató, hem vist també com Bay a partir del 30 perdia el ritme fins a ser atrapat per Vicent un poc despres del 35 i com per fi els pronòstics de la majoria es complien i Vicent realitzava amb 03:20 una excel·lent marca, com Bay complia amb el seu pla i es plantava per davall de les 03:30 i realitzava 03:28, també complia amb els pronòstics Tony que encara que intenta no batre la pitjor marca de la temporada no va poder amb eixos dos quilòmetres finals que li van portar a les 03:49:07.

  

    Un matí intens de carrera a peu, on hem utilitzat l'ajuda de la tecnologia per a passar un agradable matí, la setmana que ve ja serà una altra història perquè torna el Circuit a peu Marina Alta i la competició tornarà a generar tota l'adrenalina necessària per a fer-nos vibrar d'emoció.

     Encara que el cap de setmana ha sigut molt intens esportivament parlant, és possible que ens hàgem oblidat d'algunes coses que també són importants. La XXXII Volta a Peu a Pego.

     Quantes vegades estem tan ocupats amb el que ens pareix divertit i immediat, que li llevem temps al que és tambe important!

     Ens sol passar també quan correm, li donem més importància a les carreres dels caps de setmana que a l'entrenament diari o pensem moltes vegades més en entrenar que a descansar.

     Hi ha una anècdota que sempre manté la seua actualitat, i és la del llenyater que va anar a buscar treball.

El primer dia el capatàs li va entregar una destral, assignant-li una zona espessa d'arbres. L'home va eixir entusiasmat i va tallar díhuit arbres.

El capatàs el va felicitar, invitant-lo a continuar esforçant-se. Molt content, el llenyater se'n va anar ben enjorn al llit, decidit que l'endemà milloraria la seua pròpia marca.

Bé de bon matí estava ja treballant àrduament en el bosc. No obstant això, no va aconseguir tallar més que quinze arbres.

“Que rar, he d'haver-me-hi haver cansat”, va pensar, i va decidir gitar-se a penes va fosquejar. A l'alba, va eixir decidit a batre la seua marca de díhuit arbres.

No obstant això, eixe dia no va arribar ni a la mitat. I a l'altre dia van ser set, després cinc, i l'últim dia va estar lluitant tota la vesprada fins a aconseguir a penes tombar un segon arbre.

Molt mortificat, pensant en el que el seu capatàs li diria, el llenyater li va comptar el que li estava passant, i li va jurar i va perjurar que ell s'esforçava fins a l'esgotament.

Va ser llavors quan el capatàs li va preguntar: “I la teua destral, quan la vas esmolar l'última vegada?”

“Esmolar-la? Ni tan sols vaig pensar en això, no vaig perdre temps a esmolar-la, estava massa ocupat tallant arbres!”

     I jo et pregunte, t'invite a pensar: Quina és la destral, eixa destral que no estàs prenent temps per a esmolar-la? En què estàs ocupant el teu temps, a què li estàs prestant atenció? Tal vegada estàs tan ocupat a voler aconseguir coses, a fer coses, a arribar al final d'un camí i aconseguir la meta que t'has traçat, que t'oblides de disfrutar el paisatge que vas trobant!

     La destral de Dorsal 19 és participar en el Circuit a peu de la Marina Alta però hem d'esmolar la XXXII Volta a Peu a Pego pa què tot este perfecte, perquè encara que no ho parega les dos coses estan unides, són almenys fins ara, inseparables.

     De moment, un any més estem units a la Volta a Peu a Pego, el que ens obliga a intentar millorar-la, hi ha que cada edició siga millor que l'anterior i que el pas del temps no pose la pols de la rutina en ella. 

     Sí, ja sé que desitjaríem tindre més possibilitats per ha millorar i que tant de bo no ens estiguérem acostant a la ultima edició però les coses, arriben com arriben, i ha pesar que estem en un mal moment o en un moment difícil, anem hi ha intentar un any més que la Volta a Peu a Pego siga una bona carrera que faça honor a eixos 32 anys en què ens ha acompanyat.

     Hem d'intentar no ofegar-nos mútuament, la Volta a Peu no ha d'ofegar a Dorsal 19, cada una té la seua idiosincràsia, els seus trets, característiques, etc., distintius i propis. Però per ara i des de fa molts anys estem units i mentres continue així hauríem d'intentar millorar les dos.

     Però, no se “sufoquem”, no vullguen veure amb açò el final d'un cicle, però cal estar alerta davant del pes de la crisi econòmica per la que estem passant. No oblidem que no som perfectes. Per això cal tindre una actitud contínua de superació, per a eixir dels clots.

     El món en què vivim no ajuda a la XXXII Volta a Peu a Pego. Dorsal 19 intentara lluitar contra el món però sense morir en l'intent.

     Ja veuen, ma eixit un sermó de nou. És un vici que tinc des de fa anys. Però no es podeu imaginar l'alegria que sent al veure que Dorsal 19 contínua sent un any més l'ànima de la XXXII Volta a Peu a Pego.