Cap de
setmana amb molt d'entrenament i a més amb la marató de Barcelona, per a
començar esta primavera que ens esta esperant per a veure'ns disfrutar del bon
clima.
Si
l'entrenament ha sigut bo, d'excel·lent deurem catalogar l'esmorzar que hem
realitzat a continuació ja que el seguiment dels parcials dels nostres companys
a Barcelona amb els comentaris i les cerveses segur que han estat a l'altura
del millor comentarista esportiu.
Patin durant el marato de Barcelona. |
Un matí
intens de carrera a peu, on hem utilitzat l'ajuda de la tecnologia per a passar
un agradable matí, la setmana que ve ja serà una altra història perquè torna el
Circuit a peu Marina Alta i la competició tornarà a generar tota l'adrenalina
necessària per a fer-nos vibrar d'emoció.
Encara
que el cap de setmana ha sigut molt intens esportivament parlant, és possible
que ens hàgem oblidat d'algunes coses que també són importants. La XXXII Volta
a Peu a Pego.
Quantes
vegades estem tan ocupats amb el que ens pareix divertit i immediat, que li
llevem temps al que és tambe important!
Ens sol
passar també quan correm, li donem més importància a les carreres dels caps de
setmana que a l'entrenament diari o pensem moltes vegades més en entrenar que a
descansar.
Hi ha
una anècdota que sempre manté la seua actualitat, i és la del llenyater que va
anar a buscar treball.
El
primer dia el capatàs li va entregar una destral, assignant-li una zona espessa
d'arbres. L'home va eixir entusiasmat i va tallar díhuit arbres.
El
capatàs el va felicitar, invitant-lo a continuar esforçant-se. Molt content, el
llenyater se'n va anar ben enjorn al llit, decidit que l'endemà milloraria la
seua pròpia marca.
Bé de
bon matí estava ja treballant àrduament en el bosc. No obstant això, no va
aconseguir tallar més que quinze arbres.
“Que
rar, he d'haver-me-hi haver cansat”, va pensar, i va decidir gitar-se a penes
va fosquejar. A l'alba, va eixir decidit a batre la seua marca de díhuit
arbres.
No
obstant això, eixe dia no va arribar ni a la mitat. I a l'altre dia van ser
set, després cinc, i l'últim dia va estar lluitant tota la vesprada fins a
aconseguir a penes tombar un segon arbre.
Molt
mortificat, pensant en el que el seu capatàs li diria, el llenyater li va
comptar el que li estava passant, i li va jurar i va perjurar que ell
s'esforçava fins a l'esgotament.
Va ser
llavors quan el capatàs li va preguntar: “I la teua destral, quan la vas
esmolar l'última vegada?”
“Esmolar-la?
Ni tan sols vaig pensar en això, no vaig perdre temps a esmolar-la, estava
massa ocupat tallant arbres!”
I jo et
pregunte, t'invite a pensar: Quina és la destral, eixa destral que no estàs
prenent temps per a esmolar-la? En què estàs ocupant el teu temps, a què li
estàs prestant atenció? Tal vegada estàs tan ocupat a voler aconseguir coses, a
fer coses, a arribar al final d'un camí i aconseguir la meta que t'has traçat,
que t'oblides de disfrutar el paisatge que vas trobant!
La
destral de Dorsal 19 és participar en el Circuit a peu de la Marina Alta però
hem d'esmolar la XXXII Volta a Peu a Pego pa què tot este perfecte, perquè
encara que no ho parega les dos coses estan unides, són almenys fins ara,
inseparables.
De
moment, un any més estem units a la Volta a Peu a Pego, el que ens obliga a
intentar millorar-la, hi ha que cada edició siga millor que l'anterior i que el
pas del temps no pose la pols de la rutina en ella.
Sí, ja
sé que desitjaríem tindre més possibilitats per ha millorar i que tant de bo no
ens estiguérem acostant a la ultima edició però les coses, arriben com arriben,
i ha pesar que estem en un mal moment o en un moment difícil, anem hi ha
intentar un any més que la Volta a Peu a Pego siga una bona carrera que faça
honor a eixos 32 anys en què ens ha acompanyat.
Hem
d'intentar no ofegar-nos mútuament, la Volta a Peu no ha d'ofegar a Dorsal 19,
cada una té la seua idiosincràsia, els seus trets, característiques, etc.,
distintius i propis. Però per ara i des de fa molts anys estem units i mentres
continue així hauríem d'intentar millorar les dos.
Però, no
se “sufoquem”, no vullguen veure amb açò el final d'un cicle, però cal estar
alerta davant del pes de la crisi econòmica per la que estem passant. No
oblidem que no som perfectes. Per això cal tindre una actitud contínua de
superació, per a eixir dels clots.
El món
en què vivim no ajuda a la XXXII Volta a Peu a Pego. Dorsal 19 intentara
lluitar contra el món però sense morir en l'intent.
Ja
veuen, ma eixit un sermó de nou. És un vici que tinc des de fa anys. Però no es
podeu imaginar l'alegria que sent al veure que Dorsal 19 contínua sent un any
més l'ànima de la XXXII Volta a Peu a Pego.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada