El nostre futur

     No vaig estar en Oliva, és veritat, però he pogut veure les marques i estic meravellad o millor dit sorpres pel bon estat físic de Dorsal 19, jo, que ja tènia fetes les previsions per a la primavera em done compte que no hauria encertat així que no tinc una altra opció que tornar a replantejar-les.

     Puc endevinar el futur? Basat en l'experiència puc preveure alguna cosa del que succeirà, encara que la seguretat d'encertar depén de la major o menor connexió entre les nostres condicions presents i les futures. Així es fan les prediccions meteorològiques: s'estudia el present tenint en compte el passat, i es trauen conclusions més o menys precises sobre el futur.

     Però funciona igual amb la carrera a peu? O es falla igual que ho fa l'home del temps?

     Si considerem com les cites més importants per a enguany, la carrera del club en Villamalea i la Marató de València resulta que tots es troben en perfectes condicions, encara que em falta esbrinar allò que s'ha succeït a Batiste i Armando, jo que considerava que sent capaç de córrer a 4' 15'' en Villamalea i a 4' 45'' a València seria capaç de fer suar a molts resulta que hauré de canviar el meu pla d'entrenament per a no quedar tan despenjat.

     S'endevina el futur? No, no. Simplement em permet que la meua imaginació es distraga inventant faules, carreres, entrenaments i ritmes inventats per altres que tampoc coneixen el futur.

     Què succeiria si coneguérem el futur per complet? A banda de tranquil·litzar la nostra curiositat, la conseqüència principal seria deixar d'esforçar-se. ¿Per a què entrenar si faça el que faça ja sé el que passarà? Per açò, és millor no saber tant sobre el futur. 

     Hi ha algun mode de conéixer el que passara esta temporada? Hi ha un mode curiós de conéixer un poc del futur propi. Es requerix posseir i exercitar la virtut de la lleialtat. Esta virtut és l'hàbit de complir la paraula donada, els compromisos adquirits. En conseqüència, si una persona lleial es compromet a una cosa, endevina part del seu futur perquè sap que complirà la seua paraula. Per exemple, si jo em compromet a córrer al 100% en eixes carreres i normalment complisc amb la paraula donada, ja conec prou bé el que m'oferix el futur, en Villamalea i a València, correré a límit. Curiós.

     Però sempre és bo recordar dos veritats fonamentals, tan senzilles que pareix estrany que ens oblidem d'elles. La primera: per més voltes que donem per a reflexionar i encertar a l'hora de triar el que farem, no tindrem quasi mai tots els elements de juí en el nostre poder. Sempre hi ha coses que no comprenem bé, o que no és possible preveure, encara que recorreguem a tota la nostra experiència. 

     La segona: inclús una decisió presa després d'una bona estona de reflexió i estudi, després d'haver tingut en compte molts elements i circumstàncies, després d'haver consultat molts llibres i moltes pagines webs, no podem escapar a l'imprevisible de la vida, perquè no podem dominar el que els altres decidixen ni tampoc estan davall el nostre poder molts fenòmens naturals que no acabem de conéixer a fons.

     De moment, ens guardem les marques d'Oliva i les compararem amb les de Xàbia dema i després ja veurem com esta el pati.

     Una cosa clara ja sabem d'allò que s'ha succeït en Oliva, els trofeus aconseguits, Màxim torna ha pujar al podi i ho fa a lo gran perquè va ser segon de la general, un gran lloc tenint en compte que va córrer la marató de Sevilla. Però va haver-hi altres pegolins que també van pujar, Laura segona en la general i Pascual tercer de la seua categoria en la quarta.

     Jorge Alcaraz també va pujar a arreplegar el seu trofeu en el circuit de cross que esta corrent a Alacant, i és que les distàncies curtes és el que millor li funciona.

     Un altre fet que no necessita que recorreguem a l'endevinació ni a profecies és el retorn de Bay a les carreres, ja era hora, la seua presència sempre és un estimul per a nosaltres.

     No recorrerem a l'endevinació, ni als horòscops, ni a l'astrologia, ni a la quiromància, ni a la interpretació de presagis i de sorts, ni a "mèdiums", sinó que ens dedicarem ha estudiar les marques, els entrenaments i hi ha realitzar un bon entrenament per a poder estar en el millor estat de forma possible en les dates importants i això dependrà de nosaltres, del que decidim fer per a entrenar i del sistema que triem després de comprovar les nostres característiques i forma física. 

     Per desgràcia, és ací on més ens agradaria ser endevins, perquè tots voldríem prendre la decisió justa, eixa que evitaria que ens equivocàrem.

     No obstant això, precisament estes decisions, per dependre exclusivament de nosaltres, no poden ser determinats per un endeví, perquè, en cas contrari, no dependrien de mi, no serien les meues decisions. No entrenare els dilluns perquè ho diuen les estreles, sinó perquè decidisc fer-ho o no fer-ho. El “destí” no ha determinat en res la meua llibertat: sóc jo el que trie, encara que després puga queixar-me per haver fet açò o allò altre. Sóc jo el responsable d'haver-me fet cas.