La XXXII Volta a Peu a Pego va ser completa

     Encara que puga paréixer el contrari, per l'entrada anterior, el més important en totes les carreres populars solen ser els corredors populars i a ells estan dedicats tots els esforços que es realitzen i en la XXXII Volta a Peu a Pego cada un d'ells ha sigut el primer per a Dorsal 19.

    Saludem abans a tots els que van triar passar una vesprada de dissabte en la XXXII Volta a Peu a Pego.

    Shakespeare en la seua famosa obra “Hamlet” posa en boca del seu protagonista una pregunta fonamental. “Què és l'home, si el principal bé i l'interés de la seua vida consistira tan sols a dormir i menjar?”. I es contesta a continuació: “Una bèstia, res més”.

    Doncs bé, nosaltres i tots els que es van acostar a Pego triem córrer com una part de la nostra vida i una part que per a molts és molt important, triem córrer per a fer un poc més que dormir i menjar. Esta és una premissa que ens ha de portar a comprendre la nostra naturalesa. Compartim amb la resta dels hòmens totes les alegries i totes les penes que ens porta la nostra vida però per unes hores al dia els nostres objectius canvien i ens llancem ha córrer buscant unes metes que ens han d'ajudar a viure millor i tindre una millor qualitat de vida.

     Stephen Paterson i Mª Isabel Ferrer van ser els guanyadors de la XXXII Volta a Peu a Pego. A ells els correspon quedar en la història com els representants de tots els corredors que van participar, quan es recorde la carrera del 2014 ells seran la punta d'eixe immens iceberg de corredors que van formar un gran escamot que òmpli per unes hores de colorit els carrers de Pego.

   Stephen i Mª Isabel són només la part visible d'un gran cos de corredors que va desenrotllant-se i que cada vegada és més gran i nombrós, sense les dos parts no existirien les carreres. Són inseparables, així com no es pot separar un cap d'un cos viu. No pot concebre's uns guanyadors sense la massa anònima de corredors que participen.

     Els guanyadors són un element de la carrera però no són la totalitat de la carrera. En un gran error estan els que confonen la qualitat dels guanyadors amb la qualitat de la carrera, sinó que són un element més d'està. Així com Paris no és la totalitat de França sinó només una part d'esta. I si bé és cert que Paris és part essencial i principal de França, és també cert que França és més gran que Paris. Hi ha altres àrees, ciutats i províncies a França a més de Paris. El mateix passa en la carreres. Els guanyadors són part essencial i principal però no són la totalitat.

    Tenim també a Máximo Folques i Rosa Bolta com els més alts representants de tots els corredors pegolins, ells van ser els primers a creuar la meta i representen a tots els corredors de Pego que van poder córrer en els seus carrers i amb el seu públic.

   Sens dubte a Dorsal 19 li agradaria que tots els corredors fossen iguals i rebreren els mateixos afalacs però al dispensar desigualment els reconeixements per les seues diferències açò fa que eixa mateixa diferència resulte en major bellesa i perfecció de la carrera. Així com el cos humà reunix en la seua unitat membres diversos, del propi mode la carrera es considera com formada amb diferents tipus de corredors i el cuidat de tots ells és el que fa que una carrera siga millor.

     Per això ens hem preocupat igual pels primers com dels últims, hem intentat cuidar igual els nostres braços com les nostres cames, als senior com als veterans, als benjamins com als juvenils perquè si ens falta un peu continuaríem caminant però coixos.

     Per això mateix els guanyadors de cada categoria són importants per que són part d'eixe gran cos que formem tots els participants en una carrera.

     Per cert, Quin és el nom de l'últim corredor que creua la meta? Algú el sap? Quants s'han interessat a saber-ho? Perquè la XXXII Volta a Peu a Pego ha tingut a bons corredors en els primers llocs però a uns grans corredors en els seus últims llocs, no són possiblement -com la cervesa- els millors, són segur els més grans de tota la XXXII Volta a Peu a Pego, per les seues marques, perque sense ells la carrera a peu a Pego no seria el que hui és, la Volta a Peu a Pego no seria, Dorsal 19 seria una quimera i la marató un impossible.

Podria ser, però no és un muntatge.

     Poques vegades en una carrera podem dir que els últims podrien ser perfectament els primers.

     Una XXXII Volta a Peu a Pego que si no va ser perfecta si que va ser completa.