Encara
que puga paréixer el contrari, per l'entrada anterior, el més important en
totes les carreres populars solen ser els corredors populars i a ells estan
dedicats tots els esforços que es realitzen i en la XXXII Volta a Peu a Pego
cada un d'ells ha sigut el primer per a Dorsal 19.
Saludem
abans a tots els que van triar passar una vesprada de dissabte en la XXXII
Volta a Peu a Pego.
Shakespeare
en la seua famosa obra “Hamlet” posa en boca del seu protagonista una pregunta
fonamental. “Què és l'home, si el principal bé i l'interés de la seua vida
consistira tan sols a dormir i menjar?”. I es contesta a continuació: “Una
bèstia, res més”.
Doncs
bé, nosaltres i tots els que es van acostar a Pego triem córrer com una part de
la nostra vida i una part que per a molts és molt important, triem córrer per a
fer un poc més que dormir i menjar. Esta és una premissa que ens ha de portar a
comprendre la nostra naturalesa. Compartim amb la resta dels hòmens totes les
alegries i totes les penes que ens porta la nostra vida però per unes hores al
dia els nostres objectius canvien i ens llancem ha córrer buscant unes metes
que ens han d'ajudar a viure millor i tindre una millor qualitat de vida.
Stephen
Paterson i Mª Isabel Ferrer van ser els guanyadors de la XXXII Volta a Peu a
Pego. A ells els correspon quedar en la història com els representants de tots
els corredors que van participar, quan es recorde la carrera del 2014 ells
seran la punta d'eixe immens iceberg de corredors que van formar un gran
escamot que òmpli per unes hores de colorit els carrers de Pego.
Stephen
i Mª Isabel són només la part visible d'un gran cos de corredors que va
desenrotllant-se i que cada vegada és més gran i nombrós, sense les dos parts
no existirien les carreres. Són inseparables, així com no es pot separar un cap
d'un cos viu. No pot concebre's uns guanyadors sense la massa anònima de
corredors que participen.
Els
guanyadors són un element de la carrera però no són la totalitat de la carrera.
En un gran error estan els que confonen la qualitat dels guanyadors amb la
qualitat de la carrera, sinó que són un element més d'està. Així com Paris no
és la totalitat de França sinó només una part d'esta. I si bé és cert que Paris
és part essencial i principal de França, és també cert que França és més gran
que Paris. Hi ha altres àrees, ciutats i províncies a França a més de Paris. El
mateix passa en la carreres. Els guanyadors són part essencial i principal però
no són la totalitat.
Tenim
també a Máximo Folques i Rosa Bolta com els més alts representants de tots els
corredors pegolins, ells van ser els primers a creuar la meta i representen a
tots els corredors de Pego que van poder córrer en els seus carrers i amb el
seu públic.
Sens
dubte a Dorsal 19 li agradaria que tots els corredors fossen iguals i rebreren
els mateixos afalacs però al dispensar desigualment els reconeixements per les
seues diferències açò fa que eixa mateixa diferència resulte en major bellesa i
perfecció de la carrera. Així com el cos humà reunix en la seua unitat membres
diversos, del propi mode la carrera es considera com formada amb diferents
tipus de corredors i el cuidat de tots ells és el que fa que una carrera siga
millor.
Per
això ens hem preocupat igual pels primers com dels últims, hem intentat cuidar
igual els nostres braços com les nostres cames, als senior com als veterans,
als benjamins com als juvenils perquè si ens falta un peu continuaríem caminant
però coixos.
Per
això mateix els guanyadors de cada categoria són importants per que són part
d'eixe gran cos que formem tots els participants en una carrera.
Per
cert, Quin és el nom de l'últim corredor que creua la meta? Algú el sap? Quants
s'han interessat a saber-ho? Perquè la XXXII Volta a Peu a Pego ha tingut a
bons corredors en els primers llocs però a uns grans corredors en els seus
últims llocs, no són possiblement -com la cervesa- els millors, són segur els
més grans de tota la XXXII Volta a Peu a Pego, per les seues marques, perque sense ells la carrera a peu a
Pego no seria el que hui és, la Volta a Peu a Pego no seria, Dorsal 19 seria
una quimera i la marató un impossible.
Podria ser, però no és un muntatge. |
Poques
vegades en una carrera podem dir que els últims podrien ser perfectament els
primers.
Una
XXXII Volta a Peu a Pego que si no va ser perfecta si que va ser completa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada