No estem dormits

     De bo podem valorar el passat cap de setmana, vam tindre de tot, bo sopar, bons esmorzars, bona carrera a Ondara i bon entrenament en el Gran Fons de Murla, en fi un bon cap de setmana.

     En l'aspecte negatiu només podem col·locar la lleugera baixada en la classificació general de clubs del Circuit a Peu a la Marina, descendir un lloc no és preocupant si aconseguim mantindre'ns en el lloc 13.

     L'entrenament del diumenge ja és un xicotet pas cap a la marató de València i encara que puga paréixer que falta molt, la marató de València ja esta en marxa. Molts són els motius que ens porten hi ha començar a entrenar així com molts són els motius pels quals ens decidim a preparar i córrer una marató.

     Participar en una marató només per córrer? Un no participa en una marató només perquè corre, sinó perquè vol córrer, és a dir, un no pot ficar-se en un entrenament tan llarg i complicat amb el pensament que ara li agrada córrer i que córrer és una cosa passatgera i que es pot acabar, sinó que amb una ferma voluntat pot decidir córrer i entrenar sempre i passe el que passe.

     La raó d'acudir a una marató no és córrer, sinó voler córrer. Córrer és una premissa necessària, però no suficient. No em compromet amb una marató perquè córrec, sinó per a córrer, per això córrer és important però més ho és voler córrer.

     Qui no ha pensat en això, val més que no se enfronte amb la marató, perquè, no està convertint-se en maratonià i participar en una marató per a no convertir-se en maratonià és un contrasentit. Així doncs: no vaig a la marató perquè córrec, sinó perquè correré.

     Esta entrega del maratonià amb la carrera a peu no té límits, perquè siga real: córrer és per sempre. Així són els maratonians: per sempre. No caduquen. Un dia deixaran de córrer, és cert, encara que jo crec que continuaran sent maratonians per a tota la vida.

     Algunes circumstàncies poden ser molt dures, la marató pot arribar a ser difícil, però això no és motiu per a dir: “sóc maratonià mentres puga córrer… i realitzar bones marques” perquè llavors ja no som verdaders maratonians, perque triem primer les marques al gaudir d'una bona marató. Ja no busquem el repte dels 42195 metres sinó el nostre èxit personal.

     Encabotar-se en la pròpia marca és bitllet segur a la frustració i a l'avorriment, la carrera a peu és per a divertir-se, i així de rebot ens trobem feliços. Un altre efecte de buscar sempre la bona marca és el victimisme, tot és motiu de queixa que al final sembra amargor, i provoca rebuig de tot allò que s'ha relacionat amb la carrera a peu. En canvi, quan preparem una marató pel simple plaer de córrer, hi ha bon humor, una purna que inventa sempre formes de contagiar als altres.

Ondara.

     En fi, un poc de sermó maratonià m'ha eixit però és necessari ara que ja hem començat hi ha realitzar alguna sèrie que una altra i podem sentir que estem un poc pressionats pels ritmes i per tots els quilòmetres que se'ns vénen damunt, però tranquils l'important ara és realitzar l'entrenament encara que siga un poc més lent i un poc més curt.

     I, vaig hi ha dir més, quasi més important que complir el ritme de les sèries és realitzar bé les recuperacions entre elles.

     La recuperació representa una part essencial i pot determinar una part essencial de la càrrega que apliquem a tota la sessió d'entrenament. L'altre dia mentres em mostraven els temps d'unes sèries, jo, només buscava com es van realitzar les recuperacions, perquè en les recuperacions es pot veure l'estat de forma.

     Podem decidir realitzar una recuperació llarga i a un ritme sostingut que vaja des d'un ritme molt lent o un ritme un poc més lent que el de la marató o inclús el de marató, podem triar una recuperació curta però a un ritme molt lent que els entesos denominen “souplesse” que ve a correspondre a un ritme d'un minut més lent que el de la carrera lenta. I encara que parega mentida només de variar la recuperació podem estar entrenant una faceta o una altra. 

     Això si, un aspecte essencial és que la recuperació d'un maratonià sempre ha de ser corrent. Ací no deuríem tindre dubtes: un corredor no deu mai caminar, perquè és un corredor i deu sempre córrer. Quan participem en una carrera no hauríem d'arribar mai a una situació en què haguérem de deixar de córrer. Caminar implica una circumstància molt crítica: un error en la tàctica que haja fet que se'ns acumule molt acide làctic en els músculs o ens hem quedat sense les nostres fonts d'energia. El mateix és per a un entrenament de sèries, al final de cada sèrie es deu sempre continuar corrent, independentment del ritme de la sèrie.

     Si el desig de parar-se i caminar és molt gran, devem resistir la temptació, sobretot açò ens succeïx en carrera. Quan estem molt cansats i sentim que hem arribat al límit, estrenyem les dents per a no abaixar el ritme i evitar que ens avancen, o resistim per a no perdre la possibilitat de realitzar una bona marca. En carrera moltes vegades l'esforç és màxim i arribem al limite de les nostres possibilitats, però no ens parem, per l'estimul que representa estar en plena competició.

     Quan estem realitzant un entrenament amb sèries i recuperacions entre elles l'esforç no ha de ser mai tan fort que ens sentíem amb la necessitat parar-nos i si fóra així és perquè les sèries són massa ràpides.

    Però bo, hui vaig hi hi ha deixar-ho ací perquè se'ns hi ha passat una setmana, i ja són moltes, sense donar-nos compte i moltes coses es queden en el teclat perquè els costa eixir a la llum de la pantalla. No ixen les lletres que ens diuen que la setmana que ve ja tindrem els xandalls i les camisetes de competició, no es veu en les entrades del blog que les gales a què acudirem estan en marxa, no llegim que la carrera del club contínua amb la seua tranquil·la preparació i que els llocs dels tres primers de Dorsal 19 en el Circuit de la Marina s'esta decidint i que els seus trofeus s'entregaran en la Gala de l'Ajuntament de Pego, tampoc se'ns diu res que enguany ens toca per torn l'encarregar-nos de la barra de la Gala, tampoc s'informa que el calendari per als entrenaments dels diumenges d'este estiu esta pràcticament acabat.

     Però és que de tot açò és del que parlem i discutim quan ens reunim els divendres en les pistes d'atletisme de les 20,00 a les 21,30, de tot açò és del que parlem i discutim, els que poden respirar, en els entrenaments del diumenge i en els esmorzars que van a continuació, en fi, estem en moviment continu encara que puga paréixer que estiguem dormits.