Podríem
dir que els maratonians ens eixim un poc del que es pot denominar com
a corredor popular, ja sé que posar etiquetes i generalitzar és
molt complicat però tots estarem d'acord que per a córrer una
marató i sobretot per a entrenar-la amb garanties fa falta un poc
més que eixir a córrer per a posar-se en forma.
Cada
cap de setmana succeïxen esdeveniments importants en què algun
dorsalero
es troba prop, el diumenge en La Mitja Marató
de València es va aconseguir un nou rècord del món en la categoria
de dones, i allí
van estar Bay, Tatxa, Enrique, Vicent Arbona i Tino
per a donar fe d'eixa hora quatre minuts i cinquanta-un segon que va
aconseguir
Joyciline Jepkosgei, però no sols va
ser
el rècord
del món sinó que també
es va
aconseguir
el rècord
d'Espanya, una altra vegada en la categoria
femenina amb 1:09.51 que
va aconseguir Trihas Gebre.
També
el nostre Màximo Folques va
pujar
al podi en la VIII Carrera Popular Fundesem a Alacant on ocupa la
segona posició en
la general i primer en la seua categoria, mentres que el dissabte en
la Cursa Popular a Daimús queda segon tant
en la general com en la seua categoria.
A
tot
l'anterior hem d'afegir els entrenaments que s'estan realitzant per a
poder arribar a la Marató de València amb les màximes garanties i
amb els mínims problemes. Per a
això començarem este cap de setmana a introduir els gels en el
nostre entrenament.
Així
que adquirirem uns gels per a provar-los el cap de setmana per a
saber si el nostre organisme els tolera bé, els haurem de prendre al
quilòmetre 15 i en el 20 del nostre entrenament i si no tenim cap
problema podrem comprar tres més per al dia de la marató.
Perquè
i pa què? La nostra intenció sera intentar no patir la tan
temuda crisi energètica que els sol passar als maratonians, si fa
temps que estem prenent els gels en els entrenaments llargs no podrem
obtindre tots els avantatges que ens poden oferir els gels.
Tots
sabem que quan afrontem
els entrenaments que denominem
“llargs” el nostre
principal objectiu és buidar els nostres depòsits de glucogen per a
així aconseguir que la seua capacitat augmente a l'omplir-los i
buidar-los, si hem estat prenent gels no haurem buidat els depòsits
pel que no hauran augmentat.
Però,
suposarem, que els hem augmentat, tenim solucionat el problema?
Perquè
no del tot. La marató ens planteja molts reptes per als que no hi ha
una sola solució, la utilització dels gels només
és
una
xicoteta solució
a un xicotet problema.
Quan
els gels
funcionen,
com a màxim ens ajudaran a resoldre una
crisi
de rendiment, però quan ja estem en crisi per motius energètics el
resultat final ja esta compromés. Llavors
perquè
servixen els gels?
Estes substàncies
les podem considerar com la roda de recanvi del nostre cotxe. No
servix per a res si no punxem però serà important si ho fem,
arribarem a la nostra destinació però haurem perdut temps.
El mateix ens
succeïx amb els gels: hem de córrer amb l'esperança de no tindre
una crisi energètica i que no ens faça falta utilitzar-los.
Veurem perquè
podem tindre una crisi en la marató?
Per tres motius
principalment:
1) Per un error
tàctic, causat per una elecció errònia del ritme de carrera que
ens obligara a consumir en excés nostre glucogen (hidrats de
carboni).
2) Per una falta
de condicionament del nostre metabolisme al ritme de marató que ens
fa utilitzar de manera inapropiada les nostres reserves
energètiques.
3) Una
inadequada alimentació els dies anteriors i sobretot el dia abans de
la marató.
Només en este
ultime cas els gels tenen una elevada eficàcia.
Per tant quan
entrenem cal tindre molt present el següent:
1) Entrenar de
manera que els nostres músculs estalvien glucogen a ritme de marató.
2) Triar bé el
ritme de carrera segons les nostres capacitats.
3) Alimentar-nos
de forma adequada.
El factor per tant
més important en un entrenament de marató és evitar la crisi i
evitar haver de recórrer a cap gel. Però açò és una habilitat
difícil de realitzar pero, curiosament, pero tambe és fàcil posar
en practica la solució.
I és que a vegades
el corredor aconseguix complicar-se l'entrenament. De fet, confiem a
coses poc importants la solució dels nostres propis errors.
Benvinguts siguen per tant els gels que són necessaris per als
corredors que comenten errors en el plantejament de la carrera ja que
són útils per a posar remei a un error tecnicotàctic però que ja
ha obstaculitzat l'èxit final.
Prendre gels sense
tindre necessitat real no comporta cap avantatge, ja que l'organisme
només utilitzara l'energia que li faça falta, no més. Quan parlem
en les nostres tertúlies dels problemes que se'ns presenten en les
carreres podem comprovar que molts confonem la crisi energètica amb
la fatiga muscular, però esta ultima és causada pels repetits
impactes de les nostres cames sobre l'asfalt i de la progressiva
perduda d'eficàcia i a partir d'ací la nostra mecànica de carrera
canvia i al no estar habituat ens produïx molèsties.
No hi ha
solució a este problema en carrera, només el podrem solucionar amb
un entrenament adequat. Els gels res poden fer amb la fatiga
muscular. Si no sabem distingir el problema triarem solucions
inapropiades.
Acostumar-nos
als gels sense motiu ens succeïx llavors com el conductor que per
por de punxar es para a agafar més rodes de recanvi, el corredor
pren més energia de què necessitarà.
Mai punxem les
quatre rodes! Llavors si que tindríem de veritat un bonic problema!
Però molts de
nosaltres hem notat una milloria amb els gels sense haver arribat a
esgotar totes les nostres reserves d'energia, Que succeïx llavors?
En realitat la millora només és mental perquè la cafeïna o
qualsevol tipus d'estimulant que porten ens eleven la moral i notem
una milloria, i quan la falta de sucre en sang és molt gran llavors
el nostre organisme sol alimentara al nostre cervell pel lo que ens
sentirem millor i no anira a les nostres cames ni en la nostra marca,
ah que dóna el mateix! Millora és.
Els gels només ens
serviran per a anar subministrant-nos energia a poc a poc amb la
finalitat de no arribar a esgotar-la, si l'esgotem la marca esta
perduda, realitzar una bona marató només s'aconseguix tenint ben
entrenat el ritme de marató i així no tindrem ni fatiga muscular ni
fatiga energetica.
Òbviament la
nostra carrera no serà millor respecte al nostre potencial físic
només per utilitzar eixes substàncies energètiques.
Ací esta el
debat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada