II Gala Dorsal 19.

   Comencem esta setmana la temporada 2018, i ho fem immediatament després que es dona per acabada la II Gala de Dorsal 19, per a ser rigorosos caldrà dir que amb el discurs del nostre president Juanjo Arbona, amb el que concloc la gala, va ser el principi i final, i ens va servir per a donar el tret d'eixida. 

   Fer un resum d'una Gala on es fan entrega dels reconeixements als dorsaleros que han destacat l'any passat seria tan fàcil com mostrar una llista detallada, però podria paréixer fred i no representaria el que allí succeïa. Per als premiats mostraré unes imatges i per a l'ambient intentare, amb la meua opinió donar una pinzellada del que allí va succeir.

   Convertir la rutina d'eixir a córrer en un costum, és una labor molt difícil d'aconseguir per a un club de corredors, perquè cal convertir l'hàbit adquirit de córrer per mera pràctica i de manera més o menys automàtica, en una manera habitual d'actuar o comportar-se.

   Com eixir de la rutina que representa salir a entrenar? Una bona opció és pertànyer a Dorsal 19, ja que és la forma més efectiva per a aprendre els valors que comporta la carrera a peu. Ho vam poder veure el la II Gala de Dorsal 19, pues allí ens vam poder enriquir d'una manera constant veient com es podia compartir qualsevol tipus d'experiència de la carrera a peu amb els altres dorsaleros.

   Vam poder canviar impressions amb els nostres millors corredors, autèntics campions que ens mostren les seues experiències i els seus projectes, també vam poder conéixer les primeres experiències en una marató, els corredors de muntanya també ens van il·lusionar amb les seues pròximes aventures, els dorsaleros mes tranquils ens van mostrar els seus secrets i en resum cada un de nosaltres va posar la seua experiència en la carrera a peu en el centre de la reunió.

   Espolsar les nostres velles aspiracions i exposar-les davant dels nostres companys és una forma de començar a fer-les realitat, i és que la mística de la carrera a peu no és un supòsit. Es construïx cada dia, amb una salutació i un gest d'animo a un dorsalero, amb una paraula d'alé, amb una ajuda a l'hora de preparar una carrera.

   En la nit del dissabte nos vam poder donar compte que un dorsalero no es, es construïx, sobretot, quan sap acudir a estas reunions i pot veure amb un sol colp de vista tot el que comprén este món de la carrera a peu. El dorsalero necessita, per tant, una gran festa, que comprenga a tots els corredors, també a aquell que un dia intenta un objectiu i es queda en el camí. La carrera a peu no és quelcom que hi haja d'esgotar-se, es dilata, se comunica, se contagia. 

   Hui seran uns companys els que reben el testimoni del club pels seus èxits. Demà serà un altre el dorsalero a què haurem d'animar a continuar. Un altre dia, alguns dorsaleros, descobriran un mode nou de córrer i d'entrenar. Són xicotets senyals de la vida d'un club de corredors, qui s'ha vist rodejat en la II Gala de Dorsal 19 per tants corredors sap el que açò pot significar.

   Presenciar este esdeveniment tan significatiu per al nostre club em va fer repensar i valorar novament l'hàbit de córrer. No tots els corredors tindran l'oportunitat de formar part d'un club de corredors, però no és menys veritat, que tots tenim l'oportunitat d'eixir a córrer i buscar en la carrera a peu un bon habit i de pas evitar alguns mals hàbits, és a dir, vicis. 

Volta a Peu de Palmera.

   Però, un club de corredors necessita córrer, s'alimenta de la carrera a peu, així que tot just acabar la II Gala de Dorsal 19 ja estàvem participant en carreres, és mes, el mateix dissabte s'estava competint en Sant Joan d'Alacant i en el Luis Puig de València; l'Escola d'Atletisme en San Joan d’Alacant i Carmen en el Campionat Autonòmic de Clubs representant al Guadassuar.

   Farem un xicotet resum tot el que va succeir en Dorsal 19 en l'apartat de carreres; en Sant Joan d'Alacant, Erika aconseguia putjar a lo mes alt del podi i amb un salt de 1,25 metres és proclamava Campiona Provincial, aconseguia també el quint lloc en salt de longitud. També participa Ainhoa en la prova dels 1000 metres que amb un temps de 04:02:51 aconseguia el quint lloc i la seua nova marca personal. 

   El diumenge, vam tindre de tot, en la Volta a Peu a Palmera, Máximo va aconseguir un tercer lloc en la seua categoria, mentres que en el Cross de Dolores, l'Escola d'Atletisme aconseguia una excel·lent participació amb Erika, Ainhoa i Carlos, al mateix temps que a Dénia és realitzava un control de la Federació València on Cristina va aconseguir una nova marca personal en 1000 metres amb 03:21:77c, mentres que Anna ho aconseguia en els 300 metres amb 00:50:43. 

   Un cap de setmana que per a ser el primer d'esta nova temporada ens ha arribat amb molt bones expectatives pa la resta de l'any.