II Gala de Dorsal 19

Ja estem a menys d'una setmana de la Gala de Dorsal 19 i igual que l'any passat anem a reunir-nos esta gran família, en la que s'ha convertit Dorsal 19, per a sopar i passar una nit plena de carreres i de molts quilòmetres, en la que repassarem i a recordarem algunes de les activitats que hem realitzat durant l'any.

No farem un resum exhaustiu de tota la temporada passada ja que moltes de les activitats que hem realitzat ja han comptat amb la seua dinar o esmorzar i amb la seua entrega de premis, per la qual cosa la intenció és reunir i centrar la màxima atenció en el dorsalero.

En la II Gala de Dorsal 19 no celebrarem ni recordarem una competició en concret sinó el valor del grup, de la força que mou a corredors tan diferents, i de diferents llocs per a compartir una passió per la carrera a peu.

Veurem, com un misteri, la impossibilitat del dorsalero a descansar, a deixar de córrer, ens adonarem de l'ardor secret que li impulsa permanentment cap a quelcom nou . Ser dorsalero significa no detindre's, no descansar, tindre sempre quelcom que entrenar, alguna carrera que córrer, estar en busca de quelcom, en definitiva de viure. Podria dir que ser dorsalero és un do, un do que porta amb si una gran i bella tasca, córrer.

Inevitablement, en mitat del sopar sorgix la pregunta: què ha de fer el dorsalero per a sentir-se satisfet amb els seus èxits? La forma de ser del dorsalero no és un impuls cec, com l'instint, sinó una força que arrossega al corredor i no ho deixa en pau. La característica de la seua existència és l'alliberament del corredor de tota forma d'esclavitud a la carrera a peu, tenint com a fi una idea de la carrera a peu viscuda enterament en llibertat, de distàncies, ritmes i classificacions. Però la missió del dorsalero és precisament abolir tot tipus de discriminació, i esta és la qüestió que s'aclarix en la Gala de Dorsal 19.

Després d'un modest sopar, el corredor menja poc, i en l'acte d'entrega de records als dorsaleros nos en adonarem que al dorsalero li abellix menjar un poc més, nos en adonarem que el dorsalero es revela com un corredor que està fonamentalment orientat cap al futur, és un corredor d'esperança. Inclús on tota esperança pareguera ser impossible. El dorsalero està per fer.

Veurem primeres maratons a dorsaleros que en la Gala de l'any passat ningú haguera pensat que esta temporada ja tindrien 42195 metres en les seues cames, sabrem de marques que pareix que no vagen a parar de baixar i d'algunes que no paren de pujar, veurem i sentirem històries que d'ací a uns mesos ja hauran sigut complides i superades, i és que tot dorsalero està en camí: és el “corredor en marxa”. O com ens diu Ben en “La Llegenda de la Ciutat sense nom” moments abans de cantar “l'Estrela Errant”; - Hi ha dos classes de gent, els que van a alguna part i els que no van enlloc- ; Ben és és una bona definició del que és un dorsalero.

Pocs són ja els dorsaleros que falten per confirmar la seua assistència, pocs els flocs que ens falta per solucionar, pocs ja els dies perquè donem per acabada la temporada 2017 i pocs els dies perquè posem els nostres comptadors a zero i comencem una aventura de què no podem imaginar on ens portara, ja que ser dorsalero implica “anar”; en la Gala del 2019 ja veurem on hem arribat.