Esperant el Campionat del Món de Mitja Marató

Ja ha passat el cap de setmana de Falles en què hem acudit a La Mitja Marató de Guardamar del Segura i a la 7a Cursa Màgic BDN Running de Badalona, un cap de setmana que si bé pareixia que no succeiria res d'interés i que tot estava concentrat en el Campionat del Món de Mitja Marató que es desenrotllara el dissabte que ve a València, en ell que tindrem una excel·lent representació, resulta que no va ser així.

Per a començar Carmen Sala guanya en la categoria absoluta a Guardamar del Segura, baixant una altra vegada de l'hora i trenta minuts, i mentres açò succeïa a Badalona, Nando Sendra aconseguia la que és la millor marca de la temporada en un 10K, col·locant-la en uns 41 minuts exactes.

Ara que tenim un poc de temps i quan s'acosta el temps on anem hi ha patir un poc més de calor en els nostres entrenaments és un bon moment per a repassar com i amb què ens devem de rehidratar.

Si no succeïx res rar, el normal serà que les temperatures comencen a pujar i que comencem a suar més i que per tant comencem a perdre més ions i nutrients, així que a fi d'evitar problemes, que poden resultar greus o, com a mal menor, minimitzar la nostra eficàcia en el rendiment esportiu, recordarem algunes coses.

Ja se que la gran majoria de nosaltres portem una dieta equilibrada i una correcta hidratació i que amb això és prou per a la majoria de corredors, però també sabem que hi ha necessitats específiques que dependran de diferents factors, com l'excessiva calor que sol fer a Pego en determinats dies i la gran humitat que tenim en alguns circuits on entrenem, per exemple la Marjal, açò ens porta a tindre sempre presents algunes coses.

Tots els dorsaleros ja saben que hi ha dos fets demostrats que són els que més contribuïxen al desenrotllament de la fatiga durant el nostre entrenament o competició; la disminució dels hidrats de carboni emmagatzemats en forma de glucogen en l'organisme i l'aparició de la deshidratació per la pèrdua per la suor d'aigua i electròlits. 

Si sabem tot l'anterior, és de sentit comú que si volem optimitzar el nostre rendiment necessitem estar ben nodrits i hidratats.

Açi que, si ens centrem hui en la reposició de líquids, el més important en relació amb l'esforç físic és el restabliment de l'equilibri, alterat per la pèrdua d'aigua i ions. Sabem que un augment de la temperatura i de la humitat ambiental augmenten la quantitat de sudoració. Doncs depenent de cada corredor i, fonamentalment, de la intensitat de la carrera, la quantitat de suor pot inclús aconseguir valors iguals o superiors a 2 litres/hora. Estes pèrdues de líquid intern, necessàries per a produir un refredament en la pell per mitjà de l'evaporació de la suor, ens porten a una deshidratació. Finalment, quan la capacitat de produir suor comença a limitar-se, el nucli intern puja de temperatura i augmenta el risc d'una patologia greu per calor.

Tenint en compte que aproximadament el 80% de l'energia produïda per a la contracció muscular s'allibera en forma de calor en l'organisme, que ha d'eliminar-se ràpidament per a no provocar un augment de la temperatura corporal per damunt d'un nivell crític que tindria conseqüències molt negatives per a la salut, i, el mecanisme de la sudoració, alhora que “refreda” el cos, provoca una important pèrdua de líquids. La deshidratació progressiva durant el nostre entrenament és freqüent ja que molts de nosaltres no ingerim suficients fluids per a reposar les pèrdues produïdes. 

Açò no sols provocarà una disminució del rendiment físic, sinó que a més augmenta el risc de lesions, i pot posar en joc la salut i inclús la nostra vida. Per este motiu és molt important elaborar una estratègia capaç de mantindre un nivell de líquid corporal òptim mentres es fa exercici (tant en els entrenaments com en la competició).

Així que de moment, procurarem beure prou, com ho haurem de fer i en que quantitat ho indicarem en les pròximes entrades, de moment haurem de beure com és de sentit comú sempre que tinguem set.