La loteria ja ens ha tocat!

 

La loteria ja ens ha tocat!.

No sé el que succeirà en altres països, però, ací a Espanya, l'època nadalenca és temps de loteria. És quasi impossible evitar la compra d'algun dècim o participació.

Normalment, en un blog de corredors, un esperaria ara una diatriba contra el materialisme, l'afany de guanyar diners, la fugida de la realitat… però la veritat és que seria un hipòcrita si diguera una cosa així, perquè comprenc perfectament a la gent que s'il·lusiona amb la loteria. No se senten satisfets i estan desitjant que alguna cosa canvie en les seues vides per a millor. Desitgen un benefici imprevist, inesperat. Volen alguna cosa que els permeta somiar que demà serà diferent d'ahir, una cosa nova que no siga la rutina grisa de tots els dies. És que això és una cosa dolenta?

El problema de la loteria no està en el fet que la gent somie amb una cosa distinta, nova i millor o que desitgen rebre un gran premi sense haver-ho merescut. Ni tampoc és un problema que la loteria no toque pràcticament mai. El problema és que, fins i tot quan finalment toca, no canvia res: després de l'emoció dels primers dies, la insatisfacció pels entrenaments no realitzats, el desig de millorar i d'anar baixant les nostres marques continuen amb la mateixa força. Els corredors amb una bona situació econòmica que conec tenen els mateixos problemes que els altres, els mateixos sofriments, la mateixa insatisfacció, els mateixos desitjos que no s'assacien amb res. Potser van somiar que, quan tingueren molts diners, podrien entrenar més, tindrien millor material i les carreres serien estupendes, però de seguida van veure que els seus desitjos no es complien.

Precisament per això, els corredors podem dir i sobretot els dorsalers que ens ha tocat la loteria de Nadal, però la verdadera, que està darrere del desig de l'home de guanyar premis i rebre herències o regals i que és l'única que realment assacia els nostres desitjos. Dorsal 19, som dorsalers, potser somiàvem durant anys que les coses canviarien i correríem una marató, en què els nostres sofriments entrenament rere entrenament tingueren un sentit, en què algú ens ajudaria i ens donaria suport… i els nostres somnis s'han complit. Ens ha tocat el gran premi, som dorsalers.

Dorsal 19 ens va ajudar i ens va aconsellar quan érem uns principiants, no ens va rebutjar perquè érem “perkins", sinó que ens va suportar amb magnanimitat i paciència, aconsellant-nos i acompanyant-nos en eixos moments en què els resultats no ixen o ens lesionem.

I això és una cosa molt més inesperada que un premi de la loteria: “Qui de nosaltres hauria esperat mai tanta generositat?”.

I com podem respondre a això els dorsalers? Imitant el que Dorsal 19 vol inculcar als seus corredors. Si algun dorsaler va carregar amb les nostres frustracions, mals resultats i ens va ajudar, carreguem també nosaltres amb els dels altres, tirant-los sobre la nostra esquena. No de manera teòrica, sinó concreta i real: fent costat al que està lesionat, escoltant al dorsaler pesat al qual ningú vol aguantar, no criticant al que ens fot, fent costat al que ens està sempre atacant. Si Dorsal 19 ens va acollir quan estàvem mal, també nosaltres devem i podem ajudar als que comencen o no troben la solució als seus problemes d'entrenament, sense murmurar contra els que no donen suport a les nostres idees i que ens fan la vida impossible, acceptant al company barrut que només vol beneficiar-se i sempre ens deixa els problemes i que ens odia injustament perjudicant-nos en tot el que pot.

La major part de les vegades, eixos dorsalers no es donaran ni compte del que fem. Fins i tot ens criticaran per això. I això és bo, perquè així ho farem per a millorar al club i no perquè ens vegen. No obstant això, a vegades podran sorprendre's que algú els done suport o els ajude quan es mereixen ser odiats, que una persona els perdone en comptes de guardar-los rancor pel que han fet, que el seu company d'entrenament els continue secundant malgrat ser uns miserables. 

És a dir, se sorprendran de rebre un benefici inesperat, que els haja tocat la loteria de Nadal sense haver comprat un número.