Hui, tornarem a la caixa de l'Ejido, ja que no arriben les classificacions, continuem amb les verdures que ens van donar el dia de la seua Mitja Marató, com vau veure en la foto hi havia tres pimentons, cada un d'un color diferent, el que li donava un colorit increïble al tot el conjunt, ja haureu endevinat de que va, exacte de Pimentons.
Em botare tot allò que s'ha relacionat a la família, a la seua procedència i coses per l'estil, i passare directament a lo principal, per que menjar Pimentons?.
Ja deuríem saber que són antioxidants naturals però té mes coses.
El principal component del pimentó és a l'aigua, seguit dels hidrats de carboni, la qual cosa fa que siga una hortalissa amb un baixa aportació calòrica. És una bona font de fibra i, igual que la resta de verdures, el seu contingut proteic és molt baix i a penes aporta greixos.
Ja veieu no engreixa.
En quant al seu contingut en vitamines, els pimentons són molt rics en vitamina C, sobretot els de color roig. De fet, arriben a contindre més del doble de què es troba en fruites com la taronja o les maduixes.
Fixa-vos bé mes del doble que les taronges.
Són bona font de carotenos, entre els que es troba la capsantina, pigment amb propietats antioxidants que aporta el característic color roig a alguns pimentons.
Ull als antioxidants, com podeu endevinar els que més ens interessen són els rojos, que són els mateixos que els verds, però ja madurs.
Entre els minerals, cal destacar la presència de potassi. En menor proporció estan presents el magnesi, el fòsfor i el calci.
El potassi és necessari per a la transmissió de l'impuls nerviós, l'activitat muscular i regula el balanç d'aigua dins i fora de la cèl·lula.
El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseïx un suau efecte laxant.
El fòsfor juga un paper important en la formació d'ossos i dents, igual que el magnesi i el calci.
Els més importants per a nosaltres el potassi i el magnesi, sobretot als què ja som veterans.
Per la seua riquesa en potassi i escassetat de sodi, els pimentons posseïxen una acció diürètica que afavorix l'eliminació de l'excés de líquids de l'organisme.
Són beneficiosos en cas d'hipertensió, hiperuricèmia i gota, càlculs renals, retenció de líquids i oligúria.
Amb l'augment de la producció d'orina s'eliminen, a més de líquids, substàncies de rebuig dissoltes en ella com àcid úric, urea, etc. A causa de l'intens sabor que presenten moltes de les seues varietats, a penes és necessari afegir sal a l'hora de consumir-los, qualitat que pot ser aprofitada pels que patixen d'hipertensió, patologies renals o cardiovasculars que requerixen de dietes baixes en sodi.
Com veieu són perfectes.
Preparats per al que ve ara.
Els pimentons són una bona font de seleni i de vitamines C, E, provitamina a i d'altres carotenoides com la capsantina, tots ells d'acció antioxidant i beneficiosa per a l'organisme.
Anem a recordar pa què servixen els antioxidants, per si algu no san recorda.
Els antioxidants bloquegen l'efecte danyós dels radicals lliures. La respiració en presència d'oxigen és essencial en la vida cel·lular del nostre organisme, però com a conseqüència de la mateixa es produïxen unes molècules, els radicals lliures, que ocasionen al llarg de la vida efectes negatius per a la salut a través de la seua capacitat d'alterar el ADN (els gens), les proteïnes i els lípids o greixos.
Hi ha situacions que augmenten la producció de radicals lliures, entre elles l'exercici físic intens, la contaminació ambiental, el tabaquisme, les infeccions, l'estrés, dietes riques en greixos i la sobre exposició al sol. La relació entre antioxidants i la prevenció de malalties cardiovasculars és hui una afirmació ben sustentada. Se sap que és la modificació de l'anomenat "mal colesterol" (LDL-c) la que exercix un paper fonamental en l'inici i desenrotllament de l'aterosclerosis.
Els antioxidants bloquegen els radicals lliures que modifiquen l'anomenat mal colesterol, amb la qual cosa contribuïxen a reduir el risc cardiovascular i cerebrovascular. D'altra banda, uns baixos nivells d'antioxidants constituïxen un factor de risc per a certs tipus de càncer i de malalties degeneratives.
I ha arribat l'hora de menjar-se'ls, però com?.
Els pimentons es poden consumir tant crus com cuinats. Generalment, les varietats allargades i fines són més adequades per a fregir, mentres que els més carnosos són utilitzats per a torrar o farcir. La forma més sana de cuinar-los és el torrat al forn. Fregits resulten prou indigestos a causa de la gran quantitat d'oli que absorbixen. Una vegada torrats, poden utilitzar-se per a l'elaboració de salses, samfaines, purés o com a acompanyament de carns, peixos i ous.
Però com no podia ser d'una altra forma la millor forma de consumir els pimentons son crus i tendres és afegir-los a les ensalades. D'esta manera s'aprofita al màxim la seua riquesa vitamínica.
I ara una recepta molt maratoniana.
Fusilli amb salsa de pimentó .
Ingredients- 250 gr de fusilli- 50 gr de ceba- 100 gr de pimentó roig- 100 gr de pimentó verd- 100 gr de tomaca natural- Oli d'oliva- Sal i sucre
Com es prepara.
Coure la pasta en aigua bullint amb sal i un doll d'oli. Refrescar-la davall el doll d'aigua i empalustrar-la amb un poc d'oli d'oliva perquè no s'apegue. Pochar la ceba Cortada en trossets en un poc d'oli. A continuació, afegir els pimentons verds i rojos també tallats. Quan els pimentons estiguen blans, afegir la tomaca tallada en cubs xicotets, posar a punt de sal i sucre i reservar. Agregar herbes i espècies a gust. Retirar del foc i mesclar la salsa i la pasta.
Hasta despres.
