IN MEMORIAM

divendres, 25 d’abril del 2008

Preparant la Volta a Peu



Quan falten escassament 7 dies per a la XXVI Volta a Peu a Pego, tot esta preparat, enguany tot pareix indicar que tindrem rècord de participació, per tant hem fet un esforç per a poder atendre a tots els corredors, estem en condicions de poder atendre a 1500 corredors, encara que per a això hem de cuidar alguns aspectes que amb menys corredors no cap a tanta falta.
Començarem pel circuit, enguany tindrem el mateix circuit, despues de presentar-lo a la policia ja tenim l'estudi que ha realitzat, el circuit estarà completament tancat al trafic, per a això la policia posarà a tots els seus efectius que es col·locaran en els llocs mes complicats, nosaltres haurem de cobrir els restants, pel que necessitarem a 18 persones.

Repartirem uns cartells en què anunciarem que la dita zona pertanyerà tancada al trafic des de les 16,30 a les 20,30, es repartiran unes cartes als veïns de la zona del calvari en què li'ls comunicara que no podran entrar ni eixir en les dites hores.

El dissabte al matí pintarem el circuit amb una ratlla contínua de color blau que marcara als corredors l'esbossa a seguir, també col·locarem els nou punts quilomètrics en el seu lloc i ja tindrem el circuit preparat paquè un miler de corredors disfruten d'una vesprada d'atletisme.
Demà continuarem parlant de la XXVI Volta a Peu.

dimecres, 23 d’abril del 2008

1 DE MAIG, PAELLA.



Com ja deveu saber el pròxim dia 1 de maig tenim preparat un entrenament, de tot el club, la idea com sempre és la de passar un matí corrent, xarrant de carreres, de lesions, d'entrenaments, en fi fent el que ens agrada.
Però este dia 1 de maig farem una cosa mes, provarem un nou sistema de recuperació per a despres d'un esforç. Hi ha moltes teories de com ens devem recuperar despres què d'una carrera i nosaltres anem hi ha afegir una nova, el dia 1 de maig farem la prova, nosaltres anem hi ha ser els "conillets d'índies" , que millor que experimentar amb els nostres cossos per a així estar mes segurs de com funciona.
Ens anem a recuperar amb una paella, posarem esta menjar típic valençia per damunt d'Acuarius, Isostars i altres begudes, demostrarem que el menjar de la pasta, tan apreciada pels maratonians, és un aperitiu al costat d'una bona paella, experimentarem en els nostres cossos l'efecte que produïx una paella en els nostres músculs, i com el nostre cos deixara de sentir el cansament despres de les primeres cullerades, i encara que només tinga efecte recuperador ja que no crec que es puga eixir a córrer despres, notarem en canvi l'efecte relaxant que ens assegurara una bona i recuperadora sesta, com podeu veure moltes coses ens esperen el pròxim dia 1 de maig.
Ara mentres esperem que arribe el dia 1, el millor serà que llegim un poc sobre este plat que sera d'ara en avant menjar maratonia.
Se suposa que inicialment el consum d'arròs a València estaria limitat al seu ús en forma de farina o sèmola. En el s. XVI ja es consumia a València arròs al forn en cassola de fang i, que tambe el provarem en una altra ocassio, des del s. XVIII, ja hi ha documentació sobre el plat conegut com la paella.
L'origen de la paella, com el de tots els plats de la cuina popular de cada zona, no és més que la conjunció dels elements que cada poble tenia al seu voltant. En la zona de València hi havia i hi ha (encara que cada vegada menys) una rica zona d'horta de regadiu que proveïa als habitants de la zona de verdures fresques. També era habitual criar pollastres i conills per al consum familiar i la proximitat de l'Albufera i els seus arrossars limítrofs proveïen d'arròs, i oferia a més la possibilitat d'afegir a la paella, de tant en tant, algun element cinegètic. Si a este fabulós rebost li afegim el marisc i el peix de les zones més costaneres, així com l'oli d'oliva propi de tota la conca mediterrània, ja tenim tots els ingredients amb què es realitzen la majoria de les paelles clàssiques. Només ens faltarà una cosa més, el recipient per a cuinar-les. I este recipient, no és un altre que la paella.
Així que ja tenim els ingredients possibles i el recipient adequat, ara només ens falta combinar-los correctament per a obtindre la paella.
I ací és on comencen les polèmiques perquè, entre els valencians, no hi ha cap consens en els assumptes culturals, lingüístic o d'identitat; per tant l'origen, composició i forma d'elaboració de la paella, no queda al marge de totes estes disputes.
Personalment crec que no hi ha la recepta de l'autèntica paella, és un plat popular i cada un utilitzava el que tenia més a mà en eixe moment. Si tenia carxofes, bajoqueta i pollastre, per tant la feia amb això; que no tenia carxofes, pues li posava pimentons o el que tinguera en eixe moment en el rebost... i a tota eixa barroca mescladissa d'ingredients, li afegien uns grapats d'arròs i ja tenien el menjar del dia arreglada, elaborada tota ella en un només recipient i que, a més servia de plat comunitari.
Tradicionalment la paella es menjava, i es menja, en el mateix recipient en què es cuinava amb el consegüent estalvi de treball per al patit cap de família. I amb els arrossos de peix o marisc, ocorria el mateix, es cuinava el que la barca portava del mar, cigales, sépies, crancs, galeres, llagostes, gambes, rap...
Segons els més puristes hi ha dos classes de paelles:
Paella valenciana, feta amb pollastre i conill, garrofó (una varietat local de fesol), tomaca, bajoquetes (a València li posem "tavella", "rotjet" i "ferraura", que són varietats locals de bajoquetes), pebre roig dolç, oli d'oliva i safrà o, si no n'hi ha, colorant alimentari i, per descomptat, l'arròs. En temporada també admet carxofa i pésols.
Paella de marisc o paella marinera, la que a més del conegut arròs es realitza amb productes del mar com la sépia, calamars, clótxina (varietat mediterrània del mejillo, però mes xicotet, fi i saborós) gambes, cigales, galeres, llagosta, cloïsses, all, oli d'oliva, tomaca, pebre roig dolç, safrà o colorant i un caldo realitzat amb peixos xicotets que a València diem morralla.
Però la paella a València és molt més que un parell de guisats amb arròs, hi ha centenars de receptes que són fidel reflex de les tradicions culinàries de la zona on s'elaboren.
Bueno en els pròxims dies donarem mes notícies, hora d'eixida, km....

dilluns, 21 d’abril del 2008

El Verger ens ha fet grans.



Estem en la segona carrera de la Marina i ja estem pujant al podium, tres són els que han arreplegat premi, en el mes alt del caixó cal posar a Maria Sastre Moll en la categoria de prebenjamin, un escaló mes baix tenim Sergio Chamorro Torres també en la categoria prebenjamin i el tercer lloc de la seua categoria a Vicent Sendra Franqueza, que no és una altra que la de veterans B, però també tenim dos quarts llocs, que els van aconseguir Mar Sala Oltra en Benjamin i Judith Siscar Sala en Prebenjamin.
Com veieu estem pujant escalons, però on mes hem crescut és com a club, en el Verger estàvem 36 corredors dels quals 25 en la carrera absoluta.
En els 10 Km, una altra gran actuació de tot el club, que per primera vegada a col·locat a tots els seus corredors per davall de l'hora, i és que ens estem ajuntant, des d'arrere van espentant, ja podríem dir que tots corren, baixar de 6 minuts el Km ja no és trotar, cal moure's, la ratlla que separa l'hora en els deu quilòmetres és molt dura de creuar però una vegada en l'altre costat és mes fàcil de mantindre, es té mes entrenament i mes confiança.
I córrer en 37 minuts els 10 Km?, hi ha senyors açò és molt dur, tenim de moment a 3 corredors, però és que ademes per davall de 40 minuts, i córrer per davall de 4 minuts el Km és per a molts de nosaltres un somni, tenim en el El Verger a 4 corredors mes, com podeu comprovar 7 corredors per davall de 40 minuts, però en la competició per equips es puntuen els 10 primers i els tres que falten ho van fer molt bé, ací és on estan els punts que realment donen el nivell d'un equip i és ací on tenim un assegurança de vida en Jose Pascual Sendra, Ferran Mes i Fernando Sendra Reig que van fer una gran carrera.
Tal vegada la zona mitjana siga la mes oblidada, però no menys important, un altre dia contare el que significa per a molts de nosaltres baixar de 5 minuts el Km o inclús córrer a 5 minuts el Km., són limites que costa molt trencar i que ens omplin de satisfacció quan ho aconseguim, ahí estan els seus noms i temps per al seu gaudi i per a la nostra admiració.





SISCAR BAY, CARLOS 0:37:01
COMPANY PUIG, PASCUAL C. 0:37:19
IVARS DESCALS, DARIO 0:37:54
LLAMBIES SENDRA, ENRIQUE 0:38:27
SENDRA FRANQUEZA, VICENTE 0:39:08
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE 0:39:36
VICENS PASTOR, FERNANDO 0:39:38
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAl 0:40:13
MAS SISCAR, FERRAN 0:41:45
SENDRA REIG, FERNANDO 0:42:30
CAMPS SENDRA, DAVID 0:42:45
ARBONA ESCRIVÀ, JUAN JOSE 0:43:06
IVARS DESCALS, FRAN 0:43:10
PASCUAL ESCRIVÁ, JUAN ANTONIO 0:44:22
SERVER MILLET, JUAN ANTONIO 0:46:25
CAMBRILS CAMARENA, JOAN CARLES 0:47:01
PASCUAL PASCUAL, LAURA 0:47:02
MENGUAL MOLL, JOSE 0:47:11
PÉREZ GARCIA, ANGEL 0:47:35
FRAU FERRER, JUAN FRANCISCO 0:47:53
ESPLUGUES BAÑULS, JOSE MARIA 0:53:27
PERELLÓ GUARDIOLA, HECTOR 0:54:45
PASCUAL ESCRIVÁ, SALVADOR 0:55:32
ALEMANY SENDRA, RAMON 0:56:16
LYNCH, KAREN PATRICIA 0:59:48
SALA OLTRA, MAR 0:04:05
COMPANY FAES, NURIA 0:04:54
SENDRA GINER, JÚLIA 0:06:31
FRAU GARCIA, ARNAU 0:04:34
SASTRE MOLL, MARIA 0:00:38
SISCAR SALA, JUDITH 0:00:40
ESTELA MUÑOZ, EVA 0:00:43
SALVÁ CERESOLA, LAIA 0:00:44
MENGUAL GONZALEZ, MAR 0:00:44
CHAMORRO TORRES, ANA 0:00:44
ARBONA CARDONA, ANDREA 0:00:48
CHAMORRO TORRES, SERGIO 0:00:37
SENDRA GINER, PAU 0:00:38
VALDIVIESO MENGUAL, JOAN 0:00:47

Mes resultats.
Mitja de Canals.
Carmen Sala 1:22:09
Vicent Sala 1:32:21

Quan estiguen els resultats per equips els comentarem.

diumenge, 20 d’abril del 2008

Pimentons, antioxidants naturals.


Hui, tornarem a la caixa de l'Ejido, ja que no arriben les classificacions, continuem amb les verdures que ens van donar el dia de la seua Mitja Marató, com vau veure en la foto hi havia tres pimentons, cada un d'un color diferent, el que li donava un colorit increïble al tot el conjunt, ja haureu endevinat de que va, exacte de Pimentons.
Em botare tot allò que s'ha relacionat a la família, a la seua procedència i coses per l'estil, i passare directament a lo principal, per que menjar Pimentons?.
Ja deuríem saber que són antioxidants naturals però té mes coses.
El principal component del pimentó és a l'aigua, seguit dels hidrats de carboni, la qual cosa fa que siga una hortalissa amb un baixa aportació calòrica. És una bona font de fibra i, igual que la resta de verdures, el seu contingut proteic és molt baix i a penes aporta greixos.

Ja veieu no engreixa.

En quant al seu contingut en vitamines, els pimentons són molt rics en vitamina C, sobretot els de color roig. De fet, arriben a contindre més del doble de què es troba en fruites com la taronja o les maduixes.

Fixa-vos bé mes del doble que les taronges.


Són bona font de carotenos, entre els que es troba la capsantina, pigment amb propietats antioxidants que aporta el característic color roig a alguns pimentons.
Ull als antioxidants, com podeu endevinar els que més ens interessen són els rojos, que són els mateixos que els verds, però ja madurs.
Entre els minerals, cal destacar la presència de potassi. En menor proporció estan presents el magnesi, el fòsfor i el calci.
El potassi és necessari per a la transmissió de l'impuls nerviós, l'activitat muscular i regula el balanç d'aigua dins i fora de la cèl·lula.

El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseïx un suau efecte laxant.

El fòsfor juga un paper important en la formació d'ossos i dents, igual que el magnesi i el calci.

Els més importants per a nosaltres el potassi i el magnesi, sobretot als què ja som veterans.


Per la seua riquesa en potassi i escassetat de sodi, els pimentons posseïxen una acció diürètica que afavorix l'eliminació de l'excés de líquids de l'organisme.

Són beneficiosos en cas d'hipertensió, hiperuricèmia i gota, càlculs renals, retenció de líquids i oligúria.
Amb l'augment de la producció d'orina s'eliminen, a més de líquids, substàncies de rebuig dissoltes en ella com àcid úric, urea, etc. A causa de l'intens sabor que presenten moltes de les seues varietats, a penes és necessari afegir sal a l'hora de consumir-los, qualitat que pot ser aprofitada pels que patixen d'hipertensió, patologies renals o cardiovasculars que requerixen de dietes baixes en sodi.
Com veieu són perfectes.
Preparats per al que ve ara.
Els pimentons són una bona font de seleni i de vitamines C, E, provitamina a i d'altres carotenoides com la capsantina, tots ells d'acció antioxidant i beneficiosa per a l'organisme.


Anem a recordar pa què servixen els antioxidants, per si algu no san recorda.


Els antioxidants bloquegen l'efecte danyós dels radicals lliures. La respiració en presència d'oxigen és essencial en la vida cel·lular del nostre organisme, però com a conseqüència de la mateixa es produïxen unes molècules, els radicals lliures, que ocasionen al llarg de la vida efectes negatius per a la salut a través de la seua capacitat d'alterar el ADN (els gens), les proteïnes i els lípids o greixos.

Hi ha situacions que augmenten la producció de radicals lliures, entre elles l'exercici físic intens, la contaminació ambiental, el tabaquisme, les infeccions, l'estrés, dietes riques en greixos i la sobre exposició al sol. La relació entre antioxidants i la prevenció de malalties cardiovasculars és hui una afirmació ben sustentada. Se sap que és la modificació de l'anomenat "mal colesterol" (LDL-c) la que exercix un paper fonamental en l'inici i desenrotllament de l'aterosclerosis.

Els antioxidants bloquegen els radicals lliures que modifiquen l'anomenat mal colesterol, amb la qual cosa contribuïxen a reduir el risc cardiovascular i cerebrovascular. D'altra banda, uns baixos nivells d'antioxidants constituïxen un factor de risc per a certs tipus de càncer i de malalties degeneratives.
I ha arribat l'hora de menjar-se'ls, però com?.
Els pimentons es poden consumir tant crus com cuinats. Generalment, les varietats allargades i fines són més adequades per a fregir, mentres que els més carnosos són utilitzats per a torrar o farcir. La forma més sana de cuinar-los és el torrat al forn. Fregits resulten prou indigestos a causa de la gran quantitat d'oli que absorbixen. Una vegada torrats, poden utilitzar-se per a l'elaboració de salses, samfaines, purés o com a acompanyament de carns, peixos i ous.
Però com no podia ser d'una altra forma la millor forma de consumir els pimentons son crus i tendres és afegir-los a les ensalades. D'esta manera s'aprofita al màxim la seua riquesa vitamínica.
I ara una recepta molt maratoniana.
Fusilli amb salsa de pimentó .
Ingredients- 250 gr de fusilli- 50 gr de ceba- 100 gr de pimentó roig- 100 gr de pimentó verd- 100 gr de tomaca natural- Oli d'oliva- Sal i sucre
Com es prepara.

Coure la pasta en aigua bullint amb sal i un doll d'oli. Refrescar-la davall el doll d'aigua i empalustrar-la amb un poc d'oli d'oliva perquè no s'apegue. Pochar la ceba Cortada en trossets en un poc d'oli. A continuació, afegir els pimentons verds i rojos també tallats. Quan els pimentons estiguen blans, afegir la tomaca tallada en cubs xicotets, posar a punt de sal i sucre i reservar. Agregar herbes i espècies a gust. Retirar del foc i mesclar la salsa i la pasta.

Hasta despres.