JA TENIM ELS XANDALLS.

ELS PRIMERS XANDALLS PER A LA MITJA DE SANTA POLA JA ESTAN DISPONIBLES PER A TOTS ELS QUE TINGUEN REALITZAT L'INGRÉS I ELS TINGUEN SOL·LICITATS. 
ES TROBEN EN ELS LLOCS DE COSTUM.

NO ÉS ENVEJA SI NO ADMIRACIÓ.

En estos dies que ja estem preparant la presentació de la XXIV Volta a la Marina i quan tots els clubs ja estan arreglant les seues respectives carreres i ens trobem arrapant tots els euros que podem per a aconseguir que la nostra Volta a Peu puga seguir avant, em trobe amb un articule del diari Informació, en el que  s'escriu sobre La Mitja de Santa Pola i el seu pressupost.

I és que repassant els números de l'articule podem arribar a marejar-nos, nosaltres que amb uns escassos 8000 euros muntem una carrera resulta que La Mitja de Santa Pola només té un pressupost de 187.000 euros; mentres que nosaltres no tenim pressupost per als premis en metàl·lic Santa Pola té 20.000 euros; mentres nosaltres ens gastem uns 3.500 euros en les camisetes commemoratives, Santa Pola es gasta 40.000 euros; nosaltres no donem trofeu commemoratiu als corredors però en Santa Pola si, i els costara 25.000 euros; en este moment no recorde les bosses de regal que van rebre els corredors el que van costar és possible que fossen regals dels patrocinadors però en Santa Pola la bossa de regals els costara 125.000 euros; a nosaltres la assegurança de la carrera ens costa 600 euros a Santa Pola 4.500 euros; mentres que a nosaltres el mesurament del circuit la seua senyalització, els jutges i el cronometratge ens degué costar uns esmorzars i sobre els 1.000 euros la informàtica, a Santa Pola 15.000 euros; i mentrestant, em pareix recordar que en el paquet anterior teníem nosaltres inclosa la megafonia i el so, en Santa Pola es gastaran 24.000 euros, si amics meus 24.000 euros en so, amb raó l'any passat se'm van posar els pèls de punta en el moment que va començar a sonar. 

I és que estem davant d'una de les grans, La Mitja Marató de Santa Pola s'ha convertit en una de les millors Mitges que es poden córrer a Espanya, per descomptat que sentim enveja però enveja sana perquè ja ens agradaria per a les nostres carreres poder acostar-nos no sols a eixe pressupost sinó acostar-nos al mes important per a mi que és la capacitat organitzativa que s'ha de tindre per a moure eixos euros, per a posar en el seu lloc a tanta gent com els farà falta, així com per a moure als 6.800 corredors que este diumenge ens reunirem en Santa Pola, l'equip humà que deuen tindre és sens dubte molt bo. 

 Però no sentim en realitat enveja de ninguna clase ni bona ni ruin de La Mitja de Santa Pola perquè enveja seria entristir-se pel bé dels altres i a nosaltres no ens succeïx tal cosa, més aïna al contrari el que sentim és admiració.

L'enveja ens aniria destruint, no ens deixaria disfrutar el diumenge que ve de tot l'ambient que ens trobarem i ens entristiríem per l'èxit de La Mitja, si fórem envejosos  despreciaríem les qualitats de Santa Pola i desprestigiaríem els seus triomfs, en fi ens convertiríem en uns pessimistes.

Però nosaltres anirem el diumenge a Santa Pola a divertir-nos, a captar el que de positiu trobem, anirem a alegrar-nos de poder estar en un gran esdeveniment esportiu i després quan donen l'eixida i ens trobem corrent i disfrutant del circuit i de l'ambient, llavors donarem les gràcies al Club Atletisme Santa Pola per saber com fer gran una Mitja Marató.

SOMIEM PERQUÈ NO.

Ya falta menys de trenta dies, la Marató ja s'acosta, Sevilla i València ens esperen i també els seus 42195 metres, tots ja tenim en les nostres ments com volem que es desenrotlle la carrera, ja haurem pensat com solucionar la majoria dels problemes que se'ns plantejaren, ja ho tenim tot quasi lligat i ben lligat. 

Però algú va dir que si arribem a una conclusió definitiva és perquè ens hem cansat de pensar, i és que l'home no pot deixar de pensar, el nostre cap sempre esta funcionant per això al veure la foto de l'entrada a meta de la marató de Sevilla del 1998, fa ara dotze anys, la  imaginació es posá en marxa; no ens trobem molt canviats, crec, pot ser veritat que la vestimenta es veja passada de moda però encara la conserve en plenes condicions, no hi ha en la foto GPS però si estora per al xip i cronòmetres, i és que si m'amague bé les canes crec que es podria repetir la foto.

I és que imitant a Walt Disney en Decidi Triomfar, aquell dia vaig descobrir moltes coses, vaig descobrir que podia baixar de tres hores en marató, vaig aprendre que la marató és paciència, vaig descobrir com córrer la marató, vaig aprendre com entrenar-la,  i és que aquell dia del segle XX en el llunyà 1998 “Aquell dia vaig decidir canviar tantes coses... aquell dia vaig aprendre que els somnis són només per a fer-se realitat, des d'aquell dia ja no dorm per a descansar... ara simplement dorm per a somiar”

Només que ara somiar de repetir eixa foto se'm fa molt difícil i em pot produir molt de dolor de cames o tal vegada no... Ara simplement dorm per a somiar.

QUE BÉ COMENÇA 2010.

Com ja va sent habitual en els últims anys, Xeraco és el lloc on comencem l'any, va sent també habitual que comencem el dia Reis hi ha dissenyar com pensem que se'ns presentara l'any i este 2010 esta dissenyat per a donar-nos moltes alegries, per a donar-nos moltes carreres i com no per a fer molts quilòmetres. 

Tal vegada enguany, per la proximitat de les maratons estem tots més expectants, estem més pendents dels entrenaments i això es nota en la carrera. Tots vam fer molts números, vam calcular els quilòmetres que volíem fer, vam tornar a calcular els ritmes a què volíem anar i al final vam calcular com ens va anar el dia.

I cal dir que a tots ens va surtir bé el dia Reis, l'any comença bé encara que els que heu llegit el comentari que ens ha deixat Bay haureu comprovat que este 2010 es queda curt, ja s'esta pensant en el 2011 i és que hem agafat corregudeta, ja ens passem d'any, encara que com bé comenta Carlos les marques per a Boston caldria assegurar-les a Sevilla i València, per si les mosques. 

També es va córrer el diumenge, els mas atrevits se'n van anar al quilòmetre vertical i els meis temeraris ens en vam anar uns a fer el seu llarg i altres a Lorca i als 10 quilòmetres de València, és que estem és molts llocs. 

XERACO.

CARLOS SISCAR BAY                               53:27,3

PASCUAL CARLOS COMPANY PUIG     54:33,2

CARMEN SALA FERRER                          56:21,4

FERNANDO VICENS PASTOR                  58:05,9

JOSE PASCUAL SENDRA FRANQUEZA 58:15,4

ENRIQUE LLAMBIES SENDRA               58:15,9

VICENT SALA GONZALEZ                      1:02:14,2

VICENTE SENDRA FRANQUEZA           1:02:14,3

ALBERTO JOSE PONS SORIANO            1:02:43,6

DAVID CAMPS SENDRA                          1:03:17,0

JUAN ANTONIO SERVER MILLET          1:04:15,1

JUAN JOSE ARBONA ESCRIVA               1:05:13,2

LAURA PASCUAL PASCUAL                  1:07:39,0

JOAQUIN SALA FERRER                         1:13:51,2

RAMON ALEMANY SENDRA                 1:19:34,5

KILOMETRE VERTICAL.

JOSEP PALACIOS COSTA               1:22:46

JOAQUIN SALA FERRER                1:59:02

CRISTINA PONS SENDRA              2:05:43

JUAN BAUTISTA BOLTA NAYA      2:08:17

MITJA DE LORCA.

CARMEN SALA     01:25:05.

VICENT SALA       01:33:50.

10 KILOMETRES DE VALENCIA.

FERRAN MAS SISCAR      00:40:52