Ya falta menys de trenta dies, la Marató ja s'acosta, Sevilla i València ens esperen i també els seus 42195 metres, tots ja tenim en les nostres ments com volem que es desenrotlle la carrera, ja haurem pensat com solucionar la majoria dels problemes que se'ns plantejaren, ja ho tenim tot quasi lligat i ben lligat.
Però algú va dir que si arribem a una conclusió definitiva és perquè ens hem cansat de pensar, i és que l'home no pot deixar de pensar, el nostre cap sempre esta funcionant per això al veure la foto de l'entrada a meta de la marató de Sevilla del 1998, fa ara dotze anys, la imaginació es posá en marxa; no ens trobem molt canviats, crec, pot ser veritat que la vestimenta es veja passada de moda però encara la conserve en plenes condicions, no hi ha en la foto GPS però si estora per al xip i cronòmetres, i és que si m'amague bé les canes crec que es podria repetir la foto.
I és que imitant a Walt Disney en Decidi Triomfar, aquell dia vaig descobrir moltes coses, vaig descobrir que podia baixar de tres hores en marató, vaig aprendre que la marató és paciència, vaig descobrir com córrer la marató, vaig aprendre com entrenar-la, i és que aquell dia del segle XX en el llunyà 1998 “Aquell dia vaig decidir canviar tantes coses... aquell dia vaig aprendre que els somnis són només per a fer-se realitat, des d'aquell dia ja no dorm per a descansar... ara simplement dorm per a somiar”
Només que ara somiar de repetir eixa foto se'm fa molt difícil i em pot produir molt de dolor de cames o tal vegada no... Ara simplement dorm per a somiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada