Milions d'anys després de brollar la vida sobre la faç de la terra; milers i milers d'anys després que aparegueren els primers humans; uns 2500 anys de la batalla de Marató, on va començar a nàixer la nostra mítica carrera; uns 114 anys de la primera marató popular en la ciutat de Boston; a 102 anys de la primera marató de 42195 metres on Dorando Pietri, amb el dorsal 19, entrara primer en meta; 37 anys després del naixement de Sa majestat Haile Gebrelassie, Rei de la marató; a 18 anys de la creació del mític club Ambra a Pego; quan ja han passat 16 anys de l'històric triplet en l'Europeu de marató d'Hèlsinki; l'any 15 del primer campionat del món de marató per a un espanyol en Goteborg a càrrec de Martin Fiz; l'any 13 del campionat del món de marató per a Abel Anton a Atenes; uns 11 anys després que Abel Anton tornara a ser campió del món de marató a Sevilla i la marató fóra espanyola; a només 2 anys de l'aparició a Pego de Dorsal 19; cuant fa ara poc més d'uns dies, a Pego, se celebrá la concentració de Dorsal 19, primer i com manen les normes, per a córrer i després en el Bar Zorrilla, i com mana el sentit comú, per a dinar i celebrar les Festes Nadalenques.
Per tant, tots estos anys han hagut de passar i succeir totes estes coses pa què la història de la carrera a peu a Pego tinguera un fet més a destacar.
Si a Pego, el dia 3 de gener com ja estava anunciat cap a 5 mesos ens vam reunir, sobretot, per a parlar de carreres a peu, vam parlar de córrer mentres realitzàvem els 20 quilòmetres que ens vam marcar com a objectiu, vam parlar d'entrenaments mentres en les pistes després de córrer ens recuperàvem de l'esforç i sobretot vam parlar de marató en el menjar en el Bar Zorrilla.
Si és veritat que vam parlar molt, però que vam dir, que vam dir de la Volta a la Marina, que vam exposar de les mitges que ens esperen en els pròxims mesos, que vam apuntar de les sèries que s'estan realitzant per les pistes, que van explicar d'eixos llargs que cada vegada es fan més llargs i que s'estiren com el xiclet, que es comentá de les maratons que ens esperen en el mes de febrer, es va indicar alguna cosa de com correríem les maratons, es va explicar un poc dels grups que es van compondre pa Sevilla,
estic segur que si però entre les paraules que s´han porta el vent i l'alcohol que reunix entre les seues propietats la de fer-nos oblidar els records enrevessats, sol recorde amb claredat el que vaig escriure en un tovalló – Fer les inscripcions a la marató de Sevilla a, Alberto, Vicent, Tony i menys de 30 a Bay- .
I és que si a Pego ja se sap el que significa un quilòmetre en Setaigües, ara també sabem el que significa 30 minuts en marató, i és que si un quilòmetre en Setaigües indica la diferència entre guanyar o perdre, 30 minuts en marató ens unix.
Perquè, 30 minuts pot ser que per a alguns només siga mitja hora però en Dorsal 19 s'han convertit en una quantitat de temps que reunix en el seu interior a tots els corredors que en el mes de març no els costara desembossar l'esmorzar que realitzarem per a parlar de les nostres maratons.
Si amics meus, no a anys sinó només a 30 minuts de la millor marca a Dorsal 19 en marató durant el mes de febrer és on cal estar.
Això em pareix recordar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada