IN MEMORIAM

dissabte, 2 de gener del 2010

A SES MAJESTATS ELS REIS MAGS.

Reconegudes majestats:

     Fa molts anys que no els escric una carta, però este matí m'han comentat que no em portarien cap regal i he pensat – Això serà perquè no els he escrit la carta - , i ací estic.
     Sóc un corredor de Dorsal 19, un club de corredors de Pego, jo crec que ens  hem portat bé enguany, així que m'atrevisc a demanar-los que ens porten algunes coses.
     Estaria bé demanar-los que ens portaren el final de les guerres així com de la fam en el món però ja imagine que estan vostés en la tasca des de fa uns anys, així que els demanaré algo un poc més fàcil.


     No els demanaré que ens porten sabatilles per a córrer perquè el dia del seu amic Sant Silvestre estreni unes noves a Crevillent, tampoc els vaig a sol·licitar uns xandalls o vestimentes per a córrer perquè els tenim demanats i els estrenarem en La Mitja Marató de la seua, espere, també amiga Santa Pola, ni els demanaré GPS, ni cronòmetres, ni pulsòmetres ni cap tipus d'aparell electrònic per a córrer perquè de tot açò tenim la gran sort de tindren.
     Els demanaria amb humilitat que ens portaren:
     Il·lusió, tampoc faria falta molta perquè tots els corredors de Dorsal 19 en tenim prou però si que ens la mantingueren quan passàrem per eixos moments roïns que de tant en tant ens toquen a tots els corredors.


     Senzillesa, pa què sapiem distingir quals són les nostres possibilitats ja siga en els entrenaments o en les carreres.
     Valentia, per a atrevir-nos amb aquells reptes que ens proposem.
        Alegria, cada vegada que ens trobem corrent, perquè serà la manifestació que estem disfrutant de la nostra afició.
     Paciència per a continuar corrent, cuant el cansament ens faça desistir, pa que les dificultats no ens resten l'anim, pa que els obstacles que ens anem trobant només siguen oportunitats per a continuar creixent com a corredors, que siguen reptes que ens permeten créixer també com a persones.
     Els demane també salut, salut pa què es recuperen els que estan lesionats i salut per a quan ens lesionem ens recuperem.
      Abusant de la seua generositat, m'atrevisc hi ha fer la meua ultima petició, que correguem tots una marató, ja se que són 42 quilòmetres i que són molts, i que molts dels nostres corredors patiran i ho passaran malament però la sensació que es té al creuar la línia de meta és una experiència que deurien tindre tots els corredors i per a això els he demanat, il·lusió, senzillesa, valentia, paciència, esperança i salut.

     Tot l'anterior no ho demane només per als corredors de Dorsal 19, ho demane pa què ho puguem compartir amb tots els clubs de corredors de la Marina, vull compartir-ho especialment amb cada corredor que ens trobem en qualsevol carrera, ja siguen rivals o no. 
      Els desig a vostés volguts Reis Mags, feliç fi de viatge.
     I m'acomiade agraït, per la il·lusió que van depositar en mi quan era un xiquet. 
     Gràcies perquè un dia els esperí amb la il·lusió de xiquet i hui els puc esperar amb la il·lusió d'un home.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada