NOVA IMATGE.

Dins de pocs minuts estrenarem els nostres nous xandalls, amb açò anem hi ha donar una donar una imatge de club nova i que esperem siga fàcilment identificable, també intentarem mantindre el disseny del xandall en tota la indumentària que utilitzarem en els pròxims anys, però a l'utilitzar tots el mateix xandall o la mateixa indumentària estarem donant una imatge de grup, de club en definitiva, estarem donant per tant una imatge d'unitat.

La unitat dels corredors de Pego entorn de Dorsal 19 no és només uniformitat sinó ha de significar un poc més, ha de significar col·laboració, ha de significar enriquiment d'experiències i intercanvi de les mateixes.

Cada u, amb les seues virtuts i valors, col·labora en el bé comú que és la unitat. En el refranyer se'ns recorda que  “la unió fa la força”. El mateix sentiment humà sempre ens porta a la unitat.

Res del que ens succeïx quan correm és indiferent i el que dóna consistència al club és la busca de fer que prevalga més el que ens unix que el que ens dividix. I en eixe buscar junts el que ens convé com a corredors és el que ens portara a ser creïbles com a club.

Tenim la sort de viure en una zona on el numere de carreres augmenta any rere any, tenim molta informació sobre com entrenar, com alimentar-nos en resum tenim tot el que és necessari per a practicar este bonic esport, però la carrera a peu també és un esport que ens ha de socialitzar, ens ha de provocar que ens ajuntem i que compartim la nostra afició i que millor que fer-ho amb els que ens rodegen, és el que intentem en Dorsal 19.

.  

Es comprén que açò és difícil però no impossible. La impossibilitat indicaria que hi ha incapacitat, al contrari, tenim la suficient capacitat per a treballar i aconseguir un dialogue entre tots, que ens porte a aconseguir tots els objectius comuns, eficaços i positius.

No se si haurem encertat amb el disseny, si és bonic, si és agradable a la vista, si és còmode, si és practique, si esta a la moda o no, si  haurem encertat amb els colors, ja se sabrà però esperem almenys que siga elegant o millor dita que siguem elegants quan ho portem.

Però no elegants només en l'aspecte del vestit o a l'arreglament extern. L'elegància dels corredors de Dorsal 19 ha de ser una elegància a l'estil grec, hui tan perduda, que els elegants són els que realitzen accions belles, accions que un realitza abandonant el seu propi interés per a emprendre la busca de l'en si mateix valuós, allò que val la pena per si mateix, el que té caràcter de fi, el que una vegada aconseguit dóna la felicitat i la perfecció.

Anem a les carreres, vestim-nos amb el nostre nou xandall i representem a un grup de corredors que no sols amen la carrera a peu sinó que actuem espontània i moderadament, amb gust i estil personal i busquem i mostrem sempre motius per a expressar l'alegria que ens dóna la carrera a peu, i açò ens farà elegants.  

L'important de l'elegància és que no siga només imitació exterior, sinó expressió d'un món autènticament personal. Açò és el que he volgut dir, amic lector. Si l'home parla, no sols amb les seues paraules, sinó també amb la seua expressió, amb el seu gest, amb la seua figura, amb el seu vestit i aparença, dir les coses bellament es torna no sols bo, sinó desitjable, perquè a l'exercir-se ens dignifica com a persones i eleva al nivell de lo verdaderament humà, el compromis de vida que tenim amb els altres.