IN MEMORIAM

diumenge, 31 de maig del 2009

VILA REIAL, UN BON ENTRENAMENT.

Hui hem acabat esta setmana d'entrenament en La Mitja de Vila Reial, i hem de dir que hem complit amb tot allò que s'ha previst, si bé el circuit no es prestava a mantindre un ritme constant ja que els seus continus canvis de direcció ens fea estar mes pendents dels girs que de mantindre una velocitat constant que era el que ens interessava.

El pla era fer la carrera en progressió, així que la vam dividir en quatre parts de 5 km. El primer cinc mil a 5 minuts, per a després anar a 4:50, el tercer cinc mil a 4:40 i l'ultime parcial a 4:30 i recuperar l'ultime quilòmetre, pareixia fàcil i ho era sobre el paper però com vaig dir abans el circuit era molt complicat i difícil de seguir, només comentar que al començar l'ultime cinc mil vaig tindre com a llebre per uns metres a Carmen que m'atrapa, ja que s'havia perdut i havia trobat una altra vegada la carrera en el quilòmetre 12, va ser un autentique embolic però l'important era entrenar i es va aconseguir, l'últim cinc mil de Carmen i el meu per si sols ja valen la participació en la carrera.
MITJA DE VILA REIAL.
Carmen Sala. 1:29:27
Vicent Sala. 1:38:07.

dissabte, 30 de maig del 2009

TOT A PUNT PER A L'ESTIU.

Este matí hem provat el circuit que ens servirà de base per a les eixides dels diumenges al matí durant tot l'estiu, com podeu comprovar tots els que l'estiu passat el vau utilitzar per a recuperar-vos de les carreres del dissabte, és quasi el mateix amb els seus 15 quilòmetres clàssics que podrem convertir fàcilment en 10, passat del 7 al 13, o si ho creiem necessari en 20 si recorrem les dos vores del  riu passant per la bassa del Sinau.
L'eixida és la clàssica, en el Blau del Garapatar i els primers 6 quilòmetres són com sempre per la bonica i tranquil·la Marjal, després ja tornem al dur asfalt i només tindrem la suau pujada del cami de Rombi que des del quilòmetre 9 fins al 10,500 farà suar als que vullguen marcar un ritme mes ràpid, després només haurem de descendir suaument fins al Blau, on ens haurem de recuperar amb el bany amb hidromassatge que ens oferirà el  riu Bullent, els hidrats de carboni que ens subministrarà la fresca cervesa i les proteïnes que ens procuraran els cacauets, tot com ja va sent habitual comptara amb els mes que sucosos comentaris que realitzarem de la carrera del dissabte a la vesprada.

En el primer assaig de hui hem triat la cervesa Maternus, durant l'estiu anirem tastant diferents cerveses per a saber qual ens recupera mes rapid, i un bany de 10 minuts que ens ha deixat completament relaxats i preparats per a la carrera de dema matí.
Com podeu comprovar l'estiu ja s'acosta i cal estar preparats, el diumenge que ve si les eleccions al parlament Europeu no diuen el contrari esperem recuperar-nos de la carrera del dissabte  en Sant Antoni de Requena i d'Ondara.  

dimecres, 27 de maig del 2009

XXIII VOLTA A LA MARINA I ELS ART. 6 I 8.

Art.6  Els trofeus i obsequis s'entregaran en finalitzar la prova de Benissa a canvi de l'entrega del dorsal.Tindran obsequi especial del Circuit tots els participants que finalitzen set de les nou proves,siga quina siga la seua categoria des de Benjamins fins Veterans C.

Quan mirem l'articule 6 del reglament de la XXIII Volta a la Marina nos en adonem que el valor que se li dóna a eixos obsequis i trofeus per haver participat són diferents depenent de cada corredor, vull pensar que el verdader valor d'eixe obsequi és el reconeixement personal a un esforç que s'ha realitzat, eixe obsequi ens ha d'omplir d'orgull quan el mirem i recordem que vam córrer almenys 7 carreres en el 2009 en la Marina Alta, és un obsequi que ens recordara tot el sacrifici que vam fer i ens alegrarem i el disfrutarem, tot el seu valor és purament moral i personal, no s'ha d'entendre d'una altra forma.

Però que esta passant, pues que desgraciadament carrera rere carrera ens estem donant compte que cada vegada hi ha mes corredors que no comprenen que si no has participat en set carreres eixe obsequi no val res, no té cap valor, no ens podrà fer recordar amb alegria aquell 2009 en el que vam participar en la XXIII Volta a la Marina, si no hem participat en set carreres eixe obsequi no és res, no representa res, llevat que hi haja desgraciadament corredors que creguen que té un altre tipus valor que no deu ser un altre que l'econòmic, i jo els puc assegurar des d'ací que el seu valor econòmic és molt poc.

Art.8.1 Podrà ser motiu de desqualificació el fet de córrer amb el dorsal o el xip d’un altre corredor, no comptant per tant la prova com a disputada. En este cas ambdós participants quedaran desqualificats. 
Art.8.2 
Podrà ser motiu de desqualificació córrer sense dorsal, o portar-lo en un lloc no visible .
Art.8.3 No completar la totalitat del recorregut.

Però jo puc estar equivocat, i és fàcil que eixos prop de 50 corredors que no han fet cas de l'articule 8 del reglament, pensen que el valor d'eixe record és mes gran que la seua esportivitat, pensen que eixe regal val mes que la seua honestedat, que eixe obsequi val mes que la seua  honradesa, que eixa bossa amb la gravació de XXIII Volta a la Marina val mes que la seua integritat com a persones i com a corredors. 
No es donen compte que hui en dia amb una simple mirada a les fotografies de la carrera i a la classificacions de les carreres es descobrix ràpidament qui porta dos xips, qui en una carrera és un home i a la carrera següent entra en meta amb una aparença totalment diferent o inclús pareixent  una dona o al revés, no s'adonen que una cosa tan fàcil com comprovar els resultats d'un corredor en, www.maratonians.com, nos en adonem que ha corregut la mateixa vesprada en dos carreres al mateix temps, però és que no es donen compte que no val la pena per un obsequi que ja només té per a ells el valor econòmic, ja que el moral desapareix amb la trampa i la mentida, passar la vergonya de sentir-se descoberts.
En fi, de veritat no val la pena per un obsequi, que si no fóra pel valor sentimental que té, possiblement els corredors que ens estan enganyant ni tan sols se'l comprarien en una botiga, ho dic seriosament no perdem la nostra honestedat per cinc euros.

dilluns, 25 de maig del 2009

LA VOLTA A LA MARINA ALTA NO ÉS UN ESFORÇ INÚTIL.

Quan ens trobem al voltant de la mitat de la XXIII Volta a Peu a la Marina Alta és possible que comencem a pensar que “se'ns esta fent llarg” i podem començar a queixar-nos d'estar realitzant esforços inútils.
Recorde que quan anàvem a escola déiem per a què aprendre llatí si després no l'anem a parlar-lo mai, o per a què hem d'aprendre'ns els afluents del Duero si teníem a casa un bell atles per a consultar-lo quan volguérem. Ara l'argument continua sent el mateix encara que canvien els exemples: per a què aprendre a fer arrels quadrades si tenim calculadora en el mòbil, o saber què va fer Napoleó si tenim a mà en internet totes les pàgines que vullguem en el cas que necessitem saber-ho.

Però, a banda de l'interés que té la possessió d'una bona cultura general, la qual cosa no se sol tindre en compte –Només prou més tard es reconeix- és que, més important que el que puguem aprendre amb el nostre esforç, és aprendre a esforçar-se. 
Quan entrem en el món de la carrera a peu, sol succeir el mateix, si la XXIII Volta a Peu a la Marina és una escola per al corredor, haurem d'esforçar-nos per a poder aprendre i així poder aconseguir els nostres objectius, ara com ara, lo progressista és intentar suprimir l'esforç d'ací ens vénen tots els sistemes, que convertixen el nostre entrenament en una cosa entretinguda, en un joc. 
I és veritat que ens devem divertir entrenant però ens hem d'esforçar, això és a més el que més ens queda: amb el temps, s'obliden fàcilment les llistes de rius o de reis gots, o l'ús de logaritmes, tambe la XXIII Volta a Marina i totes les seues carreres, però queda eixe hàbit d'escometre lo dur: les virtuts del treball i del entrenament, passara esta edició de la Volta a la Marina però en nosaltres haurà de quedar eixe hàbit d'eixir a córrer, a entrenar i a continuar participant en carreres.

Llavors, intentar estalviar esforços és roín? La pregunta és un poc equívoca, i la resposta ha de ser un poc complexa. No es tracta, per descomptat, de desqualificar la part divertida de la carrera a peu. Lo treballós, en si mateix, no és un bé; el bé està en el que nosaltres podem aconseguir afrontant una tasca àrdua perdent la por a l'esforç. 
Una vegada que ens hem acostumat a realitzar xicotets esforços per a poder realitzar la Volta a Marina és una danya que este estiu no continuem esforçant-nos, mantenint eixos hàbits tan saludables que estem adquirint, descansant mes a les nits, controlant un poc millor la nostra alimentació, bevent un poc mas d'aigua, fumant un poc menys, prenent menys alcohol i sobretot eixint quasi tots els dies a córrer, així procurem aguantar este esforç que estem realitzant no sols el que dure la XXIII Volta a Peu a la Marina sinó tota la resta de l'any.

VOLTA A XABIA.

IVARS DESCALS, DARIO

0:37:07

SISCAR BAY, CARLOS

0:38:01

COMPANY PUIG, PASCUAL

0:38:35

LLAMBIES SENDRA, ENRIQUE

0:39:46

MAS SISCAR, FERRAN

0:39:54

VICENS PASTOR, FERNANDO

0:40:28

SENDRA FRANQUEZ, VICENTE

0:40:48

PONS SORIANO, ALBERTO JOSE

0:41:06

SENDRA REIG, FERNANDO

0:41:12

CAMPS SENDRA, DAVID

0:44:57

SERVER MILLET, JUAN ANTONIO

0:45:22

PASCUAL ESCRIVÁ, JUAN ANTONIO

0:45:41

PASCUAL PASCUAL, LAURA

0:46:17

SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL

0:46:22

MENGUAL COTS, CARLES VICENT

0:48:18

MENGUAL MOLL, JOSÉ

0:51:26

ALEMANY SENDRA, RAMON

0:54:51

ESPLUGUES BAÑULS, JOSE

0:55:04

Esperem que esta llarga llista de corredors que el dissabte van córrer en Xàbia i que setmana darrere de setmana ens acompanyen en la Volta a la Marina continuen acompanyant-nos durant tot l'estiu, esperem també que Dario vaiga a continuar amb el seu gran estat de forma també durant tot l'estiu i que amb un poc d'esforç puguem tots millorar la nostra forma física.