dissabte, 6 de febrer del 2010
dimecres, 3 de febrer del 2010
EL NOSTRE PA.
Podem dir que tenim el pa en el forn, ja només ens falta esperar per a saber si hem seguit ben tots els passos, d'ací a uns dies sabrem si amb Sevilla i València haurem triat bé la farina, si amb els nostres entrenaments llargs hem pastat ben tota la massa, si les nostres sèries han sigut el rent que haurà fet fermentar eixa velocitat que necessitarem per a la marató, sabrem prompte si hem deixat el temps necessari en repòs nostre cos perquè la massa fermente i augmente el doble el seu volum, si hem realitzat pas a pas tots entrenaments i tenim el forn a la temperatura adequada, quan obrim el forn el dia de la marató ens trobarem amb una carrera boníssima.
I és que encara que un poc laboriós, per als que disfrutem corrent reunir tots els ingredients necessaris per a esta marató ha sigut un treball fàcil i divertit.
Per a fer pa, igual que per a preparar una marató es requerix més paciència que esforç, paciència per als llargs temps que necessita la massa en la fermentació i en el repòs, com llarg és el temps que dediquem per a realitzar tots els nostres entrenaments.
Durant tot el procés que ens portara a menjar-nos el pa de la marató, ha de passar molt de temps en què estem exposats a moltes contrarietats, estem exposats a qualsevol classe de malalties, ho estem també a les lesions que ens poden aparéixer mentres entrenem i hi ha els problemes imprevisibles, els accidents.
Es denomina accident a un "Succés eventual o acció que involuntàriament resulta dany per a les persones o les coses", els corredors també estem exposats com totes les persones a estos successos, però si estem prop de la marató i ens succeïx un incident que ens impedix seguir amb el nostre entrenament i possiblement participar en la marató llavors estem davant d'una catàstrofe. Quan el grup de corredors és nombrós pot passar que algú es quede en el camí, recorde que l'any passat a pocs dies de la marató de València es lesioná Gerardo i enguany en un desgraciat accident esquiant, Bay esta tenint problemes per a continuar entrenant, espere que prompte ens done la notícia que ha tornat a l'entrenament amb normalitat i que el dia 21 a València serà de la partida, com a corredor s'el que se sent i com ja li vaig dir a Gerardo l'any passat “No em doneu consol, no em sabré consolar”.
Si servix d'ànim ací deixe l'altra vegada la cançó de Luis LLach, -Viatge a Ítaca- i és que la marató és com un viatge a Ítaca, molt llarg i amb molts problemes i és ací on ens vé de perlés Lluis LLach, perquè la marató és com Ítaca, i el seu entrenament el nostre Viatge a Ítaca, i escoltant esta cançó hem d'arribar a la conclusió que l'important no és Ítaca si no el Viatge, i si tots els que igual que Bay no poden estar en la línia d'eixida que pensen el que s'han divertit en l'entrenament, “ple d'aventures, ple de coneixences”, i “que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben” En fi que “Ítaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit”.
divendres, 29 de gener del 2010
POSAR-NOS A PUNT.
Per fi! Estem ja a dos setmanes de la marató i tot són nervis perquè els que se senten en forma no volen perdre-la i els que pensen que no ho estan volen adquirir-la en estos, escassos ja, setze dies i és que després d'uns quants mesos entrenant per a realitzar una bona carrera ens trobem en eixes setmanes en què hem de posar-nos a punt per a la marató.
Tots sabem el que ens costa posar-nos en forma, per això és important saber el que hem de fer per a arribar al dia i a l'hora de la carrera al cent per cent.
La posada al punt és una tècnica en la qual es realitza una reducció sistemàtica de la càrrega d'entrenament per a facilitar la súper-compensació física. La posada al punt és una tècnica complexa perquè la càrrega la podem reduir per mitjà del maneig de nombroses variables, com ara la intensitat, el volum, la duració i la freqüència de l'entrenament.
Sol succeir-nos que ens trobem pressionats per aconseguir la marca que fa tant de temps que estem buscant i no descansem el que és necessari per a satisfer les necessitats del nostre cos. Ens desesperem per millorar i progressar i pensem que el temps de descans pot retardar-nos en l'entrenament. Al no descansar ni permetre que el cos es recupere completament, ens fatiguem cada vegada més i el rendiment comença a declinar. Inicialment, el sobreentrenament pot produir-se en un intent de fer que el rendiment torne al seu nivell original, no obstant això el resultat final pot ser l'estancament i el desgast.
La pregunta és quant hauria de reduir-se la càrrega d'entrenament? Una posició extrema seria interrompre l'entrenament per complet. No obstant això, els resultats indiquen que la discontinuïtat temporal de l'activitat física porta al desentrenament i a la perduda de forma.
En poques paraules, aclarirem un poc el model bàsic de la súper-compensació, esta suggerix que un estímul fatigant, inicialment provoca una disminució en la preparació d'un corredor, la qual cosa al seu torn provoca la súper-compensació dels músculs i tendons per damunt dels nivells previs a l'entrenament.
Per exemple, la fatiga pot derivar en una disminució inicial del 4% en la força en una repetició màxima després d'una sessió d'entrenament amb sobrecàrrega. En uns pocs dies, quan la fatiga s'ha dissipat, els efectes de l'aptitud física més estables, però de menor magnitud poden permetre un rendiment de l'1% al 2% major que els nivells inicials. No obstant això, després de setmanes d'entrenament, es pot acumular fatiga fins a arribar a un punt en què més entrenament contribuirà més a la fatiga que a l'aptitud física, derivant en l'estancament o en la disminució en el rendiment. Per tant, és necessari un període en què es disminuïsca l'entrenament abans de la competició perquè l'aptitud física puga mostrar-se verdaderament.
L'objectiu fonamental de la posada al punt és maximitzar el rendiment i les nombroses variables subjacents que afecten el rendiment.
Les variables que poden manejar-se durant la posada al punt inclouen la intensitat, la freqüència, el volum i la duració de l'entrenament.
Però anem al mes senzill i fàcil que és reduir la quantitat de quilòmetres però sense abaixar la velocitat.
El normal seria reduir l'última setmana prop del 20% dels quilòmetres setmanals, però si hem estat realitzant molts quilòmetres i des de fa alguns mesos seria aconsellable que la penúltima setmana ja reduírem un 10%.
La reducció ens servirà per a assimilar l'entrenament de les anteriors setmanes i aconseguir una bona posada al punt.
Durant esta disminució no deurem de desminuir el nostre ritme d'entrenament, perquè així evitarem córrer amb la sensació de tindre les cames pesades.
Seria aconsellable realitzar l'últim entrenament de sèries el dimecres i no sobrepassar el ritme de marató, un bon entrenament seria 30 minuts a un ritme uns segons més lent que el nostre ritme de marató.
Si ens limitem a córrer només a ritmes lents correrem el risc de sentir-nos amb les cames pesades i les nostres cames estaran com letàrgides.
Haurem d'evitar en la mesura que es puga els circuits amb pujades, no per l'esforç de pujar sinó per les baixades que ens sol·licitaran un treball als nostres músculs al què no estan molt acostumats.
Ara uns últims consells que supose ja els tindreu, perquè ja els publique per a la marató de Sant Sebastian, però com les maratons que ens vénen també tenen 42195 metres els consells ens serviran igual.
Serà quasi segur que alguns d'estos consells ja els sabrem però és important repassar-los, a pocs dies de la marató és necessari recordar-los, en definitiva és el “entrenament invisible” que ens donarà la millor condició per al diumenge i que no hàgem de desperdiciar per alguna tonteria tants mesos d'entrenaments.
Començarem pel dijous.
De bon matí ja començarem a pensar en marató i ho farem augmentant els carbohidratos (pa, cereals, dolços sense crema, guerxots…) però sense exagerar. Al mateix temps cal reduir l'entrenament en quilòmetres i en ritme, ara només cal mantindre relaxada i solta la musculatura de les cames, ja no podem millorar en res la nostra forma.
Una altra qüestió sera en què quantitat, pues amb mitja hora hi ha mes que suficient.
Divendres.
A dos dies de la marató cal continuar prestant atenció a l'alimentació, cal continuar buscant carbohidratos on siga.
Sempre a sigut aconsellable descansar hui i entrenar el dissabte però enguany els que estiguen de viatge deuen aprofitar i descansar, això si cal eixir a caminar a la vesprada per a soltar un poc les cames.
Dissabte.
El dia abans de la marató deu ser un dia de descans i de preparar la carrera de matí, però com no vam córrer ahir hui hauríem d'eixir el normal sera córrer 30 minuts i deuria ser enjorn, almenys 24 hores abans de la marató. Amb l'alimentació deurem seguir igual però a més deuríem reduir al mínim les proteïnes (carns, ous…).
Recordar també que a la vesprada cal procurar descansar el màxim possible.
Tindrem abans de retirar-nos a l'hotel cal memoritzar el setge de l'eixida així com saber per on cal arribar i localitzar el camí de tornada des de la meta.
No ens deurem gitar sense preparar la roba per a demà, posar el dorsal, el xip, i una cosa important recordar-se de posar el despertador, cal portar un despertador o el mòbil...
dimarts, 26 de gener del 2010
ÉS POSSIBLE MILLORAR?
Ha passat la mitja de Santa Pola i pense que no tinc ja res que afegir a com ha sigut esta carrera, res que agregar a com ha sigut la seua organització, res a dir que no sabérem els que ja fa anys que estem acudint a ella, ha sigut com sempre, perfecta.
Només es podria completar de dir que s'han batut els dos rècords de la prova, dada esta que crec que sempre té molta importància encara que també se li esta donant molta importància a un altre rècord que és el de la participació de corredors, que per a mi no té massa importància però que comprenc que
a tot organitzador de carreres quan ja no pot millorar en el muntatge de la carrera, ni en l'atenció al corredor, ni en la infraestructura per a atendre tots els participants, ni en premis, ni tampoc pot millorar la climatologia només li quede l'intentar millorar en el numere de participants, però estic segur que els organitzadors d'estes carreres tan multitudinàries ja estaran pensant com millorar en algo més, encara que en Santa Pola els va hi ha resultar difícil.
Altres rècords que s'han superat i dels que ningú comenta molt han sigut la quantitat de corredors que han realitzat el diumenge el seua marca personal, només en Dorsal 19 han sigut 3 marques personals i dos temps que cap a quatre anys que no es realitzaven i és que a pesar de les complicacions en l'eixida, sempre complicada quan hi ha tanta gent, la carrera ha sigut molt ràpida i pense que tenim en la Comunitat millors circuits, però el de Santa Pola és molt ràpid.
Fernando Mas. 01:32: 16
Pedro Garrigos: 01:46: 16
Juan Bolta: 01:48: 12
Paco Ceresola: 01:56: 04.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)