EL NOSTRE PA.

Podem dir que tenim el pa en el forn, ja només ens falta esperar per a saber si hem seguit ben tots els passos, d'ací a uns dies sabrem si amb Sevilla i València haurem triat bé la farina, si amb els nostres entrenaments llargs hem pastat ben tota la massa, si les nostres sèries han sigut el rent que haurà fet fermentar eixa velocitat que necessitarem per a la marató, sabrem prompte si hem deixat el temps necessari en repòs nostre cos perquè la massa fermente i augmente el doble el seu volum, si hem realitzat pas a pas tots entrenaments i tenim el forn a la temperatura adequada, quan obrim el forn el dia de la marató ens trobarem amb una carrera boníssima.

I és que encara que un poc laboriós, per als que disfrutem corrent reunir tots els ingredients necessaris per a esta marató ha sigut un treball fàcil i divertit.

Per a fer pa, igual que per a preparar una marató es requerix més paciència que esforç, paciència per als llargs temps que necessita la massa en la fermentació i en el repòs, com llarg és el temps que dediquem per a realitzar tots els nostres entrenaments.

Durant tot el procés que ens portara a menjar-nos el pa de la marató, ha de passar molt de temps en què estem exposats a moltes contrarietats, estem exposats a qualsevol classe de malalties, ho estem també a les lesions que ens poden aparéixer mentres entrenem i hi ha els problemes imprevisibles, els accidents.

Es denomina accident a un "Succés eventual o acció que involuntàriament resulta dany per a les persones o les coses", els corredors també estem exposats com totes les persones a estos successos, però si estem prop de la marató i ens succeïx un incident que ens impedix seguir amb el nostre entrenament i possiblement participar en la marató llavors estem davant d'una catàstrofe. Quan el grup de corredors és nombrós pot passar que algú es quede en el camí, recorde que l'any passat a pocs dies de la marató de València es lesioná Gerardo i enguany en un desgraciat accident esquiant, Bay esta tenint problemes per a continuar entrenant, espere que prompte ens done la notícia que ha tornat a l'entrenament amb normalitat i que el dia 21 a València serà de la partida, com a corredor s'el que se sent i com ja li vaig dir a Gerardo l'any passat “No em doneu consol, no em sabré consolar”.

Si servix d'ànim ací deixe l'altra vegada la cançó de Luis LLach, -Viatge a Ítaca- i és que la marató és com un viatge a Ítaca, molt llarg i amb molts problemes i és ací on ens vé de perlés Lluis LLach, perquè la marató és com Ítaca, i el seu entrenament el nostre Viatge a Ítaca, i escoltant esta cançó hem d'arribar a la conclusió que l'important no és Ítaca si no el Viatge, i si tots els que igual que Bay no poden estar en la línia d'eixida que pensen el que s'han divertit en l'entrenament, “ple d'aventures, ple de coneixences”, i  “que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben” En fi que “Ítaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit”.