FOC MARATONIÀ.

Els dies van transcorrent molt ràpids i ens trobem que els nostres dies tenen molt poc de temps per a entrenar i deixar escrit en este blog el que va succeint en el nostre club, però ens movem.

En estos últims dies hem redactat els estatuts per a formalitzar una Associació Cultural que esta formada pels clubs de la Marina Alta i que serà l'encarregada de portar avant la Volta a Peu a la Marina Alta, hem dissenyat un cartell per a anunciar la nostra I Mitja Marató “Vila de Pego” en la carrera de Gandia i València, hem entrenat i hem mesurat ja 13 quilòmetres del circuit de La Mitja marató i  el cap de setmana passat vam acudir a córrer una marató i una mitja.

         Córrer una marató és un esdeveniment que es prepara amb molta il·lusió durant uns quants mesos i que  entrenem a poc a poc per a arribar a eixe gran dia amb la incertesa de no saber de ciència certa el que ens succeirà i que finalitzem havent portat al nostre cos i a la nostra ment a llocs que ens eren desconeguts, a llocs en què passar de l'èxit al fracàs és qüestió de breus moments, a llocs en els quals no sabem distingir si estem plorant o somrient, a un lloc on no sabem si el que hem realitzat és una gran gesta o una gran estupidesa i és que açò és una part de la mística de la marató.

Carlos Siscar ens esta mostrant una altra forma d'entendre i veure la marató, els temps canvien i una gran muntanya se'ns convertix en una xicoteta lloma a la què ens agrada pujar contínuament per a disfrutar del paisatge que observem des d'allí dalt, Carlos s'ha enamorat d'eixa cima de 42195 metres a la què necessita coronar assíduament per a calmar la seua fogositat pels quilòmetres i la seua passió per la marató, esta setmana una altra vegada se'ns ha pujat a la seua muntanya esta vegada en Port Aventura i ara estarà tranquil i relaxat uns quants dies fins que la xicoteta flama de la marató torne a provocar un incendi en el seu interior i no tinga una altra solució que pujar una altra vegada a la seua muntanya per a sufocar el seu ardor maratonià, esperem que mai se li apague per complet el foc maratonià i que sempre guarde alguna brasa.

1ª Marató Costa Daurada - PortAventura Salou 2010.

Total acabats: 434 atletes.

CARLOS SISCAR BAY. Llebra - guia oficial de la MCD de 3h30m.

Lloc general: 156.

Mitja Marató en: 1h 44m 32sg.

Marató en: 3h 29m 45sg.

Mitja de Petrel.

CARMEN SALA: 01:23:46.

ATIBACAT.

     Atibacat es podria denominar este cap de setmana en què una altra vegada hem tingut de tot, rècord en Mitja Marató, dos mitges maratons i una carrera de muntanya sense comptar que la roda topogràfica ja ha començat a rodar perquè ja vam mesurar els primers tres quilòmetres i des de meta fins al quilòmetre 20.

La millor marca de la temporada en Mitja tènia que moure's i així ho va fer, Carlos Siscar va trobar una carrera homologada i ja esta, 01:24:19, Castelló té un bon circuit i enguany a més va comptar amb un gran ambient però no ens hem de conformar perquè segur que ho podem fer millor.

Sueca va tindre este cap de setmana també el seu Mitja Marató, carrera esta que ha d'anar any rere any ascendint en numere de participants perquè per circuit i organització esta cridada a ser un referent, però este cap de setmana els corredors ens devíem repartir en molts llocs, Castelló, Xirivella, Xativa, Mislata i el Gegant de Pedra, i a vegades un detall com a elecció de la data pot marcar l'èxit d'una carrera.

Els nostres corredors que van assistir a Sueca, majoritàriament, continuen amb la seua preparació per a la marató de Castelló i els seus temps cal mirar-los únicament com un entrenament més dins de la seua preparació.

A Ondara vam tindre la carrera de muntanya que puja a Segaria i Dorsal 19 participá amb els seus corredors més exploradors o tal vegada caldria dir amb els més excursionistes perquè 

moltes vegades és anar de recreació i fer un poc d'exercici físic encara que sol succeir-nos que acabem com en una correria en la que acabem destrossats però és el que té la muntanya que mai se sap el que ens anem a trobar i que és el que ens va hi ha succeir.

CASTELLO.

Carlos Siscar; 1:24:19.

GEGANT DE PEDRA.

 David Camps; 1:47:50.

Toni Server; 1:56:29.

Batiste Bolta; 2:02:43.

Ferran Mas; 2:05:59.

SUECA. 

Carmen Sala; 1:26:33.

Vicent Sendra; 1:33:29.

Vicent Sala; 1:37:54.

Pascual Sendra; 1:41:03.

Alberto Pons; 1:42:59.

Tony Wooday; 1:46:15.

Haile Gebreselassie descansa

L'etíop Haile Gebreselassie, el millor fondista de tots els temps, ha anunciat hui la seua retirada de l'atletisme.

  Esta comunicació va ser feta després del seu abandó de la Marató de Nova York, per una tendinitis en el genoll dret després de córrer 25 quilòmetres de ruta.

"Mai pense en la retirada, però per primera vegada este és el dia. Permeteu-me que ho deixe i em dedique a altres treballs després d'açò", va declarar el plusmarquista mundial de marató (2h03:59).

Amo de dos medalles d'or olímpiques i quatre títols mundials en 10 mil metres, a més del vigent rècord mundial, Haile portava de forma paral·lela l'esport i alguns negocis a Addis Abeba.

"És millor deixar-ho ja. No vull tornar a queixar-me a partir d'ara", va destacar.

Gebre, qui va debutar hui en la marató de Nova York -, una carrera sense la qual, segons va dir, el seu historial mai estaria complet--, es va retirar després de patir intens dolors en la seua cama afectada.

Era la primera vegada que el plusmarquista mundial participava en la marató de Nova York.

Dos anys després d'establir a Berlín el seu actual rècord mundial de marató, Gebreselassie posa fi a una carrera esportiva d'excel·lència caracteritzada per dos joies d'or olímpiques en 10 mil metres i diversos títols mundials en distàncies compreses entre els mil 500 metres i la marató.

En la seua àmplia historia de resultats s'assenyalen 15 rècords mundials i en l'actualitat conserva els de 20 mil metres (56:26.0), 10 quilòmetres en ruta (27:02) i marató (2h03:59).

Abans va tindre també els de 5 000 i 10 000 en pista.

En esta última distància està imbatut des de 1993.

Un ràpida ullada al seu historial ens mostra el següent:

Campió mundial d'1 500 en pista coberta en Maebashi 1999; campió mundial de 3000 en sala a París-1997, Maebashi-1999 i Birmingham-2003; subcampió mundial de 5 000 en Stuttgart-1993.

Ademes campió mundial de 10000 en Stuttgart-1993, Göteborg-1995, Atenes-1997 i Sevilla-1999.

Subcampió mundial de 10000 a París 2003; campió olímpic de 10000 en Atlanta-1996 i Sydney-2000.

Campió mundial de mitja marató en Bristol-2001

Primera I Mitja Marato "Vila de Pego"

Dilluns passat vam córrer per primera vegada la I Mitja Marató “Vila de Pego”, amb uns números que ja comencen a ser interessants per exemple, ja vam comptar amb una participació de 12 corredors que van poder disfrutar de la zona d'eixida i meta així com patir la pujada fins a la plaça de l'Ajuntament, després es van alegrar de la suau baixada fins a tornar a la zona de meta, i hi ha línia seguida ja vam poder sentir les primeres queixes entre els quilòmetres 3 i 4 on haurem de pegar un gir de 180é per a poder ajustar la distància exacta, a continuació vam disfrutar de la carrera a peu per la carretera del Mar amb la vista posada en la nostra Marjal i el nostre mar Mediterrani fins a arribar a la carretera d'Oliva- Ràfol, amb Segaria i l'entranyable port de Sorell al front, però abans d'arribar a les seues faldes vam girar a la dreta per la carretera de Marenys que amb la mola de Cabal amb el seu Pilaret en el nostre horitzó ens recorden les vegades que hem realitzat eixa “volteta” que unix Sagra i Ràfol amb Pego.

Però tornem una altra vegada a girar esta vegada pel cami Sequies que ens fica de ple en l'essència del camp pegoli, els tarongers,  i este xicotet camí ens deixara com si d'una aparició fóra en el lloc que es pot convertir en el més representatiu de La Mitja Marató “Vila de Pego”, la llarga recta de la carretera de Dénia que amb el seu més d'un quilòmetre ens va a donar temps d'observar al fons la silueta del nostre poble amb el seu campanar situat en el centre i que ens farà més agradable eixa llarga recta que tornarem a realitzar en el final de la carrera, però abans haurem de passar una altra vegada per meta i repetir en part este circuit que en esta segona ocasió no podíem oblidar-nos de mostrar a tots els nostres companys en la carrera a peu, el cami de Rombi, camí este on els corredors de Dorsal 19 hem hagut de patir en els entrenaments i que tant disfrutarem en La Mitja Marató.

En fi dotze corredors que van inaugurar el circuit que hem dissenyat pa què siga el més còmode possible dins de la Vall de Pego, ara només ens queda  començar a mesurar-lo amb la roda topogràfica i col·locar els punts quilomètrics i després el tornarem a provar i eixe dia posarem el que serà el primer rècord del circuit, fins llavors entrenarem i mesurarem.