IN MEMORIAM

diumenge, 31 de març del 2013

LaFerrari, LaMarató


     Me n'he adonat que quan parle o escric sobre marató solc utilitzar igualment el masculí o el femení, pense que no representa cap problema utilitzar les dos formes, encara que en espanyol esta clar que el substantiv marató és masculi, a partir d'ara utilitzaré igual que Ferrari en el seu ultime model, LaFerrari, el femení.


     La marató, intentare utilitzar el femení en contra de la RAE perquè pense que quan els corredors ens referim a “la marató” ho estem fent a “la carrera” de 42195 metres i perquè en valencià pense que tambe és femení.
     I d'altra banda, intentare que no se m'escape la paraula marató per a denominar a qualsevol altra carrera que cobrisca una distància distinta.


     I encara que d'ara en avant vaig a denominar-la en femení no per això deixa de ser una carrera dura i difícil, a la que ja no podem oblidar i menys viure sense ella.
     Ací teniu un articule interessant sobre: Marató, masculí o femení?

dissabte, 30 de març del 2013

No hem de canviar


     Quasi sense donar-nos compter se'ns ha passat la Setmana Santa i per a molts dels corredors que ens entrenem durant tot l'any per a estar en plenitud de forma només en dos esdeveniments durant l'any, estes festes representen l'oportunitat de realitzar els nostres entrenaments amb més tranquil·litat i dedicació, així com poder realitzar algun entrenament més especial i encara que molts acudim a les celebracions de Setmana Santa, hi ha temps més que suficient per a entrenar.


     Als que ens agrada la marató estar durant dotze mesos entrenant per a donar-ho tot en una carrera o màxim dos representa tindre una mentalitat especial, diferent dels esports en què es competix totes les setmanes.
     Ja haurem sentit moltes vegades que un tant per cent molt elevat de la marató esta en el cap, és cert, perquè durant eixos mesos en què entrenem passem per estats de forma molt diferents i saber escoltar al nostre cos i mantindre's amb el cap fred quan estem pensant que els entrenaments no ens ixen com nosaltres volguérem és una tasca molt complicada.
     Mantindre l'estat d'ànim elevat quan tenim algun problema i veiem com passa de llarg eixa marató que amb tanta il·lusió hem preparat sabent que haurem d'esperar un any per a tornar a intentar-ho és realment dur.


     No hem d'acovardir-nos si ens trobem amb eixos problemes, basta mantindre's brillants i trobar les raons per les quals hem arribat a eixa situació. Escoltant al nostre cos és com arribarem més fàcilment a trobar la solució. 
     Se'm revolucioná el galliner l'altre dia quan comente que ja hauríem d'estar pensant en la marató de València, no tots és veritat, però si aquells que van hi ha enfrontar-se amb la marató per primera vegada i no tenen encara el fons necessari.
     Com podem arribar a pensar en córrer una marató quan córrer la Volta a Pego ens resulta una empresa quasi impossible?
     Ja es que només el seu nom espanta: ma-ra-tó. Que imaginar-se alguns detalls com els 42195 metres, que de només llegir-ho ens fan mal les cames, que ens diguen que el rècord del món esta per les 2h i 3m'i que nosaltres passarem de les 4h es una bogeria!


     A molts els resulta difícil creure-s'ho, però córrer una marató és certament una aventura accessible a tots. Però, no de hui per a demà, ni a una velocitat exagerada. Fa falta molta calma, temps i una gradual preparació i així tots poden arribar a córrer-la, a qualsevol edat.
     Ja se que ha de ser una decisió personal i que no cal forçar a ningú a córrer-la però jo pense que és una experiència que tot corredor deu provar. La marató o la marató és una d'eixes aventures que, sense esperar-ho, canviara la vida de tot aficionat a la carrera a peu, perquè ens obliga a entrenar-nos durant molts mesos, a conéixer el nostre cos d'una manera que mai podíem imaginar i que suaument modificara el nostre estil de vida.
     La marató, és una aventura de la què tornarem diferents i tal vegada millors.
     La marató de València esta lluny però ningú a dit que esta aventura siga curta ni ràpida ni fàcil.
      No hem de canviar la nostra forma de correr, només aprendre, i aprendre no és canviar, és créixer.

dilluns, 25 de març del 2013

La Mitja Marató de Dénia.


     No vaig poder córrer la Mitja Marató de Dénia per problemes no físics sinó burocràtics perquè no vaig poder amb la targeta realitzar el pagament i això em va donar l'oportunitat de passar un matí veient la carrera i parlant de marató i emvaig adonar de la por que tenen als 42195 metres molts corredors.


     Molts de nosaltres al llegir i escoltar les històries de corredors en la marató podem arribar a pensar que la marató és per a súper hòmens però no és així.
     Quan veiem que els corredors professionals són capaços de córrer una marató a una velocitat pròxima als vint quilòmetres hora ens espantem, sobretot al donar-nos compte que molts de nosaltres ens costaria a eixa velocitat realitzar amb una bicicleta una marató.
     És clar que l'elit és una altra història i cal tindre un físic especial per a poder córrer durant 42195 metres a eixa velocitat però els populars som una altra història.
     La nostra marató és molt més fàcil de preparar i de córrer.
     El gran problema de la marató és que no existix ser humà, ja siga elit o popular, que tinga la suficient reserva energètica per a acabar una marató.


     El cos humà posseïx de mitjana uns depòsits de glucogen que estan prop de donar-nos unes 2000 calories, però per a acabar una marató ens fan falta almenys 2500. El corredor que gràcies al seu entrenament siga capaç de consumir menys energia per quilòmetre acabara en millors condicions la marató.
     Ací esta el nostre limite, la maquina humana per molt entrenada que este només és capaç de guardar en el fetge 600 grams de sucre en forma de glucogen que se'ns acabara entre els quilòmetres 30 i 35 de la nostra marató. El mite del mur en la marató prop del quilòmetre 30 no és una llegenda, és una llei fisiològica.
     Que ens succeïx llavors fins a arribar a meta, pues que el nostre cos començara a consumir greixos el que ens obligara a baixar el nostre ritme perquè no produïxen la mateixa quantitat d'energia, arribats a este punt molts corredors no estan acostumats que els seus cossos consumisquen greixos i ho passen prou mal fins a arribar a meta.


     Per a un corredor popular la solució és fàcil, cal entrenar molts quilòmetres consumint greixos i açò és molt fàcil d'aconseguir perquè només hem d'entrenar més lentament, el problema vindria si no volem que el nostre ritme baixe molt, però com a populars només de mantindre-ho tenim més que suficient.
     Pareix fàcil, però molts de nosaltres no ho fem perquè cada vegada que realitzem un “llarg” el realitzem massa prop del nostre ritme de marató i així no aconseguirem entrenar consumint greixos, molts pensen que córrer llarg i lent és una perduda de temps però més temps perdrem quan passem el quilòmetre 35 i hàgem de recórrer als greixos, per molts gels que hàgem pres pensant que així aconseguirem més combustible.


     Els més de 30.000 passos que hem de donar per a acabar una marató és només un xicotet problema que s'ha de solucionar amb paciència i molts entrenaments.
     Basta tindre un físic normal, adequadament entrenat, per a intentar i, quasi segur acabar la marató.
     A Dénia hem pogut veure com estem entrenant, uns mirant la Volta a la Marina, altres a la marató de Paris, altres la marató de Praga i algun ja mira la marató de València, si, la marató de València encara que puga paréixer que este lluny no l'esta tant per als que no poden arribar a les dos hores corrents sense parar, tenen molt de camí per caminar i el temps passa volant.


     Les imatges d'esta entrada estan realitzades per Pedro Gilabert Riera i les he trobat en la seu pagina de Facebook, des d'ací gràcies, que vull aprofitar per a fer extensives a Claudia i a Vicent Esteve a qui contínuament estic robant fotos.

MITJA MARATO.

CARLOS SISCAR BAY.-             1:24:23
CARMEN SALA FERRER.-          1:27:34
CARLOS BAÑULS ORTOLA.-      1:37:20.
SENDRA FRANQUEZA VICENT.-1:37:56.
PIERA FERRER BAUTISTA.-       1:39:42.
PONS SORIANO ALBERTO.-      1:40:25.
WOODALL TONY.-                    1:42:37.

QUARTA.

MAXIMO FOLQUES LORENTE.-  0:41:09.
CARLOS FELIU SENDRA.-         0:53:18.
PEP PONS PUCHOL.-                0:54:13.
JUAN BAUTIST BOLTA NAYA.-   0:55:25.
TINO SENDRA ALCINA.-           0:55:38.
ARMANDO GINER MOMPARLER.- 0:57:29.
FRANCISCO CERESOLA PIERA.-  0:59:26.
FELIPE TORRE DE MIGUEL.-       1:00:04.

dissabte, 23 de març del 2013

Córrer una marató té un secret a veus.


     Hi ha una frase en este món de la carrera a peu que deixa escrita algun corredor anònim que diu més o menys “Si no pots guanyar, que el corredor que estiga davant de tu realitze la seua marca personal” i així és per als realment competitius.
     Córrer és una activitat que ens esta donant molts anys de satisfaccions i que ens dóna una vida més saludable, però per a molts de nosaltres el verdader motiu pel qual la continuem practicant és que ens divertix igual que fa molts anys, quan vam començar a córrer com un joc.


     Molts de nosaltres ja som corredors veterans que fa anys que vam arribar a la nostra cima esportiva i continuem corrent perquè ens divertix, ens divertim.
     Córrer una marató té un secret a veus que tots els maratonians hem de tindre present, el divertir-nos.
     Una carrera tan dura d'entrenar i de córrer com la marató només es pot acabar amb satisfacció si ens divertim des del primer quilòmetre del nostre entrenament, alguns mesos abans, fins als últims 195 metres.
     Qualsevol especialitat de l'atletisme requerix un gran esforç físic però la marató requerix a de mes una força mental pareguda a la de les arts marcials.


     Els llargs entrenaments són moments que ens permeten pensar i reflexionar i en esta vida tan afaenada que portem és molt important tindre tots els dies uns moments pa que la nostra ment es relaxe, és fàcil que este siga el motiu pel qual cada vegada més persones ixen a córrer i a participar en maratons.
     La carrera a peu ens brinda l'oportunitat de tindre uns moments per a reflexionar i pensar, la marató quasi ens obliga a passar moltes hores a soles amb nosaltres mateixos, moments que cada vegada són més difícils de trobar en el nostre quefer diari.
     El món del corredor popular creix cada any de forma vertiginosa tal vegada per la necessitat que tenim d'estar a soles amb els nostres pensaments i una prova d'això és la quantitat de corredors que participen no sols en voltes a peu si no en maratons.


     Este passat cap de setmana ho vam tornar a comprovar a Barcelona, la 34a edició de la Zuric Marató de Barcelona, va reunir el diumenge 17 de març, a 18.389 corredors de 81 nacionalitats diferents, en un esdeveniment que ja és el quart en participació del continent, un dels punts forts de la carrera és la seua internacionalitat, ja que un 40% dels inscrits són estrangers. Entre els països que compten amb més participants, França, Anglaterra i Itàlia ocupen les primeres posicions.
     El 60 % restant són espanyols i representen un total de 11.087 corredors/és, 4 dels quals són de Pego i de Dorsal 19. En percentatges, estes xifres es concreten de la manera següent: 80,8% dels inscrits provenen de Catalunya, mentres que el 19,2% restant vénen de la resta d'Espanya.
     Encara que la carrera encara està lluny de ser paritària a nivell de gènere, el percentatge de dones en esta edició ha crescut lleugerament, representant el 14,2% del total de participants, o el que és el mateix, 15.782 corredors inscrits i 2.607 corredores. Destaquem especialment el creixement femení viscut a Espanya, on les dones passen a ser el 7,8 % en 2012, al 9,8% este 2013.


     La marato de Barcelona te millor marca masculina en poder del kenyà Jackson Kotut amb 2h07:30 des de 2010 i la femenina l'ostenta, des de la passada edició, la seua compatriota Emily Chepkomi amb 2h26:53.
     Per a esta edició Dorsal 19 no a pogut optar a la victòria final però els seus quatre corredors han aconseguit realitzar unes marques molt respectables que han portat a Fede a aconseguir una nova marca personal i a Màxim hi ha estar molt prop de tornar a batre la seua marca, però el mes destacable a sigut el bon cap de setmana que han disfrutat a Barcelona els nostres corredors.
     Molts són els corredors que tots els dies veiem pels camins de Pego, molts d'ells per mantindre's en forma, però a poc a poc eixe costum es va convertint en un xicotet plaer que acaba per ser un hobby irrenunciable.
     Es comença amb pocs quilòmetres i amb molt d'esforç per arribar a poder córrer tres dies a la setmana en qualsevol condició climàtica o familiar.
     I quasi sempre després d'uns anys i sobretot després de sobrepassar els trenta anys arriba un dia en què és impossible escapar-se de la crida, de veritat irresistible, de córrer una marató.


     No correran en un principi contra cap adversari sinó contra ells mateixos, els rivals vindran més tard i és llavors quan els obligarem a realitzar les seues marques personals.
     Als nostres quatre corredors els esta passant que ja no poden combatre el vici per córrer maratons perquè els hem vist a València, Castelló i ara Barcelona i inclús li queda a un d'ells, d'ací a uns dies la marató de Paris.
     Com hem dit anteriorment l'important és divertir-se.

MARATO DE BARCELONA.

Maximo Folques Lorente.-    03:00:09.
Carlos Siscar Bay        .-      03:16:17.
Frederic Server Costa.-        03:25:18.
Pascual Sendra Franqueza.- 03:39:00.