Hi ha una frase en este món de la
carrera a peu que deixa escrita algun corredor anònim que diu més o menys “Si
no pots guanyar, que el corredor que estiga davant de tu realitze la seua marca
personal” i així és per als realment competitius.
Córrer és una activitat que ens esta
donant molts anys de satisfaccions i que ens dóna una vida més saludable, però
per a molts de nosaltres el verdader motiu pel qual la continuem practicant és
que ens divertix igual que fa molts anys, quan vam començar a córrer com un
joc.
Molts de nosaltres ja som corredors
veterans que fa anys que vam arribar a la nostra cima esportiva i continuem
corrent perquè ens divertix, ens divertim.
Córrer una marató té un secret a veus
que tots els maratonians hem de tindre present, el divertir-nos.
Una carrera tan dura d'entrenar i de
córrer com la marató només es pot acabar amb satisfacció si ens divertim des
del primer quilòmetre del nostre entrenament, alguns mesos abans, fins als
últims 195 metres.
Qualsevol especialitat de l'atletisme
requerix un gran esforç físic però la marató requerix a de mes una força mental
pareguda a la de les arts marcials.
Els llargs entrenaments són moments que
ens permeten pensar i reflexionar i en esta vida tan afaenada que portem és
molt important tindre tots els dies uns moments pa que la nostra ment es
relaxe, és fàcil que este siga el motiu pel qual cada vegada més persones ixen
a córrer i a participar en maratons.
La carrera a peu ens brinda
l'oportunitat de tindre uns moments per a reflexionar i pensar, la marató quasi
ens obliga a passar moltes hores a soles amb nosaltres mateixos, moments que
cada vegada són més difícils de trobar en el nostre quefer diari.
El món del corredor popular creix cada
any de forma vertiginosa tal vegada per la necessitat que tenim d'estar a soles
amb els nostres pensaments i una prova d'això és la quantitat de corredors que
participen no sols en voltes a peu si no en maratons.
Este passat cap de setmana ho vam
tornar a comprovar a Barcelona, la 34a edició de la Zuric Marató de Barcelona,
va reunir el diumenge 17 de març, a 18.389 corredors de 81 nacionalitats
diferents, en un esdeveniment que ja és el quart en participació del continent,
un dels punts forts de la carrera és la seua internacionalitat, ja que un 40%
dels inscrits són estrangers. Entre els països que compten amb més
participants, França, Anglaterra i Itàlia ocupen les primeres posicions.
El 60 % restant són espanyols i
representen un total de 11.087 corredors/és, 4 dels quals són de Pego i de
Dorsal 19. En percentatges, estes xifres es concreten de la manera següent:
80,8% dels inscrits provenen de Catalunya, mentres que el 19,2% restant vénen de
la resta d'Espanya.
Encara que la carrera encara està lluny
de ser paritària a nivell de gènere, el percentatge de dones en esta edició ha
crescut lleugerament, representant el 14,2% del total de participants, o el que
és el mateix, 15.782 corredors inscrits i 2.607 corredores. Destaquem
especialment el creixement femení viscut a Espanya, on les dones passen a ser
el 7,8 % en 2012, al 9,8% este 2013.
La marato de Barcelona te millor marca
masculina en poder del kenyà Jackson Kotut amb 2h07:30 des de 2010 i la
femenina l'ostenta, des de la passada edició, la seua compatriota Emily
Chepkomi amb 2h26:53.
Per a esta edició Dorsal 19 no a pogut
optar a la victòria final però els seus quatre corredors han aconseguit
realitzar unes marques molt respectables que han portat a Fede a aconseguir una
nova marca personal i a Màxim hi ha estar molt prop de tornar a batre la seua
marca, però el mes destacable a sigut el bon cap de setmana que han disfrutat a
Barcelona els nostres corredors.
Molts són els corredors que tots els
dies veiem pels camins de Pego, molts d'ells per mantindre's en forma, però a
poc a poc eixe costum es va convertint en un xicotet plaer que acaba per ser un
hobby irrenunciable.
Es comença amb pocs quilòmetres i amb
molt d'esforç per arribar a poder córrer tres dies a la setmana en qualsevol
condició climàtica o familiar.
I quasi sempre després d'uns anys i
sobretot després de sobrepassar els trenta anys arriba un dia en què és
impossible escapar-se de la crida, de veritat irresistible, de córrer una
marató.
No correran en un principi contra cap
adversari sinó contra ells mateixos, els rivals vindran més tard i és llavors
quan els obligarem a realitzar les seues marques personals.
Als nostres quatre corredors els esta
passant que ja no poden combatre el vici per córrer maratons perquè els hem
vist a València, Castelló i ara Barcelona i inclús li queda a un d'ells, d'ací
a uns dies la marató de Paris.
Com hem dit anteriorment l'important és
divertir-se.
MARATO DE BARCELONA.
Maximo Folques Lorente.- 03:00:09.
Carlos Siscar Bay .- 03:16:17.
Frederic Server Costa.- 03:25:18.
Pascual Sendra Franqueza.- 03:39:00.
.JPG)
