Setembre és habitualment quan comença tot el
moviment de la carrera a peu en la nostra zona, és el mes on fem la crida a
tots el corredors perquè s'acosten i comencen a moure's, és quan comença el
ball en Dorsal 19.
Els maratonians han acabat la primera fase
del seu entrenament per a València o Castelló i entren en la part específica de
la seua preparació.
Les reunions de la directiva de Dorsal 19
comencen a succeir-se per a repartir la loteria de Nadal, per a establir les
quotes i començar a cobrar-les.
És quan es comença a preparar la carrera del
club a Gandia.
És quan les reunions dels divendres tornen
una altra vegada amb la força que han acumulat després d'haver estat uns mesos
sense celebrar-se.
Tot en Dorsal 19 rep un impuls, és hora de
començar a moure'ns.
També és hora de tornar a explicar alguns
detalls dels entrenaments que per ser simples no els prestem atenció. És hora
també de repassar,
“Una lliçó massa senzilla per a ser apresa”,
si, amb esta frase que no és meua vull remarcar a intentar resoldre un error
que estem cometent la majoria de nosaltres quan ens enfrontem a les sèries
denominades “mitges”, o siga les del
1000, 2000 i 3000 metres
encara que també ens pot passar en les de 4000.
És tan fàcil, la majoria de vegades fer les
sèries de 1000 metres
als ritmes que ens proposen, que ens oblidem perquè ens servixen i les
realitzem molt més ràpid i a més estem contents quan acabem d'haver realitzat
un entrenament perfecte i és que cada setmana en què hi ha sèries en eixes
distàncies em solen comentar com més ràpides les han realitzat i que ràpida ha
sigut la ultima i és que al ser massa senzill complir l'entrenament no aprenem
a realitzar-lo. M'explicare un poc, ja que no cal ser "pesat".
Quan realitzem les sèries de 1000 metres i les
realitzem cada una més ràpid que l'anterior i l'última a límit no nos en adonem
però estem realitzant un entrenament que ens seria més útil per a preparar un
5000 que una marató. Només cal pensar que si estem entrenant per a la marató i
realitzem les sèries de 1000
metres a límit, Com les hauríem de realitzar si
estiguérem preparant un 5000 o un 10000? Algú ho ha pensat? Les sèries de 1000
es fan igual siga quina siga la distància per a la que estiguem entrenant?
Hauria de ser de sentit comú, comprendre que
es fan a una velocitat i en una quantitat i amb una recuperació depenent de la
distància que estiguem preparant i hauríem de comprendre que per a la marató no
pot ser que les deguem realitzar a límit.
Veurem, estes sèries ens servixen o ens
deurien servir per a millorar la capacitat dels nostres músculs per a utilitzar
l'oxigene. A la velocitat que les hem de fer els nostres músculs produïxen una
quantitat no elevada d'acide làctic que constituïx l'estimule més eficaç perquè
nostres fibres musculars augmenten la quantitat de mitocondrias, que és on
l'oxigene es combina amb els carbohidratos o els greixos per a fabricar
l'energia que ens permetrà córrer.
A més aconseguim una reducció de la producció
d'acide làctic a una velocitat un poc més lenta de la que realitzem les sèries,
que deuria coincidir amb el nostre ritme de marató, i sobretot aconseguim un
augment de la nostra habilitat per a “menjar-nos” l'acide làctic segons l'anem
produint, el que és un gran avantatge per al maratonià.
Però perquè tot ens isca ben no basta de
realitzar les sèries a la velocitat marcada sinó que la recuperació ha de ser
corrent i sense parar-se. És important tant la velocitat de la sèrie com el
tipus de recuperació.
El que vull dir és que si un entrenament ens
pareix fàcil perquè el realitzem sense dificultat no el compliquem fent-lo més
difícil, disfrutem-lo, si la lliçó és senzilla aprofitem i delectem-nos amb
ella perquè ja vindran entrenaments que ens obligaren a patir un poc, tal
vegada esta lliçó és més senzilla perquè estiguem descansats per a la difícil,
o tal vegada l'entrenament per a la marató és senzill que no fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada