IN MEMORIAM

dissabte, 17 de setembre del 2016

Una lliçó massa senzilla per a ser apresa

Setembre és habitualment quan comença tot el moviment de la carrera a peu en la nostra zona, és el mes on fem la crida a tots el corredors perquè s'acosten i comencen a moure's, és quan comença el ball en Dorsal 19.

Els maratonians han acabat la primera fase del seu entrenament per a València o Castelló i entren en la part específica de la seua preparació.
Les reunions de la directiva de Dorsal 19 comencen a succeir-se per a repartir la loteria de Nadal, per a establir les quotes i començar a cobrar-les.
És quan es comença a preparar la carrera del club a Gandia.
És quan les reunions dels divendres tornen una altra vegada amb la força que han acumulat després d'haver estat uns mesos sense celebrar-se.
Tot en Dorsal 19 rep un impuls, és hora de començar a moure'ns.
També és hora de tornar a explicar alguns detalls dels entrenaments que per ser simples no els prestem atenció. És hora també de repassar,
“Una lliçó massa senzilla per a ser apresa”, si, amb esta frase que no és meua vull remarcar a intentar resoldre un error que estem cometent la majoria de nosaltres quan ens enfrontem a les sèries denominades “mitges”,  o siga les del 1000, 2000 i 3000 metres encara que també ens pot passar en les de 4000.

És tan fàcil, la majoria de vegades fer les sèries de 1000 metres als ritmes que ens proposen, que ens oblidem perquè ens servixen i les realitzem molt més ràpid i a més estem contents quan acabem d'haver realitzat un entrenament perfecte i és que cada setmana en què hi ha sèries en eixes distàncies em solen comentar com més ràpides les han realitzat i que ràpida ha sigut la ultima i és que al ser massa senzill complir l'entrenament no aprenem a realitzar-lo. M'explicare un poc, ja que no cal ser "pesat".
Quan realitzem les sèries de 1000 metres i les realitzem cada una més ràpid que l'anterior i l'última a límit no nos en adonem però estem realitzant un entrenament que ens seria més útil per a preparar un 5000 que una marató. Només cal pensar que si estem entrenant per a la marató i realitzem les sèries de 1000 metres a límit, Com les hauríem de realitzar si estiguérem preparant un 5000 o un 10000? Algú ho ha pensat? Les sèries de 1000 es fan igual siga quina siga la distància per a la que estiguem entrenant?
Hauria de ser de sentit comú, comprendre que es fan a una velocitat i en una quantitat i amb una recuperació depenent de la distància que estiguem preparant i hauríem de comprendre que per a la marató no pot ser que les deguem realitzar a límit.
Veurem, estes sèries ens servixen o ens deurien servir per a millorar la capacitat dels nostres músculs per a utilitzar l'oxigene. A la velocitat que les hem de fer els nostres músculs produïxen una quantitat no elevada d'acide làctic que constituïx l'estimule més eficaç perquè nostres fibres musculars augmenten la quantitat de mitocondrias, que és on l'oxigene es combina amb els carbohidratos o els greixos per a fabricar l'energia que ens permetrà córrer.
A més aconseguim una reducció de la producció d'acide làctic a una velocitat un poc més lenta de la que realitzem les sèries, que deuria coincidir amb el nostre ritme de marató, i sobretot aconseguim un augment de la nostra habilitat per a “menjar-nos” l'acide làctic segons l'anem produint, el que és un gran avantatge per al maratonià.

Però perquè tot ens isca ben no basta de realitzar les sèries a la velocitat marcada sinó que la recuperació ha de ser corrent i sense parar-se. És important tant la velocitat de la sèrie com el tipus de recuperació.

El que vull dir és que si un entrenament ens pareix fàcil perquè el realitzem sense dificultat no el compliquem fent-lo més difícil, disfrutem-lo, si la lliçó és senzilla aprofitem i delectem-nos amb ella perquè ja vindran entrenaments que ens obligaren a patir un poc, tal vegada esta lliçó és més senzilla perquè estiguem descansats per a la difícil, o tal vegada l'entrenament per a la marató és senzill que no fàcil.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada