Açò es posa interessant.

Hem entrat fa uns dies al juny, en la segona part de l'any, i hem de començar a moure'ns per a poder complir amb tots els objectius que ens havíem proposat al principi d'esta temporada. No cal posar la mirada en els projectes i reptes que ja hem aconseguit per a estar satisfets, sinó per a preparar tots els que tenim per davant. No hem de mirar per a arrere, i menys per a deixar-nos portar per la peresa. 

Per curiós que puga paréixer, els dorsaleros són corredors de futur, per la qual cosa sempre hi haurà un futur per a Dorsal 19 i sempre existiran projectes per realitzar. Este és el verdader repte d'un dorsalero; buscar i crear eixe futur. Dos objectius són els que hagueren de centrar primer la nostra atenció; assentar la nostra identitat i obrir-nos a la resta de corredors.

Identitat! O ens definim en la nostra essència i en el nostre forma de ser o sucumbirem absorbits per altres formes de veure i entendre la carrera a peu, les diferències han d'existir entre diferents formes per exemple d'organitzar carreres, i no cal negar-les ni oblidar-les, però hem de subratllar i defendre les nostres, sempre serà més el que ens unix als altres clubs que el que ens separa i si desgastem moltes energies a ser iguals als altres, quedarem desproveïts de força per a dur a terme nostres projectes i la nostra targeta de presentació no es diferenciara en res de la resta.

Hem de pensar que el futur ens està cridant a veus que siguem Dorsal 19, al mig de tants clubs que només es diferencien per les camisetes. Es poden tindre les mateixes idees en l'essencial de la carrera a peu i tindre formes diverses d'encarnar la nostra identitat. Este és un principi que és valit per a tots els clubs.

La nostra identitat no ha d'estar renyida amb una obertura a altres visions de la carrera a peu, podem estar units a altres clubs en diferents circuits o associar-nos per a participar en alguna competició, més encara, en eixa obertura es capta d'una manera més plena allò que és imprescindible perquè cada dia ens resulte més sorprenent la carrera a peu. Una mentalitat oberta és fonamental per als clubs de corredors de hui i del futur, pa què Dorsal 19 no sols sobrevisca, sinó sobretot que siga també un exemple per als altres corredors que volen experimentar en este món de la carrera a peu.

Començarem d'ací a uns dies una sèrie d'actes que ens mantindran actius tots els caps de setmana fins a final d'any, molts d'ells seran iguals als de molts clubs però altres són essencialment dorsaleros i saber-los conjugar és un art, una tècnica, i sobretot una habilitat que sempre hem sigut capaços de desenrotllar per a estar a tot arreu.

Tindrem un repte que es mantindrà actiu durant tot un any.

El VI “Open summer circuit training” de Dorsal 19 ens mantindrà ocupats durant 9 caps de setmana.

Dos caps de setmana els haurem de dedicar també a actes protocol·laris com les dos Gales, la del Circuit de la Marina i la de l'Ajuntament de Pego.

Acudirem a la presentació del repte solidari Esperança 506.

Un cap de setmana que l'utilitzarem per al V Relleu 24x1 Hora de Pego.

Tenim el X Trofeu Dorsal 19, que encara desconeixem en la carrera que es va a celebrar.

Ens desplaçarem al Burg d'Osma per a augmentar la nostra llegenda.

Prepararem amb tota l'exquisitat que és pròpia de Dorsal 19 la Marató de València.

El Trail ens ocupara un cap de setmana en què intentarem consolidar-ho.

I, si ens queda lliure algun cap de setmana el dedicarem per a descansar.

Tenim davant de nosaltres enormes desafiaments que afrontar, i tal vegada el major d'ells siga aconseguir que tots estos actes es duguen a terme. No estan tots en la llista anterior, són tots els que més o menys tenen una data establida perquè les actuacions dels nostres dorsaleros més xicotets i els dels federats són quasi impossibles de predir amb tanta antelació, encara que la data del Campionat d'Espanya sub-14 on per primera vegada vegada tindrem representació estiga ja clara.

No són tots, perquè cada un d'ells comprén al seu voltant altres reptes més xicotets. Si és possible dir que cada carrera per a tot corredor és un repte, per al dorsalero el córrer és sentir en l'entranya del seu cos l'eriçó desafiador dels caps de setmana que li vénen damunt com una allau incontenible a què ha d'enfrontar-se. 

En Dorsal 19 estem convençuts de que els corredors anhelen córrer, córrer tots els dies, tots els caps de setmana, i per consegüent intentarem fer el que es puga perquè els dorsaleros no es detinguen. Intentarem anar donant a poc a poc tota la informació necessària per a poder acudir a tots els actes que ens siga possible.