Estem parlant molt de marató, tal vegada perquè és una carrera que solem fer sol una vegada a l'any. Però per a nosaltres les Mitges són la distància perfecta, encara que per a dir la veritat la distància perfecta o ideal per a tot corredor popular serien els 10 km.
I és que quan correm pel pur plaer de córrer i assistim a les carreres amb l'únic propòsit de passar una vesprada agradable no hi ha millor distància que eixos 10.000 metres, però, i sempre hi ha un però, quan comencem a voler baixar la nostra marca esta agradable distància se'ns arriba a convertir en un malson, perquè l'entrenament de sèries se'ns pot fer molt pesat, i és ací on entra La Mitja Marató.
Jo he d'admetre sense embuts un gust especial per la Mitjà Marató, i en esta entrada del blog intentaré mostrar l'oculta bellesa de la Mitjà Marató, una carrera totalment adorable que es veu forçada a ocultar-se darrere d'un horrible nom.
Tot m'agrada sobre La Mitja excepte el seu nom: mitjà marató.
Cap altra distància és coneguda com una fracció d'una altra. Açò ho fa paréixer com una marató de classe inferior. Se li sol tractar com un esdeveniment de segona classe en un programa de dos parts. Se'ns sol presentar com una alternativa per a aquells ganduls que no estan disposats a fer un esforç maratónico.
La bellesa de la mitjà marató és que és un esdeveniment únic, amb els seus propis requeriments de ritme i un entrenament diferent del de la marató. No cal menysprear-lo perquè no és tan popular com la marató o la carrera del 10 km.
La paraula amb què pense que millor definix la Mitja és “atractiva”, perquè combina velocitat i distància millor que les carreres mes curtes i les mes llargues. En les carreres de 10 km. solem centrar-nos a millorar la nostra velocitat, mentres que en la marató posem tot el nostre empenyorament en la distància. Però la Mitja requerix cantidats moderades d'ambos elements.
El ritme de carrera no és tan ràpid que ens obligue a realitzar un treball desmesurat de velocitat, com succeïx amb els 10 quilòmetres i les mas curtes. En canvi estes carreres més curtes ens servixen com un entrenament de velocitat amb vista a la Mitja.
Per la mateixa raó, la Mitja no és una distància tan gran que exigisca carreres d'entrenament massa llargues, com en la marató. Dos hores és el mes que es necessita invertir, i un pot acabar una Mitja amb molt menys. Es tracta d'un agradable canvi, deixar de dedicar tot el matí del dissabte o del diumenge a córrer i passar tota la resta del cap de setmana en un estat semicomatos pel gran esforç de l'entrenament per la marató.
Encara que entrenem amb moderació, una mitjana de trenta o quaranta-cinc minuts al dia, el més probable és que no ens topem amb el “El Mur” abans d'arribar a la meta en la nostra Mitja.
La Mitja és una verdadera carrera i no un simple exercici de sobrevivència com ho sol ser la marató.
Quan no ens trobem amb el “El Mur” ens costa molt menys recuperar-nos, pel que en dos setmanes ja podem estar una altra vegada corrent una Mitja.
Molts dels corredors que podíem dir normals o menys ambiciosos poden ser tranquil·lament mig maratonistes sense sacrificar les seues vides als reis de l'entrenament que són les sèries ràpides i els llargs.
I és que la preparació s'emmotla molt bé al que ja corren la majoria de corredors, perquè no es necessita augmentar la velocitat a la què ja entrenem.
Repassem un poc el que solem fer normalment la majoria de corredors. Quan eixim a córrer sempre estem almenys trenta minuts, però rares vegades més d'una hora. Algun dissabte o diumenge ens atrevim amb una hora i mitja, algun hi haurà que s'atrevisca amb un poc més. Cada setmana o cada dos solem acudir a alguna carrera entre huit i dotze quilòmetres. Estes carreres són l'única vegada que augmentem un poc la nostra velocitat. Segur que la majoria de nosaltres fem alguna cosa pareguda.
Ara comparem la dita rutina amb els requeriments mínims per a entrenar una Mitja. Hi ha dos necessitats bàsiques, una seria córrer sovint a velocitats més ràpides que el nostre ritme per a La Mitja, però en distàncies més curtes i els entrenaments regulars a velocitat més lenta per a aconseguir el fons necessari.
Si estem seguint eixa rutina no podem dir que estem treballant suficient velocitat per als distàncies de 10 quilòmetres ni tampoc prou llargues per a córrer una marató. Però esta combinació és perfecta per a la Mitja. Ja que quan anarem a les carreres de la Marina vam aconseguir la velocitat necessària, les eixides dels caps de setmana en què ens estirem un poc mes ens donen el fons suficient i les carreres de mitja hora de tots els dies ens asseguren la recuperació de tot l'esforç.
Ja tenim pràcticament el nostre pla d'entrenament per a acabar una Mitja marató, no obstant això algun consell mai ve malament, deia Bill Bowerman, el llegendari entrenador de la Universitat d'Oregon una cosa que hui tots ja sabem i practiquem i és que “els bons resultats només poden arribar si es mesclen dies durs amb dies fàcils i que cap corredor millora sense treballar de valent part del temps, però que també que ningú millora si no descansa entre l'una i l'altra sèrie d'esforç extrem.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada