Acabem d'acabar una altra setmana que ens acosta un poc mes al nostre principal objectiu d'esta temporada, la marató de Sevilla i la de València, i les nostres carreres del cap de setmana continuen sent un dels mitjans que mes utilitzem els Pegolins per a entrenar.
Com a diumenge després de diumenge ens estem enfrontant a les mitges convindria recordar un poc perquè servix este entrenament que tant ens agrada.
Ja que ens desplacem a participar en una mitja és interessant que ens aprofitem de l'ambient de carrera i poder així realitzar un entrenament de qualitat, però molts de nosaltres interpretem mal com devem córrer una mitja quan preparàrem una marató, perquè atribuïm major importància a la velocitat que a la distància que recorrerem.
.jpg)
El motiu és psicològic, córrer ràpid inclús més del que teníem previst reforça la convicció que estem en millor forma de la què en realitat tenim. D'esta manera, quan anem forçant el nostre ritme en les carreres, inevitablement incorrem en un precoç esgotament, amb el risc d'haver d'interrompre l'entrenament.
El que ens interessa és córrer a un ritme que les nostras fibres musculars utilitzen una energia que provinga mes dels greixos per a així reduir el consum de glucogen ( i els depòsits de carbohidratos del nostre cos).
Se sap, i nosaltres el deuríem tindre sempre present, que segons siga la velocitat de carrera es modifica la composició de podríem dir del “combustible” que estem utilitzant, corrent a ritme lent utilitzarem un “combustible” mes ric en greixos que en glucogen, mentres que corrent a major velocitat pràcticament només consumirem glucogen, i la marató és una carrera on el consum energètic és molt important ja que no podrem acabar una marató amb les nostres reserves de carbohidratos, així que hem d'acostumar al nostre organisme a què el dia de la carrera consumisca des del principi la major quantitat de greixos possibles.
És un gran avantatge poder córrer a ritme de marató utilitzant al mínim els depòsits de glucogen, ja que estos segur que acabaran per esgotar-se. Però ensinistrar als nostres músculs a utilitzar una mescla de greixos i glucogen no és un procés automàtic, com ho puga ser encendre amb un interruptor una llum, els músculs milloren l'eficienza energètica amb l'entrenament.
.JPG)
Com farem açò per tant corrent les mitges a un ritme entre 5 segons mes lent o mes ràpid que el nostre ritme de marató, és eixe segon dalt segon baix el nostre ritme d'entrenament en una mitja, però hem de córrer a ritme, tots els quilòmetres la mateix ritme, no servix que la mitjana de tota la carrera siga la calculada per que llavors no valdria, perquè estaríem fent canvis de ritme o progressions i amb això aconseguiríem altres avantatges però no milloraríem el nostre potencial per a consumir greixos al ritme de marató.
I tot açò és el que hem fet este cap de setmana, uns en Cullera, encara que este un poc mas ràpid per ser una distància mes curta, altres en Xeste i els mes viatgers a Andorra, també els que s'han quedat a casa han complit amb els entrenaments, com ha de ser.
VOLTA A PEU A CULLERA.
COMPANY PUIG PASCUAL
| | |
| | SENDRA FRANQUEZA PASCUAL |
| | MAS SISCAR FERRAN |
| | PONS SORIANO ALBERTO JOSE |
| | WOODALL TONY |
Mitja de Andorra.
Carmen Sala: 1:27:16.
Vicent Sala: 1:35:22.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada