1 x (45' x Calygat + 45' x Maratonians) a 2” la diapos.

Si hi ha una queixa estesa en els nostres dies, que afecta a tots, absolutament a tots és la falta de temps. Expressions de l'estil: "no tinc suficient temps", "necessite més temps", "el dia hauria de tindre 28 hores", estan a l'orde del dia.

Els corredors populars no podíem ser una excepció. Sempre ens falta temps, no tenim temps per a realitzar les sèries que deuríem, ens solen faltar hores per a realitzar els llargs i els fem més curts, moltes vegades no hi ha temps per a les estirades i desgraciadament sempre estem mirant el rellotge i no sols per a veure qual és el nostre ritme sinó per a acabar d'entrenar perquè sempre tenim alguna cosa que fer.

Des de fa uns mesos a la majoria de corredors populars ens sol succeir que setmana darrere de setmana, però sobretot dilluns darrere de dilluns ens hem vist obligats a posar en el nostre pla d'entrenament la paraula “DESCANS” i algun podria pensar que estem utilitzant la carrera del diumenge com un test fort i necessitem descansar, algú també mirant els plans d'entrenament podria arribar a la conclusió que les recuperacions actives ja no estan de moda i s'equivocarien perquè es deu simplement a falta de temps per a entrenar.

No podem els dilluns entrenar, necessitem el nostre escàs temps per a veure els reportatges de les carreres del diumenge.

Si amics meus, 1 x (45' x Calygat + 45' x Maratonians) a 2” la diapos., açò és lo que tinc escrit en el meu diari d'entrenament dels dilluns des de fa uns quants mesos.

Encara que és veritat que les nostres cames ens ho agraïxen ara resulta que després de tants mesos amb este, a primera vista fàcil entrenament, molts corredors ja presenten la síndrome del túnel carpià o síndrome del ratolí. Clar tant de polsar el botó dret, després tornar a polsar botó esquerre en “guardar imatge com” i una altra vegada botó esquerre en “acceptar” era lògic que alguna cosa tènia que passar. Amb eixe moviment tan repetitiu hem causat u trauma en què resulta oprimit el nervi mitjà a l'altura de la monyica. Ja donarem pròximament alguns consells per a entrenar la mà amb el ratolí.

He d'aclarir que gràcies a què porte mesos amb unes estirades en els dits puc mantindre un bon ritme en les meues descàrregues d'imatges, ja se que hauria d'anomenar la seua procedència cada vegada que publique una imatge en el nostre blog i demane disculpes per això però intentaré que d'ara en avant anomenar la seua procedència.

Començaré ara mateix: La procedència de les imatges d'este blog són el 90 % de http://www.calygat.blogspot.com/ , el 8 % de http://www.voltaapeu.net/palmares/index.php i el 2 % de http://tinaysern.blogspot.Com/, encara que hauré de polir un poc la frase que posaré al final de les entrades perquè no se si posar “imatges cedides per…” o “imatges subministrades per...” o tal vegada “imatges sostretes a …” , bo com tindrem moltes ocasions ja sa estudiara .

Tornant al principi, i com tot és qüestió de falta de temps i el temps és or tant Claudia com Eric i Tina ens estan fent rics a tots els corredors quan veiem o revivim les carreres en els seus reportatges però rics en experiències i vivències.