En "caiguda lliure"

El concepte en “caiguda lliure” té molts significats, si mirem en mecànica la denominada “caiguda lliure” seria el moviment d'un cos davall l'acció exclusiva d'un camp gravitatori i és fàcil que açò siga el que ens esta passant en esta temporada. 

Van passant les setmanes i Dorsal 19 pareix que no pot véncer eixa força de gravetat que pareix ens espenta cap avall i és que tots els cossos, i en Dorsal 19 som molts, amb este tipus de moviment tenen una acceleració dirigit cap avall a on el valor de la qual depén del lloc en què es troben. Com ens trobem en la Marina Alta este valor és d'aproximadament 9,8 m/s, és a dir que els cossos deixats en caiguda lliure augmenten la seua velocitat (cap avall) En 9,8 m/s cada segon i si no aconseguim parar d'ací a unes setmanes la nostra acceleració serà de Formula 1.

Encara que si mirem bé les classificacions podem observar uns lleugers canvis, corredors com Alberto Pons, Carlos Mengual, Ángel Pérez, Raúl Vercher, Jaume Llambies, Joan Ferrer i Carmen Sala comencen a mostrar una milloria, estan obrint els paracaigudes  i començant a frenar a l'equip en eixa “caiguda lliure” i si és veritat que setmana darrere de setmana la nostra puntuació continua baixant també és veritat que estos corredors han aconseguit millorar les seues classificacions i d'ací a unes setmanes nos en adonarem que no tot és mecànica i que el terme “caiguda lliure” és una expressió que s'aplica també tant als cossos que ascendixen com als que descendixen. 

La “caiguda lliure” és un moviment d'acceleració constant i des de Pedreguer serà una acceleració cap amunt.

I és que anem a recuperar-nos, només necessitem un poc de paciència, perquè la paciència és una virtut que fa que suportem els mals amb molta més acceptació. 

Diuen que la paciència és més útil que el valor. Ens dóna la qualitat de saber esperar amb tranquil·litat les coses que tarden a arribar i ens fa més suportable tots els moments en què estem en baixa forma i els nostres resultats no són els que esperem. Tot açò amb paciència serà millor portat i donarà al nostre entrenament diari la dosi necessària de tranquil·litat. Què no se'ns acabe la paciència! Perquè si ella se'ns acaba ràpidament ocuparà el seu lloc la desesperació, la irritació, el mal mode, l'abatiment, l'enuig i tal vegada la ira. 

En este món actual és una de les virtuts més difícils de posseir i no obstant això és de les més necessitades precisament per la forma de viure tan compulsiva i urgent que tenim. 

Sé que no és fàcil, davant de certes circumstàncies tindre paciència, però cal posseir-la. 

EL VERGER

IVARS DESCALS, DARIO	0:39:02	1120
COMPANY PUIG, PASCUAL	0:39:53	1087
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE	0:41:23	1033
VICENS PASTOR, FERNANDO	0:41:47	1011
LLANBIES SENDRA, ENRIQUE	0:41:56	999
SENDRA FRANQUEZA, VICENT	0:41:56	998
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL	0:42:09	986
CAMBRILS, JOAN-CARLES	0:42:16	982
WOODALL, TONY	0:42:37	962
MAS SISCAR, FERRAN	0:42:41	959
CAMPS SENDRA, DAVID	0:43:24	926
SERVER MILLET, JUAN ANTONIO	0:43:57	893
ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE	0:44:36	854
MENGUAL COTS, CARLES V.	0:45:01	837
FERRER SENDRA, JOAN	0:46:16	758
PASCUAL PASCUAL, LAURA	0:46:23	747
VERCHER CARRERA, RAUL	0:46:59	711
GARRIGOS PINA, PEDRO	0:47:00	708
PEREZ GARCIA, ANGEL	0:47:20	696
LLAMBIES MORERA, JAUME	0:49:14	597
SALA FERRER, XIMO	0:50:33	510
CERESOLA PIERA, FRANCISCO	0:51:34	473
MENGUAL MOLL, JOSE	0:52:19	447
ALEMANY SENDRA, RAMON	0:52:37	433
PALACIOS COSTA, JOSEP	0:53:47	391
LYNCH, KAREN PATRICIA	0:54:28	352

MITJA DE CANALS.

Carmen Sala, 1:24:08

Vicent Sala; 1:47:58